Incontinència urinària

La incontinència urinària és la pèrdua involuntària d’orina o la incapacitat de contenir-la fins que es pot anar al bany.

Per a les persones que la pateixen, que constitueixen una xifra molt més elevada del que sembla en principi, la incontinència significa un problema higiènic i social molt limitant.

Quines CAUSES provoquen la incontinència urinària?

La incontinència pot estar produïda per diferents causes.

• Tot i que és cert que la gent gran representa el col·lectiu més afectat per aquest tipus d’alteració, no és veritat que la pèrdua del control de la micció sigui conseqüència inevitable de l’envelliment.
• En molts casos cal advertir que el trastorn prové també d’alteracions l’origen de les quals és molt anterior a la vellesa, i que podrien haver-se previngut o curat si s’haguessin consultat i tractat adequadament quan calia.
• En altres casos, la presa de medicaments o l’inici d’una malaltia, com per exemple les infeccions del tracteurinari, poden ser causa d’incontinència; tant és així que en infeccions d’orina aquesta és sovint el primer símptoma.

S’han fet enquestes a la població que posen de manifest que les dones resulten molt més afectades que els homes, i pel que fa a l’edat, el problema es dispara a partir dels 65 anys, i perjudica més del 20% de les dones (xifra que alguns estudis situen en un 30%). Aquestes dades poden ser un dèbil reflex de la realitat, ja que es tracta d’un problema que, per motius psicològics i socials, tendeix a ocultar-se.

Pot ser TRANSITÒRIA?

De vegades, la incontinència urinària correspondrà únicament a un estat transitori i reversible, podrà estar ocasionada per infeccions urinàries, hiperglucèmia, o com a conseqüència d’algun fàrmac (hipnòtics o diurètics, entre altres), i desapareixerà quan s’aturi la causa.

• Si no es troba cap causa transitòria o no desapareix la incontinència després del tractament, se la classifica com a incontinència establerta o persistent.
• Així mateix, parlarem d’incontinència per esforç si està associada a un vessament d’orina quan es practica exercici, es tus, s’esternuda o s’aixequen objectes pesats, ja que tots aquests moviments pressionen la bufeta.
• La denominada incontinència d’urgència (la més freqüent en persones grans) es manifesta amb el desig sobtat d’orinar, amb pèrdua involuntària immediata, diferent de la incontinència funcional, quan el pacient presenta pèrdua d’orina per incapacitat per arribar físicament a l’inodor.

Després del diagnòstic, serà el metge qui estableixi el tractament,

• siguin medicaments,
• tècniques de comportament per a autocontrol
• o exercicis dels músculs pelvians i fins i tot cirurgia.
• Les modificacions alimentàries (inclosa l’eliminació de la cafeïna i l’alcohol) també ajuden a controlar una mica millor el problema.

Productes sanitaris d’AJUDA

Igualment, els articles per a incontinència fan més suportables les circumstàncies diàries amb les quals s’enfronta el pacient; són productes sanitaris destinats a recollir l’orina emesa de forma involuntària per aquelles persones que han perdut un control normal sobre la seva bufeta, amb la finalitat que puguin mantenir una vida social normal i la tranquil·litat que ningú notarà el seu problema.

No ocupen més que la roba interior normal i poden utilitzar-se còmodament a sota d’aquesta roba. Sanitàriament produeixen sensació de sequedat i mantenen un correcte estat fisiològic de la pell.

CONSELLS

• No s’ha de considerar la incontinència com una conseqüència fisiològica de l‘envelliment. Pot ser transitòria, ocasionada per alguna altra malaltia.
• Hi ha diferents classes d’incontinència urinària, cadascuna amb moltes causes possibles.
• El farmacèutic pot ajudar-vos a emprar i/o escollir el material d’incontinència adient per fer més suportable el problema.