Anestèsics com a droga d'abús

Actualment, no hi ha en el nostre entorn un consum excessiu d'anestèsics per a ús lúdic i recreatiu, encara que es fa evident en països com Anglaterra o els EUA. Però s'ha detectat un increment significatiu del consum d'anestèsics, la toxicitat dels quals ha començat a fer efecte en molts consumidors.

Per això, quan s'observa un increment notable en països com els esmentats -estàndards i catalitzadors de modes i consums-, ens adonem que l'oferta i la disponibilitat en el nostre entorn poden augmentar de manera notable.

Quan parlem d'anestèsics per a ús recreatiu, ens estem referint sobretot a tres substàncies: el GHB (gamma-hidroxibutirat) o "èxtasi líquid", la ketamina, i el PCP (fenciclidina) o "pols d'àngel". Totes tres es van fer servir en el passat com a anestèsics en humans, però es van deixar d'utilitzar pels efectes adversos que produïen i per l'aparició d'anestèsics més segurs i amb menys problemes en l'administració i la recuperació dels pacients. Avui dia, tots tres es poden trobar al mercat negre, i consumir-los és altament perillós.

El GHB (gamma-hidroxibutirat) és un depressor del sistema nerviós, mal anomenat "èxtasi líquid", perquè l'èxtasi en pastilla no és depressor sinó estimulant. Els efectes buscats en el consum de GHB són desinhibició, augment de sociabilitat, relaxació acompanyada d'eufòria lleu... En definitiva, efectes semblants als d'una borratxera d'alcohol. Així mateix, és molt difícil establir-ne la dosi en què els efectes no van més enllà; per tant, si el consumidor la sobrepassa, pot tenir problemes molt greus, fins i tot mortals. La barreja amb alcohol potencia els efectes negatius d'hipertensió, disminució de la temperatura corporal, incontinència urinària, confusió, agitació, deliri o al·lucinacions.

Amb la ketamina, que actualment és un anestèsic d'ús veterinari, l'individu que la consumeix intenta buscar experiències al·lucinògenes i psicodèliques. Es pot trobar en forma líquida, en pols i com a component d'algunes pastilles. És altament perillosa, ja que la intoxicació pot produir conducta delirant, aturada respiratòria, convulsions, arítmies i risc d'aturada cardíaca. S'ha demostrat que a llarg termini pot produir danys cerebrals irreversibles, i que el risc de desenvolupar problemes psiquiàtrics és molt elevat.

D'altra banda, el PCP (fenciclidina), anomenat també "pols d'àngel", és un anestèsic anàleg a la ketamina, força utilitzat als EUA. És el responsable d'un gran nombre de problemes tòxics en molts consumidors. En el nostre entorn gairebé no es consumeix de manera directa o conscient. El perill és que aquesta substància pot estar inclosa en pastilles que es venen com a èxtasi, i la persona que les pren pensa que només està prenent èxtasi, quan en realitat està consumint fenciclidina. Els efectes són agitació, sensació d'eufòria, conductes irracionals... Els riscos són molt semblants als de la ketamina, i cal remarcar la facilitat de desencadenar atacs de pànic i canvis bruscos en l'estat emocional del consumidor.

El problema principal dels anestèsics d'ús recreatiu radica en els potencials efectes tòxics que produeixen, i en la perillositat d'abusar de la dosi que es consumeix: si una persona es passa d'una certa dosi, pot tenir problemes irreversibles. I aquest límit no el marca la persona segons una apreciació subjectiva; el posa el propi cos. La quantitat que un dia pot no ser letal, l'endemà pot produir un estat de coma o fins i tot la mort. D'altra banda, produeixen una ràpida tolerància (cada vegada cal consumir-ne més per tenir els mateixos efectes), així com una forta dependència psicològica.

Consells:

• El consum d'anestèsics per a ús recreatiu és altament tòxic i perillós.
• No podem determinar-ne amb exactitud la dosi letal, i per això la ingestió d'anestèsics pot provocar problemes molt greus o fins i tot mortals.