La psoriasi és una malaltia crònica?

Última actualització: octubre 2021

La psoriasi és una malaltia inflamatòria de la pell, crònica i no contagiosa, que cursa amb l’aparició de taques vermelles i escamoses que piquen , principalment a genolls, colzes, tronc i cuir cabellut, tot i que es poden trobar per tot el cos.

La fase inicial de la malaltia, coneguda com placa psoriàsica, correspon a una marca vermellosa petita que pot ser gairebé imperceptible.
Amb el temps, les taques tendeixen a augmentar i a fer-se molestes causant picors o sensació de coïssor.
Fins a un terç de les persones que pateixen psoriasi poden arribar a desenvolupar una forma d’artritis anomenada artritis psoriàsica, que es caracteritza per la inflamació de les articulacions, generalment de manera intermitent i asimètrica, principalment les dels dits de les mans i els peus.

Quina és la CAUSA de la malaltia?

La causa exacta de l’aparició de psoriasi és desconeguda, i entre els possibles desencadenants hi ha:

• Situacions d’estrès
• Ferides dermatològiques
• Algunes infeccions
• Determinants medicaments

Té un component autoimmune i hereditari. Hi ha persones que per herència tenen una predisposició a patir-la, encara que aquest no és un factor determinant, és a dir, no és segur que una persona amb antecedents familiars de psoriasi desenvolupi la malaltia.

Aquesta susceptibilitat genètica afavoreix que el sistema immunitari estigui més alterat i vagi cap a la pell, on s’accelerarà el ritme de creixement de les cèl·lules de la pell.

En les persones sense psoriasi, les cèl·lules epidèrmiques maduren i es desprenen cada 28 dies.
En les pells psoriàsiques, les cèl·lules de la pell presenten cicles d’entre 3 i 6 dies,  el cos no se’n pot desprendre tan ràpid i és llavors quan aquestes s’acumulen formant lesions.

SÍMPTOMES

Les manifestacions poden variar d’una persona a un altre. La més habitual és l’aparició de lesions cutànies de mida i gruix variable, rosades-vermelloses i amb escates blanquinoses nacrades a la superfície.

També és habitual trobar:

• Petits punts escamats (sobretot en nens)
• Pell seca i esquerdada que pot sagnar o picar
• Picor, cremor o irritació
• Ungles engrossides, trencades o estriades
• Articulacions inflamades i rígides

La majoria dels diferents tipus de psoriasi tenen cicles, amb brots que duren setmanes o mesos i que després disminueixen o fins i tot entren en remissió.

Hi ha diferents tipus de psoriasi:

• En plaques: és la més comuna i es caracteritza per les lesions vermelloses amb escates blanques nacrades. Les lesions poden picar o ser doloroses i n’hi pot haver-hi poques o moltes.
• Inversa: es localitza típicament als plecs cutanis del cos, com ara aixelles, engonals, sota els pits o entre les natges.
• En gotes: les lesions són molt petites i es distribueixen de manera irregular per tot el cos. Acostuma a presentar-se en infant i joves, especialment després d’una infecció de faringoamigdalitis, de manera episòdica.
• Eritrodèrmica: en aquest cas l’envermelliment de la pell és molt intens i cobreix quasi tota la superfície cutània. És molt poc freqüent, però pot arribar a ser greu i requerir ingrés hospitalari.
• Pustulosa: es caracteritza per l’aparició de pústules estèrils sobre les plaques. És una complicació poc habitual i, en casos generalitzats, també pot ser greu i requerir ingrés hospitalari.

Les persones que desenvolupen artritis psoriàsica experimenten dolor, calor i envermelliment de l’articulació, amb incapacitat de moure-la.
En fases avançades hi poden aparèixer també deformitats. Són símptomes característics de l’artritis psoriàsica el dolor dels talons (especialment al matí, quan posem els peus a terra), els dits inflamats i el mal d’esquena.

Hi ha algún tipus de TRACTAMENT?

Tot i que no hi ha cap tractament definitiu per a la psoriasi, sí que alguns pacients aconsegueixen no tenir lesions durant períodes més o menys llargs. En molt pocs casos les lesions no tornen a aparèixer i, per tant, en la majoria de pacients es manté com una malaltia crònica al llarg de tota la vida, amb períodes millors i pitjors.

Així doncs, actualment, l’objectiu del tractament és pal·liar-ne els símptomes. Per establir-lo es tenen en consideració diferents factors, com la classe de psoriasi i la gravetat, l’extensió de la lesió, l’àrea concreta afectada i fins i tot l’edat del pacient. En funció d’aquests factors, és el dermatòleg el que estableix quin és el tractament més adequat.

Hi ha tres tipus de tractament:

• Tòpic: s’aplica directament sobre la pell amb cremes, locions i xampús. S’utilitza en casos de lesions ben localitzades de lleus a moderades.
• Fototeràpia: tractament de primera línia si l’afectació es considera de moderada a greu, i està indicada sola o combinada amb medicaments.
• Medicaments orals o injectables: indicats per a casos greus o incapacitants. Requereixen un monitoratge estricte ja que poden causar efectes secundaris greus.

No s’han d’utilitzar tractaments sense prescripció mèdica.

És important l’ALIMENTACIÓ?

Una alimentació equilibrada juntament amb uns hàbits de vida adequats i saludables, pot permetre a la pell mantenir-se en millors condicions i controlar millor la malaltia.

• És recomanable una alimentació rica en fibra i en àcids grassos omega-3 que podem trobar al peix blau (tonyina, salmó, sardines…), fruits secs, llavors i a l’oli d’oliva extra verge.
• Com a complement poden ser útils els preparats que contenen olis vegetals rics en omega-3, com els olis de llavors de lli, nou, soja, germen de blat o avellana, i també els que aporten àcids grassos omega-6 com els olis de borratja, enotera, llavors de raïm o llavors de grosella negra.
• També s’ha de garantir una aportació suficient d’antioxidants per afavorir la reparació de la pell.

Es recomana evitar dietes riques en greixos saturats i greixos trans i els hidrats de carboni refinats, així com evitar hàbits tòxics com el tabac i el consum d’alcohol, que podrien afavorir la inflamació i empitjorar les lesions de la pell.

PLANTES MEDICINALS

Per alleugerir les manifestacions de psoriasi, atenent els diferents factors que poden desencadenar o agreujar els brots, les principals plantes medicinals usades per via oral són:

• Calaguala (inmunomoduladora)
• Cúrcuma longa (antiinflamatòria)
• Card marià o carxofera (depuració hepàtica)
• I llavors de lli o de plantago ovata (regulació intestinal)

En productes d’higiene o en preparats per a la cura de la pell (hidratants i regeneradors), algunes de les plantes més utilitzades són:

• Àloe (gel)
• Arbre del te (Melaleuca alternifolia)
• Calèndula
• Cúrcuma
• Mahònia ( aquifolium)
• Tepezcohuite (Mimosa tenuiflora)
• Enotera
• Borratja

BANYS DE MAR i relaxació

• La combinació de banys de mar, i sobretot al Mar Mort per les característiques climàtiques i de les aigües, i situacions de no-estrès són especialment beneficioses per a aquests pacients.
• Però cal vigilar l’exposició al sol, ja que si es presenten cremades encara poden empitjorar més les lesions o aparèixer-ne de noves a les àrees afectades.

CONSELLS

• És fonamental mantenir una bona hidratació de la pell amb l’ús de locions que la suavitzin i n’augmentin l’elasticitat. Cal evitar-ne la sequedat, que pot provocar picor i irritació i empitjorar la psoriasi. Caldrà anar amb molta cura en èpoques com l’hivern, sobretot en ambients que per la calefacció són més secs.
• Evitar l’ús de sabons agressius i d’estris (esponges o manyoples) que puguin irritar la superfície de la pell, així com evitar l’aplicació de colònies i perfums a la superfície corporal.
• Durant anys, els corticoides tòpics han estat el tractament de referència, però actualment s’hi han desenvolupat nous fàrmacs, i d’altres es troben en fases avançades d’investigació.
• La llum solar pot aportar un efecte positiu en el maneig de la psoriasi, i aquesta és la base dels tractaments amb radiació ultraviolada.