ltima actualizació: juliol 2019
L’automedicació fa referència a la presa de medicaments per iniciativa pròpia sense previ reconeixement mèdic, ni en el diagnòstic de la malaltia, ni en la prescripció o seguiment del tractament.
No obstant, l’automedicació responsable pot ser convenient si s’utilitza per tractar símptomes menors com el dolor, la febre, l’acidesa de l’estómac, el refredat, etc. durant un temps limitat. En aquest sentit existeixen medicaments que no necessiten recepta mèdica i es poden adquirir a la farmàcia.
Tot i això, s’han d’emprar amb precaució ja que el fet que es dispensin sense recepta no vol dir que no puguin resultar perjudicials i abans de fer-ne ús és important que el farmacèutic ens indiquin com els hem d’emprar correctament per evitar reaccions no desitjables. Un pacient ben informat podrà realitzar una automedicació responsable.
D’altra banda, l’ús de medicaments que requereixen recepta mèdica per a la seva dispensació és una pràctica totalment desaconsellada, ja que pot comportar un greu risc per a la salut. En aquest cas, les conseqüències més importants d’una automedicació irresponsable poden ser:
- Aparició de toxicitat: efectes secundaris, reaccions adverses i en algun cas intoxicació.
- Falta d’efectivitat, perquè se’n fa ús en situacions en les que no són necessaris.
- Dependència o addicció al medicaments.
- Emmascarament de processos clínics greus i conseqüentment retard en el diagnòstic i tractament de la patologia.
- Interaccions amb altres medicaments, plantes o aliments que la persona estigui prenent. Pot haver-hi una potenciació o una disminució de l’efecte del medicament.
- Resistències als antibiòtics. Un ús excessiu d’antibiòtics pot fer que els microorganismes desenvolupin mecanismes de resistència i deixin de ser eliminats per aquests antibiòtics.
COM podem EVITAR-NE els RISCOS ASSOCIATS?
1. Ús responsable
- No prendre cap medicament que necessiti recepta, sense que hagi estat prescrit pel metge. És el metge qui ha de diagnosticar qualsevol malaltia i indicar al pacient el tractament que consideri més adequat. D’aquest manera col·labora a que el pacient prengui consciència dels perjudicis per a la salut que pot ocasionar l’administració de medicaments sense supervisió mèdica.
- En el cas dels medicaments publicitaris demanar sempre consell al farmacèutic.
- El temps d’ús dels medicaments que no requereixen recepta ha de ser raonable. Si els símptomes continuen o l’estat empitjora cal dirigir-se al centre sanitari.
- Informar al metge de tots els medicaments que es prenen o s’han pres, sobretot si han estat prescrits per un altre professional (també plantes medicinals, complements alimentosos, homeopatia, etc.).
- Evitar el consum d’alcohol quan s’estan prenent medicaments.
2. No es recomana en alguns grups de població
- En cas d’embaràs, lactància materna, presència de malalties cròniques o bé si es tracta d’infants, cal consultar sempre al metge abans de prendre cap medicament, encara que sigui una presentació publicitària.
3. Els medicaments, només a la farmàcia
- Només es poden vendre per Internet medicaments d’ús humà no subjectes a prescripció mèdica, a través de llocs web d’oficines de farmàcia legalment autoritzades.
- La venda ha de ser realitzada amb la intervenció d’un farmacèutic o farmacèutica, des de la seva oficina de farmàcia, amb l’assessorament previ personalitzat.
- Per tal de verificar la seva autenticitat, la farmàcia ha d’estar identificada amb un logotip comú, visible a la seva pàgina web.
4. És important la conservació dels medicaments
- Llegir i conservar el prospecte de tots els medicaments. És important saber què es pren, perquè ens ho prenem, com i quan ens ho prenem.
- Conservar els medicaments en el seu embalatge original. Aquest, conté informació important com la caducitat, el lot, etc. A més, l’embalatge protegeix el medicament i garanteix la seva conservació.
CONCLUSIONS
- L’automedicació comporta riscos per a la salut si no es realitza de forma correcta per això abans d’emprar qualsevol medicament que no hagi estat prescrit per un metge cal informar-se de com prendre’l correctament (posologia, durada tractament, etc.) consultant amb un farmacèutic/a.
- No aconsellar l’ús de medicaments. El que li funciona a una persona pot no ser-li útil a una altra o inclús provocar-li efectes adversos.
- Un cop finalitzat el tractament és molt important que les restes del medicament es portin a la farmàcia i es dipositin en el punt Sigre.