|
Article: Com prevenir la dermatitis de contacte |
|
|
|
||||
|
|
Com prevenir la dermatitis de contacte |
|||
|
|
La dermatitis o èczema de contacte és una lesió de la pell com a resposta a substàncies que poden actuar com a irritants o com a desencadenants d'al·lèrgia. Tot i que hi ha substàncies a les quals són sensibles un nombre més gran de persones, generalment les substàncies responen a les característiques de cada persona i, per tant, a una gran variabilitat. En la dermatitis de contacte poden presentar-se lesions de forma aguda o crònica. Les irritacions agudes es caracteritzen per la presència de vesícules i envermelliment, mentre que les cròniques solen presentar una pell engruixida i seca que es trenca amb facilitat. En aquesta fase crònica no hi ha vesícules i predomina la descamació. Així mateix, en tots dos casos és habitual la coïssor intensa, que porta el pacient a gratar-se contínuament, amb el consegüent risc d'infecció de les ferides. L'evolució depèn de la freqüència d'exposició a la substància i del seu potencial d'originar la reacció. En general, si el contacte amb el desencadenant no persisteix, les lesions es curen en un temps que va d'una a quatre setmanes. Generalment, desapareixen sense deixar lesions residuals en la pell, sempre que s'estigui allunyat del producte causant. La dermatitis de contacte de causa irritant és la més freqüent. És deguda a l'exposició contínua a substàncies irritants suaus, com sabons, que causen sequedat, fissures i envermelliment. Òbviament, aquesta irritació es produirà amb més intensitat com més gran sigui la concentració del producte i el temps d'exposició. D’altra banda, la dermatitis de contacte al·lèrgica es produeix per una reacció d’hipersensibilitat a partir de les lesions que desencadenen alguns metalls com el níquel, conservants, tints i perfums, entre altres substàncies. Per diagnosticar la substància que causa el problema, cal una avaluació detallada dels hàbits personals del malalt i de les seves ocupacions laborals, cosa que permet al dermatòleg sospitar de determinats productes. Un cop detectat el problema, posteriorment, es procedeix a la seva verificació mitjançant la realització de proves cutànies. Aquestes proves consisteixen en l'aplicació sobre la pell d'una petita mostra de la substància (o substàncies) sospitosa coberta amb un pegat adhesiu. Després de 48 hores es retira el pegat i es valora la intensitat de les lesions. Si la reacció és positiva i el pacient empra el producte, es té la certesa que és el desencadenant. La dermatitis de contacte, sigui irritant o al·lèrgica, és un procés que no té un tractament curatiu. Simplement es tracta d'evitar el contacte amb la substància i pal·liar amb medicaments tòpics les lesions. El dermatòleg pot prescriure pomades o cremes amb corticoides per disminuir la inflamació. Però solen ser tractaments aplicats durant períodes de temps curts, quan s'ha produït el contacte, perquè no presentin efectes adversos. En cas que la pruïja sigui intensa, s'administren antihistamínics orals. La higiene d'aquest tipus de pell, que normalment és de tendència seca, s’haurà de fer amb productes que no alterin la seva capa grassa. Es consideren molt adequats els productes que contenen civada. Les cremes i locions per a després del bany són importants pels ingredients suavitzants que poden contenir per proporcionar alleujament, tant de la sequedat com de la pruïja que es presenta en les dermatitis. El farmacèutic us pot aconsellar els preparats que individualment podran ajudar a protegir i conservar millor la capa lipídica de la vostra pell. Finalment,
també és freqüent l’anomenada
dermatitis de la mestressa de casa, quan la lesió
sol presentar-se a les mans, com a
resultat de l'ús i contacte diari de productes detergents. |
||
|
Consells
del teu farmacèutic:
|
|||
 |
Autor:
Centre d'Informació del Medicament. |
|
|
|
