Data d’actualització: març 2025
Cada cop hi ha més evidència científica que els principals principis actius del cànnabis: tetrahidrocannabinol (THC) i cannabidiol (CBD) i els seus derivats poden ser útils en terapèutica per alleujar els símptomes de determinades patologies.
Els estudis s’acumulen i també queden confirmats per un ampli nombre de pacients que s’automediquen amb cànnabis i refereixen una millora ostensible de la qualitat de vida.
L’automedicació amb cànnabis en planta és una pràctica cada cop més habitual i això planteja determinats problemes: manca d’estandardització de la planta (l’obtenció està molt diversificada i es tradueix en concentracions i qualitats molt variables), manca de control sanitari i impossibilitat de fer un bon seguiment tant dels efectes beneficiosos com dels adversos –farmacovigilància— i un element bàsic, la dificultat en la dosificació.
Pautes actuals de dosificació
Actualment, el consum de cànnabis amb finalitat terapèutica es duu a terme en “escalada de dosis” o “a demanda”. L’escalada de dosis comença amb una quantitat petita i va augmentant segons els efectes percebuts. En el cas ‘a demanda’ aquesta fórmula és seguida principalment per les persones que consumeixen per via fumada. Com que l’absorció és molt ràpida i l’efecte gairebé instantani, l’afectat va fent pipades de cànnabis fins que percep l’efecte buscat.
L’autoadministració de cànnabis seguint aquests paràmetres són la fórmula més habitual de dosificació en el moment actual, però és important buscar pautes de dosificació més acurades (encara que parlem d’una substància relativament segura amb un marge terapèutic ampli).
Via d’administració
Actualment, podem dir que més del 50% de les persones que consumeixen cànnabis amb finalitat terapèutica ho fan per la via fumada. Aquesta seria la via menys recomanable, d’una banda pels riscos derivats d’inhalar una combustió i perquè tot i que l’absorció és ràpida i l’acció immediata (comença al cap de pocs segons i es completa abans de 30minuts), la durada és molt menor que la de la via oral i això significa augmentar el nombre d’administracions diàries, circumstància que es tradueix en un factor de risc constant per la inhalació reiterada de fum.
Per via oral, la biodisponibilitat és d’un 5-10% per les característiques metabòliques dels principis actius: destrucció parcial pels sucs gàstrics i el metabolisme hepàtic de primer pas, però si acompanyem el cànnabis d’un suport lipídic (dins la mateixa formulació o amb administració paral·lela), la biodisponibilitat augmenta al voltant del 90%.
Disposar d’una planta estandarditzada amb concentracions conegudes de cannabinoides, més una supervisió mèdica i farmacèutica pot afavorir el seguiment i la detecció d’efectes adversos. Els efectes adversos més freqüents en els estudis avaluats han estat la somnolència i la sedació, però també són molt freqüents altres efectes com eufòria, disfòria, atacs de pànic, alteracions de la percepció, alteracions de la funció motora, alteracions de la memòria, de la funció cognitiva i psicosi.
Molts d’aquest efectes són reversibles i el clínic ha de valorar el benefici/risc de la situació i la possibilitat d’ajustar la dosi de cada pacient segons els efectes experimentats. Hem de tenir en compte que hi ha efectes subjectivament percebuts pel pacient com a positius o negatius segons les expectatives o les experiències anteriors amb la substància.
Conclusions
Partir d’una planta amb concentracions determinades de cannabinoides permet orientar millor el pacient i oferir una escalada de dosificació que faciliti:
- Un bon control de dosi
- Detecció d’efectes adversos dosidependents
- Unificar criteris en la prescripció i la dispensació
- Detecció acurada d’interaccions
- Individualitzar la pauta farmacològica
- Eliminar la responsabilitat d’automedicació al pacient
- Minimitzar els riscos toxicològics
El farmacèutic és sempre al teu costat
per resoldre les teves consultes i els teus dubtes
Més informació:
Què és la fitoteràpia?