Data de revisió: març 2019
En un medicament, els excipients són les substàncies auxiliars que ajuden a fer que el principi actiu, que és el que presenta l’acció terapèutica, es pugui formular de manera eficaç i agradable per al pacient. Es tracta doncs d’una o més substàncies que s’incorporen al medicament per facilitar-ne la preparació, conservació o administració.
Els excipients, per tant, encara que formen part del medicament, com que no són actius farmacològicament no actuen sobre la malaltia ni sobre els símptomes.
TOTS els medicaments porten EXCIPIENTS
Estan presents a tots els preparats farmacèutics i són substàncies com per exemple el midó, que s’incorpora per donar cos i forma als comprimits, el sucre dels xarops, o els colorants. Són igualment els que permeten que la substància activa es pugui presentar en diferents formes farmacèutiques: càpsules, xarops, supositoris, injectables…
Normalment, es classifiquen en funció de l’activitat que fan dins el medicament:
- solubilizants,
- disgregants,
- antioxidants,
- colorants,
- lubrificants,
- aromatitzants…
Cal tenir en compte que alguns excipients poden combinar més d’una funció alhora.
Encara que no tinguin activitat terapèutica, els excipients no estan del tot exempts d’efectes: alguns poden ser origen d’al·lèrgies o reaccions d’intolerància; per això, es considera l’obligació de detallar-ne la composició al cartonatge i al prospecte dels medicaments.
Els EXCIPIENTS sempre consten en el PROSPECTE
Així doncs, al prospecte del medicament consten tots els excipients de forma qualitativa, i els que el Ministeri de Sanitat considera de risc per a grups concrets de pacients estan expressats també de forma quantitativa.
- D’aquesta manera podem establir que, per exemple, els malalts celíacs, que són intolerants al gluten, puguin identificar amb tota seguretat si algun medicament en conté.
- De la mateixa manera, les persones afectades de fenilcetonúria podran tenir la seguretat de la presència o no d’aspartam als medicaments, i així el podran evitar.
Al prospecte, l’excipient s’expressarà de forma completa, és a dir, amb la denominació comuna internacional o el nom comú amb què es conegui, i també amb el prefix E i el número corresponent, si en té, de forma que l’usuari el pugui reconèixer fàcilment i no hi hagi confusió. Tanmateix, al cartonatge l’excipient es podrà expressar tot just amb l’E i el número.
A més, per a alguns excipients s’ha establert la inclusió d’un text com a advertiment especial, que es trobarà igualment inclòs al prospecte.
RECORDEU
- La relació dels excipients que formen el medicament és força important per a les persones amb malalties cròniques o problemes específics de salut.
- L’excipient s’expressa amb la denominació completa al prospecte.
- Al prospecte s’inclouen també advertiments concrets en cas de contenir determinats excipients.
Relació d’excipients de declaració obligatòria (pag 8 – 39)
Agencia Española del Medicamento