El vitiligen o vitiligo és una malaltia caracteritzada per l’aparició a la pell de zones despigmentades que poden ser de diferent extensió. No es tracta d’una malaltia ni contagiosa ni greu que repercuteixi en l’estat general de la persona afectada, però sí que resulta un problema estètic important que pot afectar psicològicament el pacient.
ÉS HEREDITARI?
Es calcula que aquest trastorn afecta més de l’1% de la població, amb més incidència entre les dones.
Es desconeix la causa exacta de l’afecció, però sembla que hi ha una predisposició hereditària i s’ha dit que podria estar relacionat amb una alteració de la fixació de la melanina, pigment responsable de la coloració cutània.
Quins en són els SÍMPTOMES?
Al començament, les taques són petites i es localitzen arreu del cos: tronc, abdomen, cara, cames o braços, de forma normalment simètrica.
Al voltant d’aquestes plaques hi ha a més zones hiperpigmentades que poden fer créixer encara més el contrast amb les blanques. I el borrissol de la zona afectada apareix també despigmentat; de fet, un ble de cabell blanc pot representar una placa localitzada al cuir cabellut.
La tendència de les taques és a créixer, però es poden mantenir estables durant força temps. Moltes vegades la reactivació de brots coincideix amb períodes en què el malalt està sotmès a molta feina, tensió o emocions.
I el TRACTAMENT?
No hi ha cap tractament específic per a aquesta patologia. No obstant això, la majoria dels pacients són conscients que no es tracta d’una malaltia greu i, si la zona afectada és petita, acostumen a fer servir només cremes o locions amb filtre solar sobre les zones exposades de cara o mans per evitar cremades i irritacions.
Pel que fa a l’administració de medicaments, el dermatòleg valorarà quin és el més adequat, depenent la seva efectivitat de la quantitat de pigment que les cèl·lules estimulades puguin elaborar.
Si les taques de vitiligen estan molt esteses, és probable que s’aconselli fototeràpia, consistent en l’aplicació de llum UVA sobre les zones despigmentades, sempre després d’administrar substàncies que incrementen la sensibilitat a la llum per proporcionar més resposta de coloració. Aquestes substàncies es poden administrar com a loció o crema tòpica sobre l’àrea afectada una mitja hora abans d’exposar-se a la llum. En cas d’administrar-se un preparat oral, l’interval entre la presa i l’exposició és més llarg. Normalment, la freqüència s’estableix entre una i dues vegades per setmana, durant un període d’aproximadament sis mesos -encara que poden ser més-, sempre sota rigorós control del metge prescriptor.
CONSELLS
- No es tracta d’una malaltia greu, però sí que pot donar lloc a problemes estètics importants que afectin psicològicament qui els pateix.
- Les taques de zones com cara i coll es poden maquillar per imitar la coloració normal.
- Les zones despigmentades són més sensibles a l’efecte del sol que la resta de la pell, i per això s’haurien de protegir de forma adequada.