L’artrosi és una malaltia molt freqüent a Occident. És una malaltia inflamatòria, crònica i degenerativa del cartílag, que és l’estructura elàstica i resistent que recobreix l’extrem dels ossos i permet el moviment articular sense fricció fent una funció protectora.
El cartílag es va alterant progressivament amb l’edat, i llavors els ossos poden friccionar entre si a la articulació. Això pot donar lloc a punts on apareguin fenòmens dolorosos. Les articulacions afectades més sovint són els malucs, els genolls, les mans i la columna vertebral.
Les causes
Les causes no són conegudes però se sap que hi ha una sèrie de factors que l’afavoreixen:
- Edat avançada: la majoria de persones més grans de 60 anys tenen artrosi.
- Sexe: és més freqüent en dones que en homes sobretot després de la menopausa.
- Obesitat: el sobrepès afegeix estrès a les articulacions, com són els malucs i els genolls. A més, el teixit gras produeix proteïnes que poden causar inflamació a les articulacions i al voltant seu.
- Lesions articulars: aquestes, ja sigui per la pràctica d’esports o a causa d’un accident, n’augmenten el risc.
- Tensió repetida en l’articulació: ja sigui per activitat professional o activitat física intensa, si es sotmet a l’articulació a un esforç repetitiu, l’articulació podria presentar artrosi amb el temps.
- Genètica.
- Deformitats òssies.
- Certes malalties metabòliques com per exemple la diabetis.
Els símptomes
Afecta a gairebé totes les persones, en més o menys grau, a partir de certa edat. Els símptomes apareixen amb lentitud i empitjoren amb el temps. Entre ells hi ha:
- Dolor i inflamació: aquest dolor es presenta quan s’utilitza l’articulació, a causa del frec mecànic que es produeix. Per tant amb el descans es calma.
- Rigidesa: sobretot al despertar o després d’estar inactiu que limita la mobilitat de l’articulació afectada.
- Formació d’osteòfits: que són proliferacions òssies que es formen al llarg dels marges articulars d’una articulació afectada causant deformacions. Aquests apareixen a estadis més avançats i es donen sobretot als dits.
Com ja hem dit, és una malaltia degenerativa que empitjora amb el temps i sovint produeix dolor crònic. El dolor i rigidesa a les articulacions poden arribar a ser suficientment intensos com per ser un impediment per realitzar les activitats quotidianes. Com a conseqüència d’això pot aparèixer depressió i trastorns del son.
Per al diagnòstic serà necessàri, a més de l’examen mèdic, la realització de proves radiogràfiques o, fins i tot, d’una punció per examinar el líquid articular.
El tractament
Els símptomes de l’artrosi generalment es poden controlar, encara que el dany a les articulacions no es pot revertir. Mantenir-se actiu, tenir un pes saludable i alguns tractaments poden retardar l’avanç de la malaltia i ajudar a millorar el dolor i la funció de les articulacions.
Per fer-ho són útils els analgèsics i antiinflamatoris que es poden administrar tant per via tòpica com per via oral. També es poden prescriure corticoides, orals o injectats a l’articulació.
Així mateix poden resultar efectius els tractaments, igualment injectables, que permeten la recuperació de la viscositat del líquid sinovial, líquid que actua com a lubrificant i esmorteïdor afavorint la mobilitat i reduint el dolor.
La fisioteràpia pot ajudar a millorar la força muscular, el moviment de les articulacions rígides i l’equilibri.
Només en casos greus, quan el dolor no es pot controlar amb els tractaments convencionals o produeix un elevat grau d’incapacitat que disminueix la qualitat de vida, pot ser necessària la cirurgia per substituir o reparar les articulacions afectades.
La importància de l’EXERCICI FÍSIC
L’exercici físic està indicat per mantenir la mobilitat de l’articulació afectada i reforçar la musculatura evitant el deteriorament. Caminar, anar en bicicleta o nedar són bones opcions i ajuden a augmentar la força dels músculs. Cal evitar, en canvi, els esports de contacte o de gran sobrecarrega física. També és útil per mantenir el pes en els límits adequats perquè no suposi una sobrecàrrega de l’articulació, sobretot si és el genoll la zona malmesa.
Consells
- Manteniu-vos actius i practiqueu exercici de baix impacte regularment per protegir l’articulació i augmentar la força dels nostres músculs
- Porteu una alimentació saludable per mantenir un pes adequat correcte. L’obesitat és un dels factors que incrementen el risc de patir la malaltia i a més fa que aquesta progressió sigui més ràpida.
- Descanseu i adopteu hàbits posturals correctes. El repòs relatiu es beneficiós durant les fases en que la malaltia provoca més dolor.
- Eviteu sobrecarregar les articulacions. No agafeu pesos excessius i procureu no estar dempeus massa temps sense descansar, els bastons o altres ajudes tècniques a la marxa disminueixen la sobrecarrega de les articulacions.
- Utilitzeu sabates adequades, planes o de mig taló, amb sola gruixuda que absorbeixi la força de l’impacte del peu en caminar.
- Aplicar calor i fred per alleujar dolor i relaxar la musculatura.
Quan sigui necessària alguna ajuda per millorar la mobilitat o efectuar determinats moviments, el farmacèutic us pot aconsellar.