Resum del tema
per imprimir

La deshidratació pot comportar conseqüències greus

Deshidratació significa pèrdua d'aigua. L'aigua és un component important del cos humà. Per tant, quan el nostre cos no té tota l'aigua o els líquids que li calen, no pot fer les funcions que ha de fer de forma adequada.

En condicions normals, tots perdem aigua cada dia a través de la suor, les llàgrimes, l'orina i la femta. En una persona sana, aquesta aigua es recupera bevent líquids i menjant aliments que la continguin.

Quan es presenta febre elevada, diarrea o vòmits, el malalt pot perdre aigua en quantitat superior a la que ingereix. Si a la pèrdua excessiva de líquids afegim el consum insuficient d'aigua, la deshidratació és fàcil que aparegui.

Els nens i les persones majors de 60 anys són susceptibles en especial a la deshidratació.

La deshidratació també la poden ocasionar, tant en nens com en adults, les pèrdues hídriques en dies calorosos, així com la realització d'exercici intens.

De vegades la poden causar medicaments, com els diürètics, que comporten una major eliminació de líquids i electròlits del cos. Sigui quina sigui la causa que la provoca, la deshidratació s'ha de tractar com més aviat millor.

Els símptomes d'una deshidratació són set, boca seca, miccions menys freqüents, pell seca, atordiment, mareig, confusió i fatiga, entre d'altres. Per exemple, en els atletes, durant una competició, la deshidratació és un dels factors que causa fatiga precoç.

Per prevenir la deshidratació, és millor prendre una sèrie de precaucions, com assegurar-se de beure més líquid del que es perd, sobretot quan s'està treballant, jugant o fent exercici sota el sol en dies xafogosos.

La deshidratació es classifica en lleu, moderada o greu, basant-se en el percentatge de pèrdua de pes corporal; la darrera necessita atenció urgent, perquè pot arribar a ser mortal.

En la deshidratació lleu, l'aportació oral de líquids pot ser tractament suficient. És millor subministrar amb freqüència petites quantitats de líquid, sobretot en nens, fent servir una cullera o una xeringa, en comptes de forçar el bebè o el nen a beure una quantitat gran de líquid de cop, perquè això pot causar més vòmits. Una vegada aconseguida la tolerància, es pot anar incrementant el volum que s'administra de forma gradual.

Les solucions de rehidratació oral permeten recuperar l'aigua i les sals, i permeten a l'organisme recuperar-se. En els casos de deshidratació greu, és necessari l'ingrés hospitalari.

Consells:

• És important vigilar amb cura els malalts, sobretot bebès, nens o persones d'edat avançada.
• En cas de sospitar-se un procés de deshidratació, cal buscar assistència mèdica abans que la persona desenvolupi una deshidratació moderada o severa.
• Fins i tot quan la persona està bé de salut, ha de consumir prou líquid tots els dies, i més quan el clima és càlid o es fa exercici.
  

Si teniu qualsevol dubte consulteu el farmacèutic.

Autora: Dra. Núria Casamitjana.
Responsable del Centre d'Informació del Medicament.
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.