Preparació i ús correcte de les plantes medicinals: BANYS

Data d’actualització: juliol 2025

Poden ser generals o locals i es preparen afegint a l’aigua del bany una infusió o una decocció de planta o plantes medicinals, o també unes gotes d’olis essencials d’una o de més d’una planta medicinal aromàtica.

Poden ser:

• freds, a temperatura entre 10 i 20 ºC, en aquest cas han de ser de durada curta (màxim 3 minuts)
• frescos, entre 20 i 28 ºC, d’una durada màxima de 15 minuts
• tebis, entre 28 i 35 ºC, durada màxima 20 minuts i
• calents, de 35 a 40º C, els quals tampoc han d’excedir d’un temps de 20 minuts ja que provocarien fatiga.

Bany general

• D’infusió o decocció. Per norma general, primer es prepara una infusió o una decocció concentrada, utilitzant de 1/2 a 1 quilo de planta seca per banyera amb prou quantitat d’aigua per dur a terme
l’extracció concentrada (generalment, 2 a 3 litres d’aigua).
Un cop colada, s’afegeix a l’aigua del bany.
• D’olis essencials. Generalment, n’hi ha prou amb 5 o 10 gotes d’oli essencial per banyera, però és convenient consultar la corresponent monografía de l’oli utilitzat.

Les plantes més usades solen ser:

• les antireumàtiques (marduix, farigola, romaní, pi,oli essencial de ginebró, etc.)
• les relaxants (espígol, camamilla,etc.)
• les sedants (càlam aromàtic, til·la, flor de taronger,etc.),
• les depuratives de la pell (bardana, camamilla romana,farigola, sàlvia, etc.)
• les circulatòries (hamamelis, rusc, castanyer d’Índia, xiprer, etc.)
• les tonificants (farigola,alfàbrega, ginebró, orenga, menta, romaní, etc.).  En aquest últim grup, cal tenir en compte que un bany d’oli esencial de romaní, 2 a 3 vegades per setmana, pot ser molt útil en cas de tendència a la hipotensió.

Bany de seient

Com en el cas anterior, es prepara un litre o dos de decocció o infusió de les plantes a utilitzar, aproximadament, de 40 a 80g de planta o de barreja de plantes per litre d’aigua, i una vegada colada s’afegeix a l’aigua del bany.

Tinguem en compte que en el bany de seient el que es pretén és estimular la circulació de la part inferior de l’abdomen per aconseguir efectes favorables sobre l’intestí gros, la bufeta de l’orina, els òrgans genitals interns, la pell i les mucoses dels òrgans genitals i de l’anus. Per assolir aquest efecte, les cames i la part superior del cos no han d’estar en contacte amb l’aigua, per tant, el bany s’ha de fer en un bidet o banyera, a la qual afegirem l’aigua necessària perquè arribi al nivell del baix ventre per sota del llombrígol. Caldrà friccionar suaument la part inferior del ventre amb una esponja o manyopla de ris de cotó per aconseguir l’estímul circulatori.

Pot ser d’aigua freda, d’una durada inferior a 3 minuts, per exemple, en cas d’hemorroides, o d’aigua calenta, com en el cas d’espasmes abdominals (cistitis o regla dolorosa) o fissura anal (per calmar el dolor que acompaña la defecació), en aquest cas es pot arribar a 10 minuts.

Aquest bany es pot fer de 2 a 3 vegades per dia.

Exemples de plantes utilitzades en el bany de seient:

• fulla o escorça d’avellaner, escorça i llavors de castanyer d’Índia, fruits de xiprer, fulla de noguera i fulles i brots d’esbarzer, en banys freds, en cas d’hemorroides
• escorça de roure, en bany calent d’uns 10 minuts de durada, en cas de fissura anal o d’hemorroides sagnants. Cicatritza i deté l’hemorràgia
• flors o fruits de caputxina, en bany calent, en cas de trastorns menstruals
• summitats florides de farigola, com a coadjuvant en cas de cistitis i infeccions urinàries
• escorça d’arrel de ratània, com a coadjuvant en el tractament d’irritacions o infeccions genitals.

Bany ocular

Es fa una infusió suau de la planta o plantes elegides, amb aigua prèviament bullida i deixada refredar. Un cop colada, tapada i a temperatura ambient, s’ha de filtrar amb molta cura per evitar introduir cossos estranys a l’ull. Si és descongestiu, s’acostuma a fer a temperatura ambient i tebi si és de neteja. Quan s’utilitza com a bany ocular és recomanable isotonitzar
afegint-t’hi clorur sòdic en proporció de 9 g per litre d’infusió.

Per fer el rentat cal usar una banyereta ocular amb el contingut renovat entre un ull i l’altre i rentant-la cada vegada. En cas de no tenir banyera ocular, es possible usar una compresa de gassa xopa del líquid de bany i fer circular suaument el líquid des de la templa fins al nas, és a dir, de l’exterior a l’interior, utilitzant una gassa per a cada ull. En cas de neteja palpebral de residus o supuracions, també s’utilitzarà una gassa per a cada ull.

Les plantes més usades són: camamilla i eufràsia per a inflamacions i irritacions de la conjuntiva, hamamelis i blauet com a astringents. Una barreja de totes quatre plantes és un bany ocular excel·lent.
Aquestes mateixes infusions es poden utilitzar com a col·liris instil·lant-les amb un comptagotes. Cal tenir especial cura i neteja i és preferible fer una infusió nova per a cada rentat.

Maniluvis (bany de mans)

Cal afegir aproximadament un quart de litre o mig litre d’infusió o de decocció concentrada de la planta o plantes elegides, en proporció de 40 a 80 g/litre d’aigua. S’han de prendre tebis o lleugerament calents.

Són útils per millorar la circulació sanguínia de les mans i, per tant, en cas de penellons i de mans fredes i morades.
S’utilitzen plantes que tenen acció sobre l’aparell circulatori, especialment el ginkobiloba.

Pediluvis (bany de peus)

Es preparen igual que els maniluvis.

Són útils com a desfatigantsi cicatritzants dels peus (pericó, camamilla, farigola,calèndula, etc.), com a desodorant dels peus (sàlvia, oli essencial de l’arbre del te), per millorar la circulació sanguínia de les cames (fulla de cep, hamamelis, ortiga blanca) i per descongestionar el cap en cas de constipat o grip, especialment si s’afegeix farina de mostassa a l’aigua. En aquest cas s’han de prendre calents.

El farmacèutic és sempre al teu costat
per resoldre les teves consultes i els teus dubtes