L’omega 3 i els seus efectes en l’atenció i la memòria

Darrera actualització: gener 2021

Segons nombrosos articles científics publicats, els àcids grassos omega-3 disminueixen el risc de deteriorament cognitiu i demència, especialment la demència vascular, però també la malaltia d’Alzheimer.

La demència és una síndrome progressiva i debilitant que es manifesta com a pèrdua de memòria, problemes de llenguatge i dificultat per a realitzar activitats diàries. Aquesta ha estat associada amb l’alteració de factors genètics i ambientals. La seva prevalença augmenta ràpidament en tot el món i representa un gran desafiament per a la salut pública. S’estima que, al planeta, fins al 2040, més de 80 milions de persones es veuran afectades per la demència, el 70% de les quals seran persones amb baixos ingressos. La malaltia afecta sobretot a les persones grans, però també es pot presentar en persones joves.

El paper de la DIETA com a tractament de la DEMÈNCIA

Una dieta equilibrada i la ingesta de nutrients específics s’ha associat amb un menor risc de desenvolupament de malalties relacionades amb l’edat, inclosa la demència i la malaltia d’Alzheimer. Els àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga (AGPI) de la família omega-3, n-3 o ω – 3, són components fonamentals de les membranes neuronals amb una àmplia diversitat de funcions, des de la modulació de la sinapsi i la neuroquímica fins a la neuroimmunomodulació i la neuroprotecció.

Diversos estudis han demostrat que aquests àcids grassos són indispensables per al cervell, tant per afavorir un bon desenvolupament com per a la millora de les funcions cognitives en tota la població i en totes les edats (nens i adults sans, així com en persones grans). La seva aportació mitjançant complements alimentosos és cada vegada més proposada per la seva capacitat de reduir el deteriorament cognitiu i la pèrdua de memòria associada a l’envelliment.

L’interès en els àcids grassos omega-3 va començar a la dècada dels setanta, quan es va observar que els esquimals inuit i les races que consumien una major quantitat de peix blau (ric en àcids grassos omega-3) presentaven una baixa mortalitat per arteriopatia coronaria. Va ser llavors, quan es va pensar que l’efecte protector cardiovascular d’aquest tipus de greixos podria ser degut a l’alt contingut d’àcids grassos omega-3 que presenten aquests peixos, les foques i les balenes, animals inclosos en la dieta d’aquests individus.
A partir d’observacions empíriques, es va plantejar que també els àcids grassos omega-3 podrien disminuir el risc de deteriorament cognitiu i demència.

Els BENEFICIS COGNITIUS dels ÀCIDS GRASSOS omega-3 en la infància, en l’adolescència i en l’edat adulta

Els àcids grassos omega-3 contribueixen a mantenir el funcionament normal del cervell. A més, també afavoreixen un major desenvolupament mental i una millora en l’aprenentatge i la conducta durant la infància, ja que contribueixen a millorar el desenvolupament de les funcions cognitives en els nens.

Hi ha evidència científica dels seus beneficis en el tractament dels nens amb TDAH. En els adults, els omega-3 i especialment l’àcid docosahexaenoic, contribueixen a la prevenció de les malalties neurodegeneratives associades a l’envelliment i per tant influeixen positivament en la demència i el risc de patir la malaltia de l’Alzheimer.
D’altra banda, s’ha posat de manifest el potencial dels àcids grassos omega-3 per millorar el rendiment intel·lectual i reduir la prevalença de malalties psiquiàtriques en adults.

D’ON S’OBTENEN els àcids grassos omega-3

D’entre els àcids grassos omega-3 en destaquem tres per la seva importància en la salut.

Àcid alfa-linolènic (ALA)
Àcid eicosapentaenoic (EPA)
Àcid Docosahexaenoic (DHA)

L’ALA és un tipus d’àcid gras que no pot sintetitzar l’ésser humà (per aquest motiu se l’anomena essencial) i, per tant, només pot obtenir-se a través de l’alimentació.
Es troba en les nous, les llavors de llinosa i de xía i en olis vegetals com el de nabina, soja i germen de blat. El què sí pot fer l’ésser humà és transformar el ALA en EPA i DHA, tot i que aquesta transformació és tan sols d’un 10% aproximadament. EPA i DHA es troben en el peix blau, els olis de peix, el krill i les microalgues.

El contingut de AGPICL omega-3 dels peixos varia considerablement en funció de l’espècie, contingut de matèria grassa i ubicació geogràfica d’aquests.
Els peixos d’aigües profundes i de temperatures fredes tenen, un major contingut d’EPA i DHA que els peixos de piscifactoria (salmònids), ja que aquests poden tenir una variació significativa en els seus nivells de AGPICL omega-3, derivat principalment de les característiques de la dieta que es subministra a aquests peixos.

Donada la importància de EPA i DHA en el funcionament cel·lular i especialment el DHA en l’estructura cerebral i la transmissió de l’impuls nerviós, cal assegurar la seva aportació a través del peix blau, aliments enriquits o complements alimentosos. En el cas de dietes vegetarianes, per exemple, el DHA procedeix de les microalgues.

La Sociedad Española de Nutrición Comunitaria (SENC) recomana un consum de peix de almenys dos o tres cops per setmana, siguent com a mínim un cop de peix blau. Quan no s’aconsegueixen aquestes recomanacions amb la dieta (per exemple en dietes vegetarianes) o bé es busca una dosis superior, és necessari aportar aquests àcids grassos a partir de complements alimentosos.

Declaracions de propietats saludables de la EFSA

La EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) autoritza declaracions respecte a la ingesta de DHA i EPA en relació amb el manteniment de la funció visual i cerebral en adults i nens, mantenir nivells normals de triglicèrids sèrics, mantenir la pressió sanguínia i el normal funcionament del cor. Tot i això s’esmentarà només aquella relacionada amb el cervell.

L’àcid docosahexaenoic (DHA) contribueix a mantenir el funcionament normal de cervell. S’ha d’informar al consumidor que l’efecte beneficiós s’obté amb una ingesta diària de 250 mg de DHA. La declaració només es pot fer en aliments que contenen com a mínim 40 mg de DHA per 100 g i per 100 kcal.

Bibliografia