Darrera actualització: agost 2021
Tots estem acostumats a l’altura sobre el nivell del mar del lloc on vivim. Quan ens desplacem a altres entorns, ens podem veure afectats per l’altura elevada del lloc en qüestió.
És el que s’anomena mal de muntanya o mal d’altura.
Quin és el MOTIU del MAL D’ALTURA?
Normalment, la majoria de les persones poden ascendir fins a 2500 metres sense complicacions.
A partir d’aquí, el problema apareix perquè ens falta oxigen per respirar. Quan l’altura s’incrementa, l’aire conté menys oxigen i, per tant, n’entra menys amb cada respiració. És el que es coneix com a hipòxia.
La incidència del mal d’altura varia molt d’una persona a una altra i pot presentar-se en qualsevol moment. Tot i així, hi ha una sèrie de factors que incrementen el risc que aparegui, entre els quals hi trobem,
- Velocitat d’ascens: quan més ràpid és l’ascens més grans son les probabilitats d’aparició del mal d’altura.
- Durada de l’estància a una altura elevada.
- Realitzar exercici físic a gran altura.
- Viure a nivell del mar o a una altitud baixa.
- També tenen més risc aquelles persones amb malalties cardíaques i pulmonars, embarassades, nens, persones amb hipertensió arterial, persones amb tendència a patir apnea del son i aquelles que hagin tingut mal d’altura en altres ocasions.
L’estat físic, per excel·lent que sigui, no preveu el mal d’altura ja que pot afectar fins i tot als atletes més experimentats.
Quins en són els SÍMPTOMES?
Els símptomes normalment comencen entre les 48 hores següents de l’arribada a l’altura elevada.
El mal d’altura té una presentació diversa, però la més comuna consisteix en
- cefalea,
- nàusees,
- anorèxia,
- insomni,
- dispnea
- i cansament.
Pel que fa als símptomes més greus s’inclouen:
- cianosis (coloració blavosa de la pell)
- rigidesa o congestió de pectoral
- confusió
- tos
- disminució de l’estat de consciència
- pal·lidesa
- incapacitat per caminar
- dificultat respiratòria
La primera mesura que s’ha de prendre davant qualsevol símptoma és el descens a cotes inferiors.
I la segona administrar oxigen a traves de mascareta.
Aquestes dues mesures son suficients per solucionar la gran majoria dels casos.
La PREVENCIÓ
Si és possible, no s’hauria d’iniciar el viatge per sobre d’aquesta altitud. Per exemple, en viatges amb avió, la destinació no hauria de sobrepassar l’altura de 3000m, procurant mantenir-s’hi almenys durant un dia.
El més important i la millor recomanació és incrementar l’altura de forma gradual per acostumar-s’hi. És el que es coneix com aclimatació, que és el procés que té lloc a través de canvis fisiològics que incrementen el moviment de l’oxigen cap a les cèl·lules i l’eficiència amb la que s’utilitza, és a dir, es produeixen més cèl·lules sanguínies que serveixen per transportar l’oxigen. Alhora la profunditat de la respiració també s’incrementa.
Normalment, l’aclimatació dura entre un i tres dies (no tothom s’aclimata de la mateixa manera) permetent al cos suportar millor la disminució d’oxigen.
Abans d’un viatge a la muntanya, s’aconsella fer una revisió mèdica perquè es valori aquest i altres factors que poden afectar les vacances. Hi ha alguns tractaments que poden ajudar a prevenir el mal d’altura, encara que no sempre s’aconsegueix.
L’administració d’un diürètic com l’acetazolamida, d’un corticoide o d’un antiinflamatori pot ajudar a reduir la gravetat dels símptomes, però no els resol.
El que s’ha de tenir clar és que cal combinar aclimatació amb ascensió. En els casos greus, el descens és l’única alternativa.
CONSELLS
- Fins a 2500 metres d’altura, la majoria de les persones no tenen problemes.
- És aconsellable fer nit per sota de l’altura assolida durant el dia. I cal quedar-s’hi un dia més si s’ascendeix per sobre dels 3000 metres.
- Cal estar ben hidratat i mantenir una dieta variada i rica en hidrats de carboni.
- Evitar l’alcohol i el tabac i els menjars molt pesats.
- Cal saber reconèixer els símptomes i estar-ne al cas per si apareixen.