El mal de queixal pot estar causat per una infecció, per l’aparició del queixal del seny… Aquest tipus d’afecció odontològica és una de les pitjors que es pot tenir. Sovint genera migranya, contractura cervical i fins i tot desmais.
Mentre no ens pugui atendre el dentista la planta medicinal més indicada i reconeguda que podem utilitzar és el claveller i, en particular, el seu oli essencial (oli de clavell).
L’objectiu dels tractaments amb plantes no és ‘tapar’ el símptoma del mal de queixal sinó alleugerir el dolor fins que es pugui tractar un especialista.
En tots els casos cal anar a l’odontòleg el més ràpid possible.
El CLAVELLER (Syzygium aromaticum)
És una de les plantes medicinals més populars per les seves propietats curatives i un dels remeis casolans més utilitzats pel mal de queixal. Si bé és una espècie i un oli essencial amb mols beneficis, l’anestèsic és un dels més destacats ja que en l’oli hi podem trobar eugenol que actua com a sedant i anestèsic.
L’Agencia Europea del Medicamento (EMA) i l’ESCOP (Sociedad Científica Europea de Fitoterapia) reconeixen l’oli de clavell com un remei d’urgència per l’alleugeriment del mal de queixal provocat per la càries dental i com a tractament a curt termini de les odontàlgies (com a anestèsic), respectivament.
Com s’utilitza?
Segons l’Agència Europea del Medicament:
- A través d’un tampó dental (de gassa o cotó) amarat de l’oli essencial sense diluir. O en solucions amb un mínim d’un 50% d’oli essencial aplicat curosament sobre el queixal.
Es pot repetir l’aplicació després de 20 minuts i, després, cada dues hores si és necessari. - En col·lutoris i gàrgares: oli essencial al 1-5% en aigua. Cal fer-ho vàries vegades al dia.
Segons l’ús tradicional:
- Aplicar directament un clau de claveller durant uns minuts sobre la geniva inflamada.
- Preparar una infusió amb aigua bullint i cinc claus. Deixar que es refredi i glopejar quatre o cinc vegades al dia.
- Preparar una pasta amb la barreja de pols de claveller, sal i aigua i aplicar-la sobre les genives mentre fem massatges.
Precaucions: el contacte directe amb la pell pot generar irritació, especialment en el cas de l’oli essencial de clavell fent malbé la llengua o provocant dermatitis.
Podem utilitzar ALTRES PLANTES?
Existeixen diferents plantes l’ús de les quals es basa en el coneixement popular i que el coneixement de la seva composició i activitat avalen la seva eficàcia en el cas de mal de queixal.
FARIGOLA FLOR (Thymus vulgaris, Thymus zigys)
La farigola conté d’1 a 2,5 d’oli essencial el component del qual és el timol que té reconeguda l’activitat antisèptica.
S’utilitza en forma de tampó amarat amb l’oli essencial. També la decocció de la planta (o oli essencial a l’1%) per esbandir la boca.
Se sol utilitzar en combinació amb el claveller.
MENTA PIPERITA (Mentha x piperita)
La menta piperita és útil com a recolzament per atenuar el mal de queixal i la inflamació de le mucoses gingivals.
S’utilitza en forma d’infusió simple o associada a altres plantes (fonoll, ratània, mirra, etc.) en elixirs bucals glopejant o fent gàrgares.
BISTORTA (Polygonum bistorta)
És un enèrgic astringent recomanat per al sagnat de les genives i llagues a la cavitat bucal, mucoses de les galtes, cara interior dels llavis i llengua. És indicat també per al mal de queixal i la inflamació de les genives i s’utilitza en molts dentífrics.
S’usa en decocció, generalment associada a altres plantes per glopejar. Cal fer tres o quatre glopejades al dia fins que es millori.
RATÀNIA (Krameria trianda)
És molt astringent i cicatritzant i es recomana per al sagnat de les genives, les aftes bucals i les llagues a la llengua.
S’utilitza en decocció per glopejar o fer gàrgares un parell o tres de vegades al dia.
JULIVERT (Petroselinum crispum)
Aquesta planta tant coneguda a la cuina també es considera que té propietats anestèsiques que serien útils per alleugerir el mal de queixal. L’ús popular estableix mastegar suaument fulles de julivert en la zona on notem el dolor.
L’ALL (Allium sativum)
L’all és una planta d’ús molt popular pel que fa al mal de queixal, però el nivell d’estudis del seu ús en aquest camp és molt escàs.
Té molts beneficis per a la salut però els més importants per a les genives inflamades son el seu poder antisèptic i antiinflamatori.
Com s’utilitza?
Les maneres més fàcils i efectives son:
- Aixafar un gra d’all i aplicar el suc que n’extraiem sobre la zona del queixal afectat.
- Triturar l’all, barrejar-lo amb sal i aplicar aquesta pasta sobre la geniva.
- Mastegar un gra d’all.
Precaucions: el contacte directe de la part interna de l’all pot generar una mica de cremor. Però el seu efecte analgèsic és immediat. Es recomana portar menta, glopejar i utilitzar el fil dental per evitar que algun tros d’all quedi entre les dents.
Les plantes medicinals no substitueixen al dentista però ofereixen una solució natural i eficaç a alguns dels trastorns bucals més freqüents.