Claus per a una dieta baixa en sodi

El nom químic de la sal comuna és clorur sòdic. La dieta sense sal s'utilitza com a tractament en cas d'edema (acumulació excessiva de líquid) i en el control de la hipertensió (pressió arterial elevada) que sigui sensible a la restricció sòdica.

El sodi és un mineral necessari per a l'organisme que es troba present de forma natural a la majoria dels aliments, i que també s'afegeix de forma voluntària al menjar com a salaó, conservant i potenciador del sabor.

El sodi, en una dieta baixa en sal, s'acostuma a mesurar en mil·ligrams. Així mateix, la forma més utilitzada del sodi és la sal de cuina, que conté un 39% de sodi. És a dir 1.000 mg de clorur sòdic, sal comuna, contenen 390 mg de sodi, el símbol del qual és Na, tal com es pot trobar en les etiquetes dels aliments. De vegades, els termes de sodi i sal es confonen, i indueixen a error.

Una cullerada petita de sal de cuina proporciona 2.300 mil·ligrams de sodi. Segons això, la ingesta diària habitual de sodi oscil·laria entre 4.000 i 6.000 mg de sodi.

No obstant això, seria recomanable no sobrepassar els 3.000 mg de sodi al dia.

En cas que calgui una dieta baixa en sodi (hiposòdica), n'hi hauria prou amb 1.500 o 2.000 mg al dia; això equival a 5.000 mg (= 5 gr) de sal comuna al dia.

Igualment, cal vigilar el consum excessiu d'embotits, aliments en conserva, aperitius salats i plats preparats, ja que poden augmentar la ingesta de sodi fins a 10.000 mg diaris.

L'excés de sodi provoca, de vegades, retencions de líquids a l'organisme que poden provocar edemes, i un augment del treball del cor i dels ronyons amb el consegüent augment de la pressió arterial.

Així mateix, la restricció de sodi pot produir de vegades uns efectes semblats als produïts pels diürètics, i un descens de la pressió arterial.

No obstant això, no tots els hipertensos responen a la dieta baixa en sal, encara que en general, efectivament, una gran majoria ho fan. Es pot destacar que el descens de la pressió arterial redueix de forma notable el risc de patir malalties del cor.

En una dieta baixa en sal, cal moderar o evitar el consum d'aquests aliments:

• Embotits o carns fredes. Salsitxes de Frankfurt. Formatges. Pernil serrà i pernil cuit (en contra de la creença popular, conté sal en quantitats similars al pernil serrà).
• Sopes de sobre. Pastilles de brou. Purés.
• Aperitius salats, crispetes, fruits secs salats, olives, patates fregides.
• Conserves, plats preparats, salses. Peix fumat.
• Alguns aliments que són considerats dolços també poden ser rics en sal, com la pastisseria industrial, brioixos, galetes, cereals, etc.
• Fruita en almívar. Aigua amb gas i refrescos carbonatats.
• També alguns medicaments presentats en forma de comprimits efervescents poden contenir sodi; en cas de prendre'ls, consulti el farmacèutic.

Consells: 

• No utilitzi sal quan cuini.
• Consumeixi aliments frescs, que no porten sal afegida.
• Potenciï el sabor natural dels aliments cuinant al vapor o en "papillote", embolicant l'aliment en paper per al forn (la cocció amb aigua dilueix el gust dels aliments).
• Utilitzi potenciadors del sabor com àcids (vinagre, llimona); herbes aromàtiques (alfàbrega, orenga, fonoll, romaní, julivert, farigola, etc.); espècies (pebre, pebre vermell, curri, canyella, etc.). Utilitzi olis d'oliva més saborosos. L'all i la ceba també són bons potenciadors del sabor.
• Si no pot prescindir del tot de la sal, no la utilitzi quan cuini, i posi un saler a taula: un d'orificis petits.
• Recordi llegir les etiquetes dels aliments, ja que hi ha una sèrie d'additius utilitzats en diversos aliments que contenen quantitats significatives de sodi.

Si teniu qualsevol dubte consulteu el farmacèutic.

Autora: Dra. Marta Castells.
Farmacèutica.
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.