Última actualització: juliol 2021
Els analgèsics són fàrmacs que canvien les característiques del dolor, suprimint-lo o calmant-lo.
N’existeixen de diferents tipus i cadascun té els seus avantatges i els seus riscos. Si bé alguns d’ells no necessita recepta, l’automedicació d’analgèsics pot originar problemes si es fa incorrectament.
Segons el mecanisme d’actuació, els analgèsics es classifiquen en:
- Opiacis o narcòtics: son els analgèsics més potents.
Actuen sobre receptors cerebrals inhibint l’impuls dolorós que els arriba. Estan indicats pel dolor intens que no s’alleuja amb altres tipus d’analgèsics però, cal anar en compte perquè poden causar greus efectes secundaris, entre els quals l’addicció. Per això, aquests medicaments requereixen sempre prescripció mèdica. - No opiacis: com per exemple el paracetamol i els medicaments antiinflamatoris no esteroides (AINE).
Estan indicats en cas de dolor lleu o moderat. Alguns es poden obtenir sense recepta.
Sovint es creu que els fàrmacs contra el dolor que s’obtenen sense recepta es poden prendre sense cap problema. Això és cert quan es pren segons les recomanacions indicades en el prospecte i amb la quantitat i freqüència adequada, perquè son efectius i segurs.
Ara bé, si es prenen dosis més grans o durant períodes llargs, augmenta el risc de l’aparició d’efectes adversos. Els més importants són els gastrointestinals, renals, hepàtics i cardiovasculars, entre d’altres.
D’altra banda, fer-los servir de manera crònica contra el mal de cap pot comportar l’aparició de l’anomenat efecte rebot, perquè el mal de cap deriva en crònic i empitjora sense respondre als fàrmacs.
A més dels efectes adversos dels analgèsics, cal tenir en compte que aquests medicaments presenten nombroses interaccions farmacològiques.
Recordeu
- Pregunteu al vostre metge o farmacèutic els dubtes que tingueu relacionats amb qualsevol tractament.
- A causa del gran nombre de fàrmacs que hi ha contra el dolor, el pacient s’ha d’assegurar que no excedeix la dosi en prendre diferents analgèsics alhora.