|
Els
himenòpters piquen amb més facilitat les persones
que es mouen constantment, les que es perfumen i les que vesteixen
amb colors vius.
|
|
Hematòfags
Mosques,
mosquits i tàvecs: preferentment ataquen les zones descobertes
del cos. Com el seu nom indica, succionen la sang, injectant a la vegada
a la "víctima" una secreció de saliva que és
la que provoca la picor.
Tractament
- De manera
preventiva es recomana l’ús de camises i pantalons de màniga
llarga a partir de la posta de sol i aplicar repel·lents o insecticides,
en els indrets on hi hagi molts d’aquests insectes.
- Aplicar
loció de calamina o una pomada d’hidrocortisona.
Himenòpters
Abelles,
vespes, borinots i formigues: no són freqüents
les complicacions, però de vegades poden presentar-se reaccions
individuals d’hipersensibilitat i anafilaxi.
La picadura
d’abella generalment produeix una reacció local, dolor i inflamació.
Actuació
i tractament
- En el
cas de les abelles, treure el fibló sense fer servir pinces per
evitar que s’escampi el verí.
- Rentar
amb aigua l’àrea afectada.
- Desinfectar
amb un antisèptic.
- Aplicar
gel o compreses fredes.
- Si el
dolor no remet, es pot prendre un analgèsic i un antihistamínic
per alleugerir la picor.
- Les formigues
mosseguen, no piquen. El seu verí és àcid fòrmic,
que es pot combatre amb solucions d’amoníac.
|
|
SI
TÉ QUALSEVOL DUBTE
CONSULTI EL SEU FARMACÈUTIC
|
|
