Probablement el principal inconvenient de l’automesura de la pressió és el risc d’induir a la presa de decisions terapèutiques pel mateix pacient, a la vista dels resultats obtinguts. Aquest pot ser un problema important, ja que la modificació d’alguns tractaments pot suposar un risc a curt termini, com la supressió brusca de determinat tipus de medicaments, per exemple els betabloquejadors en pacients amb cardiopatia isquèmica, o més a llarg termini, ja que suposa la pèrdua de l’efecte del tractament.

Com a resum del que significa el concepte d'automesura de la pressió arterial, potser hauríem de destacar que és un procediment útil per a l’atenció de les persones amb hipertensió arterial, sempre que sigui controlat pel metge que atén el pacient i que es dugui a terme amb unes mínimes condicions pel que fa a la manera i condicions d’efectuar la mesura. Per contra, l’automesura de la pressió sense control mèdic ni efectuada d’una manera reglada no hauria de condicionar decisions terapèutiques, ja que no existeix informació sobre el veritable significat dels valors així trobats.