Sota la denominació de síndrome premenstrual s'agrupen el conjunt de símptomes que apareixen alguns dies abans de la regla i que desapareixen quan aquesta es presenta o una mica després.

Es coneixen més d'un centenar de símptomes associats a la síndrome. Des d'ansietat, depressió, irritabilitat, més emotivitat o canvis d'humor, fins a símptomes en l'àmbit físic, com molèsties i distensió abdominal, tensió mamària, restrenyiment, mal de cap, insomni o retenció de líquids, que també es pot manifestar a les cames, ocasionant pesadesa i fins i tot augment de pes.

Tot i que es podria dir que el 90% de les dones, en un moment o un altre, han presentat algun dels símptomes, són entre un 2 i un 5% les que realment els presenten de manera que interfereixen en les activitats habituals.

La síndrome premenstrual està relacionada amb les variacions hormonals que es produeixen mensualment en la dona; algunes malalties cròniques com la migranya o els dolors articulars es poden manifestar més aquests dies.

Les característiques varien d'una dona a una altra, però també d'un període de la vida a un altre en una mateixa dona. La intensitat i freqüència d'aparició dels múltiples símptomes implicats és variable, però moltes dones coneixen força bé les seves pròpies manifestacions, que es converteixen en previsibles.

Perquè resulti eficaç, el tractament s'ha d’individualitzar totalment en relació amb les manifestacions que es presentin. Solen ser efectius els medicaments inhibidors de prostaglandina com, per exemple, ibuprofèn. També les plantes medicinals permeten moltes vegades obtenir bons resultats en el maneig de la síndrome premenstrual.

Hi ha una sèrie de mesures generals que poden ajudar a disminuir la intensitat de la manifestació. Per exemple, l'adopció d’un règim pobre en sal permet evitar la retenció de líquids i la inflamació, a més de beure molta aigua per facilitar-ne l’eliminació.