L’any 1993, el psiquiatra nord-americà Harrison G. Pope va encunyar el terme vigorèxia, conegut com una obsessió per tenir un cos musculós. La societat està canviant molt de pressa i amb això els problemes de la població. Alguns d’aquests canvis desfavorables impliquen l’aparició de nous trastorns, com la vigorèxia i l’ortorèxia (preocupació excessiva per ingerir tan sols aliments “sans”).
COMPLEX d’ADONIS: El culte al cos
La vigorèxia és un trastorn mental no estrictament alimentari, que es coneix també com a complex d’Adonis. Les persones que pateixen vigorèxia tenen una obsessió tan gran per veure’s musculoses que es miren tota l’estona al mirall i mai no estan satisfetes. Aquest sobredimensionat culte al cos es manifesta per una pràctica excessiva de l’esport provocada per una obsessiva preocupació per l’aspecte físic, i té com a meta principal l’obtenció d’una major massa muscular. Així, a més de l’exercici, també modifiquen la seva alimentació, supeditant-la a la consecució dels seus objectius. Tot això els porta a suprimir els greixos de l’alimentació i a consumir proteïnes i hidrats de carboni amb excés, amb conseqüències negatives per a la salut.
CONSEQÜÈNCIES
La vigorèxia afecta sobretot els homes, encara que també pot donar-se en dones. La pràctica d’esport moderat resulta molt saludable per a l’organisme.
No obstant això, els afectats per la vigorèxia mostren una preocupació excessiva per l’aspecte físic que comporta que la musculació a través d’una activitat física passi de ser un objectiu saludable a un desordre emocional elevat a la categoria d’obsessió.
Aquesta ànsia per adquirir costi el que costi una aparença atlètica pot portar al consum de substàncies perjudicials per a l’organisme. Les conseqüències d’aquest trastorn tenen reflex en la salut i en la conducta social dels que el pateixen.
DEPENDÈNCIA de l’EXERCICI FÍSIC
Podria dir-se que qui pateix de vigorèxia és una persona insatisfeta amb el seu propi cos que es veu massa prima i busca amb l’exercici adquirir el volum desitjat.
A més de la pràctica desmesurada d’exercici, aquesta alteració dóna lloc (per una sèrie de reaccions que es donen en el nostre organisme en què estan involucrades hormones i neurotransmissors) a un procés de dependència de la realització d’exercici físic.
El DOPATGE i els seus efectes adversos
De vegades també recorren a una pràctica més perillosa per a la salut, com és el dopatge per obtenir un increment de la massa muscular i disminuir la fatiga. Els productes dopants més utilitzats són els anabolitzants, derivats sintètics de la testosterona (hormona sexual masculina).
Són substàncies que poden provocar efectes adversos:
- problemes d’impotència,
- creixement desproporcionat de les glàndules mamàries,
- acne,
- caiguda del cabell,
- depressió,
- eufòria,
- irritabilitat…
- i, en els casos més extrems, problemes de cor i de fetge.
Amb una dieta equilibrada n’hi ha prou en la majoria dels casos per poder fer qualsevol pràctica esportiva. Només en alguns casos, i per indicació i amb el control d’un professional sanitari especialista, caldrà recórrer a l’ús d’algun complement dietètic.
CONSELLS
- La pràctica habitual de l’esport forma part d’un estil de vida saludable.
- Els excessos no són bons per a la salut, i per això cal vigilar una possible sobredimensió del culte al cos a partir de l’esport.
- En cas de creure convenient ingerir complements dietètics, consulti amb el seu metge o farmacèutic.