Data d’actualització: desembre 2025
Les infeccions urinàries, especialment les cistitis, són una de les patologies més freqüents fora de l’hospital i afecten sobretot les dones. El tractament habitual és amb antibiòtics, però l’ús repetit d’aquests fàrmacs ha provocat un problema global: l’aparició de bacteris resistents.
L’Organització Mundial de la Salut alerta que la resistència als antimicrobians és una de les principals amenaces per a la salut pública. Davant d’aquest repte, la recerca científica busca alternatives que ajudin a prevenir les infeccions sense fomentar resistències.
El paper de les proantocianidines (PAC)
Les PAC són compostos naturals presents en aliments com el cacau, el raïm o el te, però especialment abundants en el nabiu vermell americà (Vaccinium macrocarpon). La seva acció és clau: impedeixen que els bacteris, sobretot Escherichia coli —responsable de la majoria de cistitis— s’adhereixin a les parets del tracte urinari. Sense aquesta adhesió, la infecció no pot prosperar.
Evidència científica creixent
- Assaigs clínics han demostrat que el consum de suc o extractes de nabiu redueix la incidència d’infeccions urinàries recurrents.
- La revisió sistemàtica Cochrane de 2023 confirma que els productes amb nabius poden prevenir cistitis en dones amb episodis repetits.
- Una metaanàlisi publicada el 2024 valida la relació directa entre la ingesta diària de PAC i la reducció del risc d’ITU, destacant la importància de la dosi i la durada del consum.
- La European Association of Urology (EAU) ja recomana el nabiu vermell com a mesura preventiva en casos de cistitis recurrents.
No tots els productes serveixen
Perquè un producte sigui efectiu, ha de contenir PAC-A solubles, les úniques amb acció antiadherent. La dosi mínima recomanada és de 36 mg al dia. Per això és fonamental que els pacients sàpiguen llegir les etiquetes i identificar productes que especifiquin clarament la quantitat i el tipus de PAC.
Altres opcions complementàries
En alguns casos, els professionals també recomanen l’ús de probiòtics (com Lactobacillus rhamnosus o Lactobacillus reuteri) o de D-manosa, substàncies que poden ajudar a reduir l’adhesió bacteriana. Tot i així, l’evidència encara és limitada i calen més estudis per confirmar la seva eficàcia.
Conclusió
Els nabius vermells emergeixen com una alternativa prometedora per prevenir les cistitis recurrents, reduint la dependència dels antibiòtics i ajudant a frenar el problema de les resistències. Tot i que no substitueixen el tractament mèdic quan la infecció ja està establerta, poden ser una eina útil de prevenció dins d’una estratègia de salut pública més àmplia.
Així, un fruit tan comú com el nabiu vermell es converteix en protagonista d’una nova línia de defensa contra les infeccions urinàries, aportant una solució natural i segura en un moment en què preservar l’eficàcia dels antibiòtics és més urgent que mai.