De la mateixa manera que hi ha medicaments per a ús humà, també es preparen medicaments per a ús animal, els medicaments veterinaris.
- Les espècies animals necessiten una dosificació diversificada, conseqüència dels diferents pesos i mides que presenten, i també pel fet que el propi funcionament fisiològic és diferent per a cada espècie.
No és el mateix un canari que un gos, ni un conill que una vaca. És evident que tenen diferents sistemes digestius, igual que de respiratoris, i particularitats que són les responsables de respostes variades als règims terapèutics. - Per tant, pel que fa a l’acció medicamentosa dels fàrmacs, no es poden fer extrapolacions d’un grup a un altre d’animals.
SENSIBILITAT ESPECIAL a la medicació
- Com a conseqüència de tot plegat, algunes espècies animals responen més que d’altres a un mateix medicament, i presenten en alguns casos una sensibilitat especial.
- Igualment, l’edat és un factor important: els cadells, per la immaduresa d’alguns dels seus sistemes, poden ser més sensibles a uns medicaments i menys a uns altres que els adults de la mateixa espècie.
- En els animals vells hi ha una disminució del metabolisme i tots els processos es fan més a poc a poc, i llavors la capacitat de resposta als medicaments també es modifica.
- Així mateix, hi ha espècies que pateixen estrès amb més facilitat i, per tant, s’han de manipular com menys millor.
ADMINISTRACIÓ del MEDICAMENT
Dotar el medicament de la forma adequada per a la seva administració evitarà que els animals rebutgin el tractament.
- Igual que es fa amb els medicaments d’ús humà, s’intenta simplificar la posologia, de manera que el tractament resulti tan fàcil d’aplicar com es pugui, i es redueixin els riscos per a les persones que han de fer les manipulacions d’administració.
- Als gossos, gats o porcs, la digestió i l’absorció es fan d’una manera similar a com es desenvolupen en l’home, i les formes de dosificació orals són molt semblants. Un procediment molt utilitzat és l’administració de medicaments en forma de solucions i pols per incorporar a l’aigua de beguda.
- En tot cas, la solubilitat del producte i el fet que l’animal tingui accés o no a altres fonts d’aigua en condicionarà l’ús. De la mateixa manera, ens trobem amb altres formes de preparació com són les tòpiques, les injectables i fins i tot, de vegades, algunes formulacions com col·liris.
SISTEMA de FARMACOVIGILÀNCIA
- Els medicaments, quan s’utilitzen en animals productors d’aliments, poden arribar als consumidors a través de la cadena alimentícia. Amb l’objectiu de garantir la seguretat dels aliments, es fixen els criteris per establir els nivells sense efecte nociu per a l’home per a cada substància, així com els límits màxims de residus. S’estableix, per tant, l’anomenat temps d’espera.
- Per als medicaments d’ús animal també es manté un sistema de farmacovigilància, és a dir, de seguiment dels efectes no desitjats, o d’altres problemes relacionats i que demanin la intervenció de les autoritats sanitàries per assegurar-ne la bondat i eficàcia.
RECORDEU
- Hi ha molts factors que provoquen una resposta diferent als medicaments en les diverses espècies i races.
- Fer una extrapolació de les dosis d’una espècie a una altra pot ser causa d’ineficàcia del tractament o, al contrari, provocar una toxicitat no desitjada.
- Per als animals es fan servir les mateixes vies d’administració que en medicina humana, encara que, per la seva constitució, de vegades alguna via pot presentar moltes dificultats.