CONSELLS DEL FARMACÈUTIC
- Per què són tan importants les vacunes infantils?
- Aquestes malalties són molt greus?
- Són segures les vacunes?
- Quantes punxades cal fer i quan?/En quantes dosis s’administra una vacuna i quan?
- Quant costa vacunar?
- Per què cal que el nen estigui inmunitzat?
- Com actuen les vacunes?
- Els gèrmens que conté la vacuna no són perillosos?
- Què pot passar si no es vacuna un nen?
- Què pot passar si no se li van administrar les vacunes que li corresponien segons el calendari?
- Calendari de vacunacions infantils sistemàtiques
Per què són tan importants les vacunes infantils?
Les vacunes són molt importants perquè actualment protegeixen la criatura de les següents malalties: diftèria, tètanus, tos ferina, poliomielitis, meningitis per haemophilus influenzae tipus b, xarampió, rubèola, parotiditis (galteres) i hepatitis B, i meningitis meningocòccica grup C.
Aquestes malalties són molt greus?
Des que existeixen les vacunes, aquestes malalties són molt poc habituals. Però són malalties que encara poden ser greus. Per exemple, abans d’existir la vacuna, malalties com el xarampió provocaven centenars o fins i tot milers de morts cada any. Encara ara algunes d’aquestes malalties poden provocar pneumònia, danys al cervell, problemes al cor i ceguesa en nens que no hagin estat vacunats. I encara provoquen la mort de molts nens cada any.
Sí, són molt segures. De vegades poden provocar efectes secundaris molt lleugers, com dolor a la zona de la punxada o febre. Altres efectes secundaris són molt poc habituals. Consulteu el vostre farmacèutic.
El que està clar és que sempre són molt pitjors les malalties que els efectes derivats de les vacunes.
Quantes punxades cal fer i quan?/En quantes dosis s’administra una vacuna i quan?
El calendari de vacunacions us dirà quina vacuna heu de posar al vostre fill. El pediatre i el farmacèutic us en poden informar.
Quant costa vacunar?
El vostre pediatre del Servei Català de la Salut és l’encarregat de posar-li les vacunes al nen, i són completament gratuïtes.
Per què cal que el nen estigui inmunitzat?
Perquè si se’l vacuna, queda protegit davant la malaltia, i a la vegada no pot transmetre-la. Per tant, també protegeix els altres nens.
Com actuen les vacunes?
Quan es vacuna un nen se li injecten, a través de la vacuna, una sèrie de gèrmens que provoquen que l’organisme fabriqui unes substàncies anomenades anticossos. Aquests anticossos tenen memòria i si mai el nen està exposat a la malaltia són capaços de vèncer-la.
Els gèrmens que conté la vacuna no són perillosos.
Els gèrmens que contenen les vacunes estan atenuats o inactivats, i això vol dir que serveixen per estimular el sistema immunitari, però que no tenen prou força per provocar la malaltia.
Què pot passar si no es vacuna un nen?
Si no té mai contacte amb el germen que causa la malaltia, cosa altament improbable, no li passarà res, però si hi està exposat, podria emmalaltir.
Les conseqüències de la malaltia poden ser molt lleugeres o molt greus. Depèn. Es pot resoldre amb una estada de pocs dies al llit, però també podrien provocar la mort.
A més a més, si el nen està en contacte amb altres nens, podria escampar la malaltia i causar un brot epidèmic.
Què pot passar si no se li van administrar les vacunes que li corresponien segons el calendari?
Si només se li va administrar una part de les dosis de les vacunes, no cal tornar a començar des del començament. Cal seguir la pauta vacunal allà on es va deixar. Consulteu el vostre farmacèutic o el pediatre, que us diran exactament què cal fer, us informaran i/o aclariran qualsevol dubte.
Calendari de vacunacions infantils sistemàtiques
Quan parlem de vacunes sistemàtiques fem referència a aquelles vacunes que és recomanable que es posin als nens a una determinada edat, sempre que no hi hagi una contraindicació que ho impedeixi.
Les vacunes no sistemàtiques són aquelles que es recomanen només als nens que per circumstàncies particulars presenten un risc més alt de contraure una malaltia. La malaltia de base d’aquests nens es podria agreujar si patissin la malaltia previnguda per la vacuna.
Vacunes no sistemàtiques
Les més habituals a Catalunya són les següents:
- Vacuna anticolèrica
- Vacuna antigripal
- Vacuna antihepatítica A
- Vacuna antitifoïdal
- Vacuna antimeningocòccica A-C
- Vacuna antiparotidítica
- Vacuna antipneumocòccica
- Vacuna antiràbica
- Vacuna antitetànica
- Vacuna antitetànica antidiftèrica per a nens
- Vacuna antirubeòlica
- Vacuna antixarampionosa
- Vacuna antitetánica
- Vacuna antitetánica antidiftérica para los niños
- Vacuna antivaricel.losa
- Vacuna contra la febre groga
- Vacuna de la tuberculosi
- Vacuna inactivada de la poliomielitis
- Vacuna prepuberal contra el papiloma virus
Les vacunes no sistemàtiques són aquelles recomanades només als nens que per les seves circumstàncies particulars estan més exposats a una certa malaltia o pateixen malalties cròniques de base que podrien empitjorar-se pel patiment de la malaltia per a la qual vacunem.
PER QUÈ són importants les VACUNES?
Quatre falses creences sobre les vacunes
1.- “Les malalties ja van començar a desaparèixer abans d’introduir les vacunes, a causa de unes millors condicions d’higiene i sanitat pública.”
Afirmacions d’aquest tipus pretenen suggerir que les vacunes no són necessàries. És cert que una millor nutrició, un gran desenvolupament dels antibiòtics i de la medicina en general, i una baixada de la natalitat -que disminueix el contacte entre malalts susceptibles- han disminuït notablement la prevalença de les malalties.
Però tot i així són les vacunes les que tenen a ratlla la incidència d’algunes malalties.
Hi ha malalties com el xarampió que són molt poc freqüents, especialment des que es va estendre la seva vacunació; d’altres com la varicel·la, per a la qual hi ha vacuna, però només s’utilitza en àmbit hospitalari i circumstàncies especials.
Com a exemple sabem que la falta de vacunació ha provocat una recent epidèmia de diftèria en països de l’Est.
2.- “La majoria de gent que pateixen malalties han estat vacunats.”
És cert que cap vacuna és efectiva al 100%. Si suposem una població on hi ha vacunats i no vacunats, mentre que entre els vacunats una part petita no respondrà a la vacuna, entre els no vacunats tots ells estan totalment exposats a la malaltia.
3.- “Les vacunes causen molts efectes secundaris, malalties, fins i tot la mort.”
Les vacunes són actualment molt segures. La majoria d’efectes secundaris són molt poc freqüents, lleugers i temporals, com pot ser una febrícula o dolor lleu a la zona d’injecció. Els efectes secundaris importants són més estranys, i passen de l’ordre de l’1 per mil (o fins i tot 1 per milió de dosis).
D’altra banda, no té sentit considerar només el risc de la vacunació. Cal mirar sobretot els seus beneficis que són molt importants i la capacitat de protecció enfront de la malaltia. Un nen no vacunat té molts més riscos de patir encefalitis, pneumònia o mort, que un nen vacunat.
4.- “Les malalties que es poden prevenir amb vacunes han estat gairebé eliminades del nostre país, per tant no cal vacunar més.”
Malgrat que les vacunes pràcticament han fet desaparèixer les malalties de bona part del món, no ha estat així a tot arreu. Un viatger podria, sense voler, portar la malaltia a altres punts del món, i si no estiguéssim protegits per les vacunes, la malaltia es podria escampar.
També la vacunació actua com a escut, no sols per protegir-nos a nosaltres mateixos, sinó per als que són al nostre voltant. Hi ha persones que o bé no responen a les vacunacions o bé no poden vacunar-se per causa d’al·lèrgies a alguns components de la vacuna. Per a ells l’única protecció possible és que la gent del seu voltant estiguin vacunats i, per tant, immunitzats.
Què passaria si ens deixéssim de vacunar?
Les vacunes són responsables del control de moltes malalties infeccioses que abans havien estat molt freqüents. Malgrat tot, els virus i les bactèries que provoquen aquestes malalties encara existeixen, i poden arribar a les persones no protegides per les vacunes. Són malalties que poden ser greus i fins i tot arribar a causar la mort, especialment dels nens.
- Pòlio
- Xarampió
- Meningitis per haemophilus influenzae tipus b
- Pertussis (Tos ferina)
- Rubèola
- Hepatitis B
- Diftèria
- Tètanus
- Parotiditis
- Meningitis meningocòccica del grupo C
Pòlio
El virus de la pòlio causa paràlisi aguda, que pot ser permanent. Molts dels que havien patit pòlio acabaven en cadira de rodes, i fins i tot morien.
Avui, els alts nivells de vacunació eviten que els pocs casos que hi ha d’aquesta malaltia s’escampin
Xarampió
Entre els anys 50 i 60, gairebé tothom havia tingut xarampió. Més del 20% dels malalts eren hospitalitzats, i un 7% tenia complicacions com pneumònies, diarrea o infeccions a l’oïda. Menys freqüentment, hi havia casos d’encefalitis i morts.
És una malaltia molt contagiosa, i si es deixés de vacunar s’escamparia molt fàcilment.
Meningitits per haemophilus influenzae tipus b
Abans que es disposés de la vacuna, la meningitis bacteriana per Hib podia, en un terç dels casos, passar a la sang, provocar pneumònia o inflamació de l’epiglotis. També podia provocar sordesa o retard mental. Actualment a penes hi ha cap cas.
Pertussis (Tos ferina)
La tos ferina podia ser una malaltia greu que cursava amb molta tos, tanta, que podia dificultar a un nen menjar, beure o fins i tot respirar. Els freqüents vòmits facilitaven la pèrdua de pes. En el cas dels nens, també podia causar pneumònia i alteracions en el cervell. Si aturéssim les vacunacions, la incidència d’aquesta malaltia pujaria moltíssim.
Rubèola
Si una mare embarassada pateix la rubèola durant el primer trimestre de l’embaràs, el nadó pot desenvolupar la síndrome de la rubèola congènita, amb alteracions al cor, cataractes, retard mental i sordesa. Gràcies a un alt nivell de vacunació, gairebé no hi ha casos de síndrome de rubèola congènita.
Hepatitis B
Els que han patit hepatitis B tenen un alt risc que la infecció sigui crònica i a la llarga provoqui cirrosi i càncer de fetge. Es recomana la vacuna, i s’observa que actualment han disminuït molt els casos d’aquesta malaltia.
Diftèria
La diftèria causa freqüentment problemes de cor i de nervis. Moren un 10 % dels afectats, i un 20 % si es tracta de nens o de gent gran.
Tètanus
Sovint és una malaltia greu. L’índex de mortalitat del tètanus pot arribar a ser de més del 50%. Convé estar vacunat perquè la protecció d’altres persones no ens serveix d’escut perquè el bacteri causant del tètanus s’escampa fàcilment per terra i per la pols.
Parotiditis
Abans de la vacunació, aquesta malaltia provocava moltes sordeses en nens.
No solia ser greu, però en alguns casos podia provocar problemes nerviosos i del cervell, que podien provocar paràlisi. També hi havia la possibilitat d’avortaments espontanis durant el primer trimestre de l’embaràs.
Com que és una malaltia molt contagiosa, si deixéssim de vacunar, s’escamparia molt fàcilment entre els no vacunats.
Meningitis menigocòccica del grup C
La meningitis afectava a gran nombre de nens i podia deixar seqüeles importants com encefalitis, paràlisi i alteracions neuronals. Fins ara no es disposava d’una vacuna prou eficaç, i per això no hi era al calendari vacunal. Ara, però, disposem d’una vacuna que dóna molta més protecció immunològica, i per això ha estat darrerament inclosa al calendari vacunal.
INFORMACIÓ ADICCIONAL sobre les vacunes
- Com es conserven les vacunes?
- Qui no s’ha de vacunar? Contraindicacions per a les vacunes
- Qui sí s’ha de vacunar? Falses contraindicacions
- Que és una immunoglobulina?
Com es conserven les vacunes?
La majoria de vacunes es conserven entre 2ºC i 8ºC. Per tant, s’han de guardar a la nevera. La conservació de les vacunes és molt important, perquè si no es conservessin adequadament, moltes perdrien la seva efectivitat.
També cal parar esment al seu període de validesa. Algunes vacunes només tenen validesa durant una temporada, com per exemple les vacunes de la grip. Cal prestar també molta atenció a la data de caducitat (sempre consta a l’envàs), ja que acostuma a ser força curta.
Qui no s’ha de vacunar? Contraindicacions per a les vacunes
Determinades circumstàncies poden fer que el risc de patir reaccions adverses augmenti, i d’altres poden fer que la vacunació perdi eficàcia. Circumstàncies en què no s’aconsella la vacunació:
- Hipersensibilitat coneguda als productes que composen la vacuna.
- Malalties infeccioses que cursen amb febre alta. Convalescències de malalties. En cas d’haver patit un xarampió, caldrà esperar dos mesos com a mínim abans de vacunar.
- Altres malalties com l’hepatitis, nefritis (alteracions al ronyó que cursen amb inflamació) o tuberculosi.
- Malalties cròniques no compensades com pulmonars, cardíaques, renals.
- Als infants amb trastorns neurològics, no se’ls pot donar la vacuna de la tos ferina.
- Als malalts a qui no els funcioni correctament el sistema immunitari (immunodeprimits), no se’ls pot posar una sèrie de vacunes que s’anomenen vives, perquè el bacteri o el virus que porten està atenuat. Tampoc als nens que pateixen leucèmia o altres neoplàsies. Tampoc als que es tracten amb cortisona, quimioteràpia o radioteràpia.
- De vegades, quan s’administra una gammaglobulina, plasma o transfusions de sang, hi poden haver alteracions en la resposta immunitària; en aquest cas, cal retardar l’administració de la vacuna.
Qui sí s’ha de vacunar? Falses contraindicacions
Hi ha una sèrie de circumstàncies en què cal vacunar malgrat que:
- Hi hagi hagut una dosi prèvia de DTP que hagi provocat febre inferior a 38,5ºC, o una inflamació o dolor o envermelliment a la zona de la punxada.
- El nen a vacunar sigui un nen sa que hagi patit una malaltia aguda lleu que cursés amb grau baix de febre o diarrea poc important.
- S’hagin pres antibiòtics.
- Sigui un nen prematur. En aquest cas cal seguir el calendari habitual.
- La mare del nen a vacunar estigui embarassada.
- La persona a vacunar hagi estat exposada a una malaltia infecciosa.
Què és una immunoglobulina?
Una immunoglobulina consisteix en l’administració directa d’anticossos produïts en un altre organisme, ja sigui un animal o una persona.
Les immunoglobulines tenen el gran avantatge de conferir protecció immediata. Com a inconvenient cal destacar que no són capaces d’estimular el sistema immunitari.
Les immunoglobulines humanes de les quals es disposa actualment són les següents: Hepatitis A, Hepatitis B, Parotiditis, Ràbia, Rubèola, Tètanus, Tos ferina, Varicel·la i Xarampió.
DECÀLEG de les vacunes
- Les vacunes protegeixen contra malalties infeccioses que poden ser molt greus.
- Aquestes vacunes, que són al calendari de vacunacions sistemàtiques, prevenen de patir les malalties següents: diftèria, tètanus, tos ferina, poliomelitis, xarampió, rubèola, paroditis (galteres) i hepatitis B, meningitis contra el meningococ del grup C i meningitis contra l’Haemophilus influenzae del grup B.
- És molt important anotar curosament les vacunes que s’han administrat al nen al carnet de vacunacions.
- Hi ha malalties que perquè la vacunació sigui completa precisen més d’una dosi de la vacuna.
- Les vacunes són segures i molt necessàries.
- Les vacunes tenen de vegades efectes secundaris.
- Cal seguir el calendari de vacunacions sistemàtiques.
- Les vacunes són gratuïtes.
- Si el nen té el sistema immunitari alterat (immunodepressió) o alguna malaltia crònica descompensada com pulmonar, coronària o renal, no se l’ha de vacunar.
- No oblidar consultar qualsevol dubte al pediatre i/o al farmacèutic.
CALENDARI de VACUNACIONS SISTEMÀTIQUES
- Els calendaris de vacunacions sistemàtiques es modifiquen.
- Els pares, ens hem de preocupar de parlar amb el metge i/ o amb el farmacèutic sobre el nou calendari?
- Què cal fer amb els nens immigrants que acaben d’arribar a Catalunya?
- Cal anotar les vacunes que es posen als infants?
- Recordi que:
Els calendaris de vacunacions sistemàtiques es modifiquen
Calendaris vacunacions de les CCAA. Veure [+]
A Catalunya hi ha hagut diferents calendaris de vacunacions. Hi ha diverses raons per canviar-los, com són:
- l’aparició de noves vacunes,
- els moviments migratoris de la població,
- els canvis demogràfics,
- i la creació de noves combinacions de vacunes.
Els pares, ens hem de preocupar de parlar amb el metge i/ o amb el farmacèutic sobre el nou calendari?
Tant el metge com el farmacèutic resoldran qualsevol dubte que puguem tenir sobre el nou calendari, però no cal que ens preocupem. Quan portem els nens al pediatre per a la vacunació, de manera automàtica ell aplicarà el nou calendari i les noves vacunes al nen.
SI TÉ ALGUN DUBTE CONSULTI EL SEU FARMACÈUTIC
Què cal fer amb els nens immigrants que acaben d’arribar a Catalunya?
El pediatre intentarà descobrir -sempre que sigui possible- les vacunes que ha rebut el nen durant la seva vida. En cas que això no sigui possible, el que fa el pediatre és iniciar un procés de vacunació adaptat al nen perquè de forma progressiva estigui en les mateixes condicions que la resta de nens de la seva edat.
Cal anotar les vacunes que es posen als infants?
Sí, és al Carnet de Salut on el pediatre anirà anotant totes i cadascuna de les vacunes que s’administren als infants.
Recordi que:
- L’eficàcia de les vacunes en la lluita contra les malalties infeccioses està demostrada.
- Les vacunes ajuden les defenses de l’organisme a prevenir la malaltia.
- Els primers anys de vida són decisius per a la salut.
- Les vacunes proporcionen protecció no tan sols a l’individu, sinó també a la comunitat.
- Per aquest motiu, és necessari el compliment del calendari de vacunacions vigent.
- No pateixi, tant el pediatre com el farmacèutic estan al dia de l’últim calendari de vacunació.
- La vacunació no s’acaba amb la infància, sinó que ha de continuar tota la vida.