|
|
Dietes per perdre pes |
|||||||||||||||||||||
|
|
Cada any, amb l'arribada de la primavera, reapareix amb més força la preocupació per perdre aquells quilos de més que s'han amagat, per no dir amuntegat, sota labric. D'aquesta manera apareixen noves dietes miraculoses, píndoles màgiques, preparats a base de plantes, etc., que asseguren o prometen una pèrdua ràpida i fàcil del pes. Lobesitat no és un problema només estètic; afecta de forma negativa la salut i l'esperança de vida. Hi ha una sèrie de malalties associades a lobesitat, com les cardiovasculars, la diabetis de tipus 2, determinats càncers, trastorns respiratoris i alteracions articulars, entre daltres. Lobesitat es pot definir com una excessiva acumulació de greix corporal. En la majoria dels casos es presenta com a conseqüència d'un desequilibri entre la ingesta calòrica i la despesa energètica. Sense oblidar que també poden confluir-hi altres causes, com factors genètics, hormonals o farmacològics. El càlcul de l'Índex de Massa Corporal (IMC) serveix per conèixer el grau d'obesitat, i s'obté dividint el pes (kg) entre el quadrat de la talla (metres): IMC=pes(kg)/talla2(m2) Valors entre 18,5 i 25 es consideren pes adequat; entre 25 i 29,9, sobrepès, i per sobre de 30, obesitat. Per exemple, una persona que pesi 75 quilos i faci 1,65 dalçada tindrà un IMC de 27,6, és a dir, presentarà sobrepès. En
l'actualitat també es dóna molta importància a la
distribució del greix corporal, i un bon indicador nés
el diàmetre de la cintura. L'acumulació del greix
abdominal un valor per sobre de 82 cm de circumferència
en les dones i de 95 cm en els homes representa un risc més
elevat de diverses malalties.
|
||||||||||||||||||||
|
|
El millor tractament de lobesitat és la prevenció, és a dir, no permetre's engreixar. La prevenció ha de començar durant la infància, educant els nens perquè agafin uns hàbits alimentaris adequats i promovent la pràctica d'exercici físic des de petits. L'exercici físic es considera molt eficaç per prevenir l'excés de pes, i també per a la pèrdua de pes, i contribueix a una millora del benestar físic i mental. No sempre és possible perdre tot el pes que sobra, però això no ha de ser motiu de desànim; només intentar-ho ja val la pena. Evitar guanyar pes ja és un èxit, i una petita reducció del pes (5-10%) dóna lloc a una important disminució de les complicacions associades a lobesitat. El tractament dietètic no és un tractament puntual, és a dir, no és una dieta esporàdica; ha d'entendre's com un canvi d'hàbits per a tota la vida, és a dir, per sempre, que impliquin una alimentació adequada i la pràctica d'activitat física o exercici físic de forma regular. L'abandonament de la nova forma d'alimentar-se de manera equilibrada implica amb el temps la recuperació dels quilos perduts.
|
||||||||||||||||||||
|
Consells:
|
|||||||||||||||||||||
|
Autora:
Dra. Marta Castells. Farmacčutica. |
|||||||||||||||||||||