Data d’actualització: abril 2026
Les infeccions del tracte urinari baix (cistitis) són molt freqüents, sobretot en dones, i sovint impliquen prescripcions repetides d’antibiòtics. Davant l’augment de la resistència als antimicrobians, creix l’interès per mesures preventives que redueixin la necessitat d’antibiòtics.
Una de les opcions més estudiades són les proantocianidines (PAC) procedents del nabiu vermell, compostos naturals que dificulten que certes soques d’Escherichia coli s’adhereixin a la paret de la bufeta i, per tant, impedeixen el primer pas de la infecció.
Com actuen les proantocianidines
Les PAC funcionen com a agents antiadherents: interfereixen amb les fímbries bacterianes —les estructures que permeten als bacteris enganxar-se a l’epiteli urinari— i fan més difícil que colonitzin la bufeta. Això no elimina els bacteris, però redueix la probabilitat que es desenvolupi una infecció simptomàtica. A més, el nabiu conté altres components que poden complementar aquest efecte antiadherent.
Quina evidència hi ha
Diversos assajos clínics i revisions indiquen que l’ús regular d’extractes de nabiu pot reduir la incidència d’ITU simptomàtiques en dones amb episodis recurrents. L’efecte depèn de la qualitat del producte, del tipus de PAC present i de la durada de l’ús. Les guies clíniques recomanen considerar el nabiu com a mesura preventiva en dones amb recurrències, tot i que encara hi ha incerteses sobre la formulació i el temps d’ús òptims.
On poden ser útils les PAC
- Prevenció de cistitis recurrents en dones amb episodis simptomàtics confirmats.
- Complement per reduir l’ús d’antibiòtics a llarg termini en estratègies de prevenció.
- Mesura addicional juntament amb consells d’higiene i altres pràctiques preventives.
Limitacions importants
- Les PAC no substitueixen l’antibiòtic quan hi ha una infecció establerta i simptomàtica que requereix tractament.
- No tots els sucs o complements comercials són iguals; la composició i el procés d’extracció influeixen en l’activitat.
- La protecció depèn de prendre el producte de manera regular i durant un període continuat; no és una solució puntual.
Punts pràctics per a pacients
Abans de començar
- Consulta amb el teu metge o farmacèutic si tens ITU recurrents; ells t’ajudaran a valorar si el nabiu pot ser una opció preventiva per a tu.
- Si prens medicació crònica o tens condicions mèdiques (per exemple problemes de coagulació), consulta abans d’iniciar qualsevol suplement.
Què buscar en un producte
- Preferir productes estandarditzats que indiquin clarament el tipus de PAC que contenen i la seva quantitat relativa.
- Evitar productes amb etiquetatge ambigu o sense informació sobre l’origen i el mètode d’extracció.
Com utilitzar-ho de manera responsable
- Prendre el producte de forma regular i mantenir-lo durant el temps que el professional sanitari recomani.
- No retardis la consulta mèdica si apareixen símptomes d’infecció (ardor, necessitat freqüent d’orinar, febre, dolor lumbar, orina amb sang).
- Si combines suplements amb antibiòtics, segueix les indicacions del professional sobre la millor manera d’administrar-los conjuntament.
Altres mesures complementàries
- Bones pràctiques d’higiene urinària: beure aigua, orinar després de les relacions sexuals i evitar retencions prolongades.
- Alguns probiòtics i la D-manosa es proposen com a complements preventius; la seva utilitat pot variar i convé valorar-los cas per cas amb el professional sanitari.
Seguretat
- En general, els productes de nabiu són ben tolerats; algunes persones poden experimentar molèsties digestives amb sucs concentrats.
- Pacients amb antecedents de càlculs renals o amb tractaments específics han de consultar abans d’usar sucs o concentrats.
En resum
Les proantocianidines del nabiu vermell ofereixen una opció preventiva interessant per reduir episodis de cistitis recurrents en dones, amb un mecanisme clar (inhibició de l’adhesió bacteriana) i evidència clínica que avala la seva utilitat en grups seleccionats.
Per treure’n profit cal triar productes estandarditzats, seguir les recomanacions del professional sanitari i combinar-los amb altres mesures preventives. Així es pot contribuir a reduir l’ús d’antibiòtics i la pressió sobre la resistència antimicrobiana, sense renunciar a una prevenció eficaç.