|
|
|
Protecció
solar |
|||||||||||||||||||||||||
| El
sol
La societat actual assimila bronzejat amb salut, i no sempre estan relacionats. La llum solar ens proporciona efectes fisiològics positius:
Fins i tot, en alguns casos estimula la síntesi dels neurotransmissors cerebrals responsables de l'estat anímic (potser per això es relaciona els països càlids amb l'alegria i la gresca i els països freds amb la serietat i la depressió). Però el que resulta clar és que actualment cal sospesar els avantatges i els inconvenients que té una exposició excessiva al sol sense protecció.
|
||||||||||||||||||||||||||
|
Les
radiacions solars La llum solar es descompon en diverses longituds dona, de les quals tres arriben al planeta Terra. Lenergia daquestes radiacions és inversament proporcional a la seva longitud dona. És a dir: com més curta és aquesta longitud més energia té.
|
||||||||||||||||||||||||||
| Factors
que influeixen en l'acció de l'exposició solar Altitud: la intensitat és més elevada com més gran és laltitud. Obliqüitat: es rep diferent intensitat segons langle d'incidència sobre la superfície terrestre. Latitud: en una mateixa estació hi ha diferent obliqüitat dels raigs solars. Clima: els núvols i la humitat absorbeixen les radiacions. Superfície:
la reflexió dels raigs solars varia segons la superfície:
|
||||||||||||||||||||||||||
| Índex
UV Solar Mundial L'índex UV Solar Mundial representa una estimació de la mitjana de la radiació ultraviolada (UV) solar màxima a la superfície de la Terra. Tot i que la intensitat de la radiació UV que arriba arran de terra varia al llarg del dia, té el valor més alt al migdia i en absència de núvols. El càlcul d'aquest índex permet valorar el grau de nocivitat per a la pell segons les diferents longituds d'ona UV, i fa la mitjana de les variacions de la radiació per períodes de 10 a 30 minuts. S'acostuma a expressar com una predicció de la quantitat màxima de radiació UV perjudicial per a la pell que incidirà en la superfície de la Terra al migdia solar. Els valors que adopta van de zero cap amunt, i com més alt és l'índex, més alta serà la probabilitat que lexposició als rajos UV faci mal a la pell i als ulls, i menor el temps que tardarà a provocar-ho. A molts països propers a l'equador, l'índex UV pot arribar al valor 20 durant l'estiu. A Europa, l'índex no acostuma a superar el 8, encara que a les platges acostuma a ser més alt. Segons el grup de treball Cost-713 Action, l'índex UV es subdivideix en: - exposició baixa (entre 1 i 3) - exposició mitjana (entre 4 i 6) - exposició alta (entre 7 i 9) - exposició extrema (superior a 10)
|
||||||||||||||||||||||||||
| Què
és l'FPS (Factor de Protecció Solar)? Aquest és un element que s'associa indefectiblement amb els productes de cosmètica solar i que sovint no s'interpreta correctament. Físicament l'FPS és un número que indica quin és el múltiple de temps a què es pot exposar la pell protegida per aconseguir el mateix efecte eritematós que s'obtindria si no s'hagués aplicat cap protecció. Daquesta manera sevita leritema, en comparació amb el mateix temps dexposició però sense la protecció del filtre solar. Per exemple: si una persona pot exposar-se al sol el primer dia 10 minuts sense tenir vermellors ni cremades, un FPS 15 utilitzat adequadament la protegirà del sol durant 150 minuts (10x15), encara que no és tan correlatiu. Aquest factor es calcula dividint la dosi eritematògena mínima (DEM) amb laplicació del filtre solar, entre la DEM sense filtre solar.
Cal recordar doncs que totes les mesures per protegir-nos del sol són poques.
|
||||||||||||||||||||||||||
| Efectes
secundaris del sol Encara que el color de la pell bronzejada s'assimili a la bona salut, el sol pot provocar trastorns, dos tipus de trastorns: els visibles i els invisibles. Després
d'una exposició solar, les cremades són els efectes més
evidents, però n'hi ha d'altres. Els raigs UVA ocasionen el fenomen de la pigmentació immediata. Hores més tard, els raigs UVB causen un eritema actínic. Dies més tard, la capa còrnia s'engrandeix i la pigmentació melanítica s'intensifica. Persones que han abusat del sol poden experimentar, amb el temps, taques a la pell, arrugues i cataractes, i a la llarga càncer cutani o tumoracions superficials.
A llarg
termini, els raigs UVB són absorbits per l'ADN
i causen alteracions al genoma.
Els raigs UVA també s'absorbeixen i es transformen en radicals
lliures, que alteren el material genètic i saturen els sistemes
defensius de la pell. Per tant, quan les exposicions
solars
són excessives i els protectors estan desbordats, les cèl·lules
anormals proliferen i acostumen a formar carcinomes o melanoma.
|
||||||||||||||||||||||||||
|
Instruccions per bronzejar-nos correctament Des que naixem, tots tenim una capacitat d'adaptació al sol. Aquest és el nostre fototipus. Com més petita sigui aquesta capacitat (en tenen menys les persones de pell clara, o les persones pèl-roges), més reduïda serà la capacitat de resistir el sol. Per tant, la resposta a una mateixa radiació serà diferent segons lindividu que la rebi.
|
||||||||||||||||||||||||||
| Autobronzejadors
i productes per a després del sol La gamma de productes cosmètics solars és molt extensa. A més a més dels protectors hi ha els autobronzejadors i els productes per a després del sol. Autobronzejadors Els autobronzejadors contenen preparats capaços de reaccionar amb la queratina i altres proteïnes epidèrmiques donant-los color (atenció!, aquest color no és melanina, per tant, no protegeix). En no intervenir els raigs UV, no contenen protectors. Tot i així cal aplicar-los amb compte si es volen evitar irregularitats en la pigmentació.
Aquests productes són cosmètics que tenen diversos principis actius, que actuen conjuntament amb la finalitat de calmar la cremor cutània i pal·liar i/o corregir les anomalies originades per lagressió solar. Els efectes que busquen són: hidratar, refrescar, evitar la inflamació, cicatritzar i regenerar la pell.
|
||||||||||||||||||||||||||
| Protectors
resistents a l'aigua Un dels aspectes dels fotoprotectors que s'ha de considerar és la capacitat de quedar-se a la pell quan aquesta entra en contacte amb un mitjà humit (l'aigua del mar, de les piscines, o la suor), i això és conseqüència directa del seu excipient. Aquesta característica s'obté incloent determinats derivats acrílics en la formulació del producte, com per exemple, les silicones. Hi ha dues classificacions possibles per als productes resistents a l'aigua:
|
||||||||||||||||||||||||||
| Mesures
de protecció Sempre hem de protegir-nos de les radiacions, i hi ha diferents maneres de fer-ho. Les radiacions ultraviolades del sol es poden combatre fent servir peces de vestir adequades, amb barrets, i sobretot, aplicant adequadament cremes de protecció solar sobre la pell.
Quan no es disposi d'altres mitjans de protecció, és aconsellable fer servir cremes de protecció solar d'ampli espectre (UVB i UVA), i reduir el temps d'exposició al sol, en comptes d'allargar-lo. L'aplicació tòpica de les cremes de protecció solar és la més utilitzada per absorbir els rajos UVB, però alguns productes no absorbeixen eficaçment les radiacions UVA, de longitud d'ona més llarga. Si s'utilitza una crema de protecció solar, convé escollir un factor de protecció elevat, i ser conscient que es fa servir per protegir-se del sol, i no per bronzejar-se. Les propietats reflectores de la superfície del terra incideixen en l'exposició UV. L'herba, les terres i l'aigua reflecteixen menys d'un 10% de la radiació UV incident. No obstant això, la neu fresca reflecteix gairebé un 80%, i la sorra entre un 10% i un 25%, cosa que indica que l'exposició dels banyistes i els esquiadors als rajos UV és més intensa.
|
||||||||||||||||||||||||||
| Filtres
solars Sovint la radiació solar que arriba a la pell és superior a la que aquesta pot resistir; per tant, cal una protecció addicional. Aquesta és la funció dels filtres solars, que prevenen les cremades i els canvis degeneratius de la pell que causen els rajos ultraviolats. Segons com actuen, es classifiquen en físics, químics i biològics.
|
||||||||||||||||||||||||||
|
Per obtenir un resultat òptim de la utilització d'un fotoprotector, cal seguir aquestes quatre normes bàsiques:
Respectades aquestes normes, també caldrà tenir en compte les següents recomanacions: 1. Evitar les polvoritzacions d'aigua durant les exposicions. 2. Evitar els perfums i les colònies alcohòliques que contenen essències vegetals, perquè són fotosensibilitzants. 3. Triar el fotoprotector més indicat atenent el fototipus. 4. Fer-ne servir, tot i que estigui núvol. 5. No exposar-se al sol entre les 11 i les 15 hores. 6. Protegir-se el cap amb un barret o gorra amb visera; els ulls amb ulleres adequades, i els llavis amb protector labial. 7. Estar en moviment. No és gens aconsellable estirar-se al sol i mantenir-se immòbil durant hores.8. Beure aigua o líquids per evitar la deshidratació. 9. Determinats medicaments poden provocar reaccions a lexposició solar. Recordi: cal començar per un FPS alt, sobretot la primera setmana dexposició solar, i anar rebaixant-lo en els dies posteriors. |
|||||||||||||||||||||||||
| El
sol i els nens És important ensenyar als nens a protegir-se del sol des de petits, perquè els efectes de la radiació solar són acumulatius i irreversibles. La pell dels nens presenta diferències respecte de la pell dels adults i cal donar-li la protecció adequada. Així doncs caldrà tenir en compte que:
|
||||||||||||||||||||||||||
|
La llum UV emesa per les làmpades UVA causa cremades i envelliment prematur i potencia el risc de desenvolupar càncer cutani. El desig daconseguir un bronzejat ràpid i les exposicions a aquest tipus de sistemes de bronzejat, potencien els efectes negatius dels raigs UVA. Per tot plegat, cal evitar lús de cabines solars tret que sigui per prescripció mèdica, ja que hi ha malalties cutànies com la psoriasi per a les quals la radiació UV pot servir de tractament. Tot i així caldrà exigir un equip de radiació i un personal altament qualificats.
|
||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||
|
Autora:
Mercè Camps Miró. Vocal de Dermofarmàcia
del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. |
||||||||||||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||||||||||||
|
Il·lustracions:
Sònia Ribas. Espais Telemàtics.
|