Última actualització: Juliol 2021
L’endometriosi és una malaltia crònica caracteritzada per la localització de fragments d’endometri, que és el teixit que recobreix l’úter, fora de la seva ubicació normal, a zones com ovaris, trompes de Fal·lopi i fins i tot intestins, bufeta o recte.
Aquest fet indueix a una inflamació de caràcter crònic.
PER QUÈ passa?
Tant l’endometri de l’úter com el teixit desplaçat a altres localitzacions responen de la mateixa manera a les hormones que es produeixen durant el cicle menstrual. Així doncs, aquest teixit incrementa el seu gruix per acollir, si cal, l’ou fecundat i, en absència de fecundació, es desprèn i s’elimina amb la menstruació.
El problema és que els teixits de fora de l’úter no poden eliminar l’endometri que s’ha després i responen formant teixit cicatricial o adherent donant lloc a quists ovàrics, nòduls i adherències que són els causants del dolor i les molèsties d’aquesta malaltia.
- L’endometriosi del peritoneu pelvià superficial: el teixit endometrial apareix a la superfície del peritoneu, sense infiltrar-lo.
- L’endometriosi ovàrica: aparició quists a l’ovari, recoberts per teixit endometrial i plens de contingut hemàtic degut al sagnat periòdic que es produeix en cada cicle menstrual.
- L’endometriosi profunda: infiltració del peritoneu o la capa muscular dels òrgans afectats. Sol produir símptomes més greus i pot arribar a causar problemes de salut rellevants i irreversibles en les dones que la pateixen.
EPIDEMIOLOGIA
S’estima que l’endometriosi afecta, en més o menys grau, una de cada deu dones en edat fèrtil. És la malaltia ginecològica més freqüent. Sovint se’n retarda el diagnòstic, perquè pot ser asimptomàtica o associar-se a dolors menstruals.
Es tracta d’una malaltia benigna, no cancerígena, que pot tenir un impacte important en la qualitat de vida de les dones que la pateixen. Pot causar dolor, sagnat menstrual abundant i dificultar les relacions sexuals. A més, entre el 30% i el 50% de les dones que la pateixen són estèrils.
CAUSES
Malgrat que se’n desconeix la causa, hi ha diverses teories científiques sobre l’origen de la malaltia. La menstruació retrògrada és la més acceptada. En aquest procés l’endometri flueix cap enrere a través de les trompes de Fal·lopi, en lloc de fer-ho cap endavant per ser expulsat en forma de sang menstrual.
S’han identificat alguns factors de risc relacionats amb la genètica, la reproducció i la menstruació:
- Edat d’entre 25 i 35 anys.
- Antecedents familiars.
- Menstruació d’aparició precoç o de desaparició tardana.
- Cicles menstruals curts (de menys de 27 dies).
- Menstruació de llarga durada (7 dies o més).
- Absència de fills.
- Qualsevol malformació que dificulti la sortida de la sagnada menstrual fora del cos.
SIMPTOMATOLOGIA
La freqüència i la intensitat dels símptomes varien en funció de la persona. En alguns casos (entre el 15% i el 30%), la malaltia cursa de manera asimptomàtica.
La manifestació principal de l’endometriosi és el dolor pelvià i abdominal, la intensitat del qual no està relacionada amb la gravetat de la malaltia. Aquest dolor es pot donar:
- Durant la menstruació (dismenorrea).
- En les relacions sexuals (disparèunia).
- En qualsevol moment durant el cicle menstrual (dolor pelvià crònic).
- Coincidint amb les deposicions i la micció (més comú durant la menstruació).
Altres símptomes de la malaltia poden ser:
- Si el teixit cicatricial que es forma està localitzat a ovaris i trompes, pot dificultar l’alliberament de l’ou o alterar la seva progressió fins a l’úter, i és en aquests casos quan pot ser causa d’esterilitat.
- Sagnat entre períodes menstruals.
- Sagnat menstrual excessiva (hipermenorrea).
- Problemes intestinals (còlics, diarrea, restrenyiment…).
Tots aquests símptomes poden ser determinants per detectar un cas d’endometriosi.
En les dones asimptomàtiques, la malaltia no provoca dolor i només es constata quan no es produeix cap embaràs i es fa una revisió ginecològica.
Quin és el TRACTAMENT?
Els principals objectius del tractament per a l’endometriosi són:
- Suprimir els símptomes, especialment el dolor pelvià i la dismenorrea
- Millorar la fertilitat
- Evitar la progressió de la malaltia
Tot i que es disposa de diverses opcions terapèutiques, actualment totes estan encaminades a controlar els símptomes de la malaltia. Les opcions principals són:
- El tractament hormonal (ja siguin anticonceptius orals, progestàgens o danazol) permet reduir el sagnat i disminuir el dolor ja que limita o atura la producció d’estrogen, que fomenta el creixement de l’endometri.
- Analgèsics i antiinflamatoris
En cas necessari, quan el tractament farmacològic no funciona o en ocasions concretes en funció de les característiques de la dona i la voluntat de quedar-se embarassada, es recorre a la cirurgia per eliminar o destruir el teixit endometrial i millorar els símptomes i la fertilitat.
La intervenció quirúrgica més utilitzada quan les lesions no són gaire extenses és la laparoscòpia. Consisteix en eliminar els nòduls i les adherències mitjançant l’extirpació o l’aplicació de calor sobre la lesió. Aquesta és la tècnica menys invasiva i la que permet una recuperació més rapida, ja que només requereix una petita incisió a l’abdomen.
La histerectomia o extirpació de l’úter es fa en els casos més greus o en dones majors de 40 anys.
CONSELLS i RECOMANACIONS
- En cas de presentar algun símptoma dolorós, no deixeu de comentar-lo amb el vostre metge o ginecòleg.
- El tractament hormonal permet controlar en molts casos els símptomes.