L'ésser humà demana cada dia més a l'alimentació. Si, al començament, buscava una alimentació suficient per no presentar malalties per dèficit, ara vol que l'ajudi a millorar la seva salut i a prevenir les malalties. Fins i tot li demana més, que li proporcioni un estat de salut òptim. En resum, busquem que l'alimentació ens permeti una millor qualitat de vida.
Per a tot això van néixer els aliments funcionals, que van aparèixer per primera vegada al Japó, als anys vuitanta.
Es tracta d'aliments que, a més de tenir efectes nutritius, són beneficiosos per a la salut. Més enllà de la pròpia alimentació, aquests aliments afavoreixen el benestar físic i mental de les persones. Malgrat que a Europa no hi ha una legislació pròpia, es considera que aquests productes han de tenir forma d'aliments. Així, poden ser aliments naturals o processats industrialment (no s'hi inclouen els complements alimentosos que es presenten sota forma farmacèutica), i han d'estar inclosos a la dieta com a part d'un menú habitual.
En teoria, han de tenir una base científica que documenti els beneficis de l'aliment per permetre atribuir-li determinades propietats saludables. Com que es tracta d'aliments, no han d'induir a error al consumidor ni fer-li creure que simplement ingerint-los es puguin evitar malalties. Són, per tant, aliments i, com a tals, s'han d'incloure en una dieta saludable, variada i equilibrada.
Hi ha múltiples exemples d'aliments funcionals. A Europa hi ha més d'un centenar d'aquest tipus de productes inventariats. Entre alguns exemples, destaquen els aliments que contenen determinats minerals i vitamines, com els cereals. Hi ha altres aliments en què s'ha reduït o modificat algun component, com els àcids grassos en el cas de la llet, o el suplement de fibra addicionat a un refresc.
