Home

Edulcorants

Núria Casamitjana. Farmacèutica
Facebook Twitter linkedin google+

3. La sacarina, el ciclamat i l'aspartam

Encara que són moltes i variades les substàncies que poden actuar com a substituts del sucre, les que més sovint es troben comercialitzades com a edulcorants de taula en forma de gotes i pastilles són la sacarina, el ciclamat i l’aspartam.

La sacarina és un edulcorant entre 300 i 500 vegades més potent que la sacarosa. Va ser el primer en comercialitzar-se a principis del segle XX, i va gaudir d’un impuls important del consum durant els racionaments de sucre després de la II Guerra Mundial.

L’aspartam és unes 200 vegades més potent que la sacarosa, és inestable a temperatures altes i prolongades, i no poden ingerir-lo les persones amb la malaltia genètica denominada fenilcetonúria; El ciclamat és unes 30 vegades més dolç que el sucre.

Aquestes substàncies poden aparèixer a les diferents formulacions com a components únics, o bé combinats entre ells, donant lloc a barreges amb les quals s'aconsegueix un poder edulcorant superior del que es podria esperar de la suma dels poders edulcorants de cada component per separat.



 
Espai neutre

jocs i retallables

 

Ui, com piquen les abelles!!

Jugar