Per
què és important la sal en els hipertensos?
Perquè
a diversos estudis sha demostrat que hi ha relació
entre el consum de sal i laparició dHTA
(hipertensió arterial).
Què
hem de fer amb la sal en els hipertensos?
Convé
reduir la sal a la dieta dels hipertensos ja que amb això
se sol aconseguir reduir les xifres de PA (pressió
arterial).
Altres
beneficis daquesta reducció són la
menor necessitat de medicaments i el menor grau de dany
als òrgans afectats per la HTA.
|
Tothom
respon a la reducció de sal a la dieta?
La
majoria dels hipertensos ho fan però alguns són
el que es coneix com a resistents a la sal.
En
general els pacients de més edat, obesos i diabètics
responen molt bé a aquesta mesura.
Lúnica
manera de saber ho és provar-ho.
|
Com
aconseguir reduir en la pràctica la quantitat de
sal de la nostra dieta?
Utilitzant
menys sal (o gens) quan es cuina.
Evitar
els aliments processats rics en sal (com per exemple: embotits,
conserves, precuinats, etc.).
No
afegir sal al menjar en seure a taula.
En
lloc de sal, usar altres espècies, herbes aromàtiques,
suc de llimona, all fresc o pols dall o ceba.
Mantingui
sempre la sal fora de labast de la mà.
Als
restaurants demani que el menjar que li serveixin no estigui
salat.
Llegeixi
les etiquetes dels envasos dels aliments per saber què
diuen sobre el sodi a la llista dingredients. Algunes
etiquetes indiquen la quantitat de sodi que conté
cada porció.
Busqui
noves receptes que incloguin aliments amb poc sodi.
|
|
Què hem devitar?
Carns
crues amb sal, carns, peixos i aus de corral salats en llauna
o processats; cansalada fumada; pernil; bou assecat; cornet
beef; salsitxes de Frankfurt; embotits processats; salsitxes;
sardines; formatge salat i aliments de formatge salat; cacauets
saltejats; menjars de llauna; menjars congelats.
Refrigeris
salats; galetetes salades; crispetes de blat de moro salades;
patates "chips", bunyols de blat de moro, nous
salades; sopes en llauna; sopes en pols; brou en glaçons;
brou (excepte sense sal).
Col
fermentada o "choucroute" confitats; vegetals
a salses congelades comercials.
Sal
de condiment; mescles de condiment; pols per estovar la
carn; glutamat monosòdic; quetxup; mostassa preparada;
rave picant preparat; salsa de soja; salsa per a carn i
barbacoa en ampolla; olives.
Llet
de mantega refinada; preparats de cacau; mescles per a coctails.
Aigua
amb gas.
|
Què hem de limitar?
Despulles
(com fetge, cor i ronyó), mariscs (com gambes, cloïsses
i llagosta) i mantega de cacauet a 2 porcions per setmana.
Es poden utilitzar porcions addicionals de mantega de cacauet
sense sal.
Suc
de tomàquet o coctail de sucs vegetals, 1/2 tassa
per dia. Es poden utilitzar porcions addicionals de suc
de tomàquet sense sal o de coctail de sucs vegetals
sense sal. (Els aliments no esmentats en aquesta llista
estan permesos a la dieta sense sal).
|
Punts importants a recordar:
Són
tolerables duna a dues tasses de cafè o te
al dia, i quantitats moderades de vi o cervesa (acompanyant
els menjars principals).
Seria
necessari, també, substituir el pa normal per pa
sense sal.
El
pernil "York" porta tanta sal com la resta dembotits,
i també el pernil del país o salat.
Porten
quantitats importants de sal les sopes de sobre i les pastilles
de brou.
Són
tolerables els formatges blancs i tendres, ja que tenen
menys sal que els curats.
Les
galetes, les pastes i els pastissos són aliments
rics en sal.
|
|
Què passa amb les sals de règim?
En
general no són convenients perquè, a més
de tenir un gust diferent, poden elevar el potassi en cas
de malalties renals o quan es consumeixen medicaments antihipertensius
comuns.
|
Què fer amb els productes dietètics
baixos en sal?
En
cas de ser utilitzats, és convenient procurar-sen
de cases comercials fiables i prestar especial atenció
a letiquetatge, en el qual nestà clarament
indicada la composició tant qualitativa com quantitativa.
|
Consells finals.
Una
de las pedres angulars en el tractament de la hipertensió
és la dieta: reducció
de la sal i greixos saturats, control de pes, moderació
en el consum dalcohol.
Qualsevol
persona que es vegi obligada a modificar els hàbits
alimentaris no ha de resignar-se a patir-ho com un càstig
sinó que, senzillament, a lhora de triar els
menús, haurà descollir altres aliments
i així mateix condimentar-los de diferent manera.
Un
cop ens hem acostumat a un sabor menys salat és fàcil
mantenir-se en aquest nou gust que el pacient percep com
a més adequat.
|