FAMÍLIA
Article: L'asma

Activitat física i asma



Els asmàtics poden fer exercici.
Molts esportistes són asmàtics.
Per què l’exercici pot empitjorar l’asma?
Alguns tipus d’exercici són millors que d’altres.
Normes generals per fer un exercici.
Què cal evitar i què no s’ha de fer?
Què passa si s’inicia una crisi durant l’exercici?


 

Els asmàtics poden fer exercici.
ELS ASMÀTICS NO TENEN L’EXERCICI PROHIBIT

L’exercici pot provocar una crisi asmàtica, però això es pot evitar. Els asmàtics no tenen l’exercici prohibit. Al contrari, fer exercici és aconsellable.

La presència d'asma induïda per l'exercici pot indicar un mal control de la malaltia.

tornar al menú d'activitat física i asma.



Molts esportistes són asmàtics.

Molts atletes tenen asma induïda per l’exercici.

Molts atletes que han guanyat medalles olímpiques han patit asma induïda per l’exercici, però amb una ajuda correcta i molta autodisciplina han resolt el problema.

Als Jocs Olímpics de Barcelona (1992), entre el 8 i el 12% dels competidors eren asmàtics.

tornar al menú d'activitat física i asma.



Per què l’exercici pot empitjorar l’asma?

La causa desencadenant de la crisi és el refredament ràpid i intens dels conductes que porten l’aire als pulmons. Per evitar-ho és molt important fer un bon escalfament i realitzar l’activitat en ambients càlids i humits.

tornar al menú d'activitat física i asma.

Alguns tipus d’exercici són millors que d’altres.

Hi ha diferents tipus d’exercici, i cada un d’ells exigeix una quantitat diferent d’oxigen. Algun provoca més xiulets o pressió al pit que altres.

Generalment, nedar és millor que córrer. Efectivament, la natació és un dels millors esports per als asmàtics, perquè no provoca excessiva pressió pectoral i es practica en ambient humit. En canvi, córrer en estadis o fer "cinta caminadora" o bicicleta són exercicis poc indicats per als asmàtics.

Sis minuts d’exercici són suficients per provocar asma; practicar-lo en intervals de menys estona pot evitar-la.

Les curses de relleus o els esports d’equip són molt indicats per als asmàtics.

En una escola d’Oslo especial per a nens asmàtics, els alumnes van acabar sent capaços de fer més exercici que els que seguien un programa d’esports normal.

Un tractament amb la base correcta millora l’asma i la tolerància a l’exercici.

tornar al menú d'activitat física i asma.















Normes generals per fer un exercici.
  • Prendre la o les medicines indicades pel metge abans de l’activitat física (al vestidor abans de canviar-se).
  • Realitzar un escalfament prolongat i progressiu.
  • Tractar que l’exercici es faci a intervals.
  • No realitzar exercicis de màxima intensitat.
  • Si és possible, són més beneficiosos els esports en ambients càlids i humits.
  • Quan sigui possible intentar respirar pel nas.
  • Portar sempre la medicació broncodilatadora d’acció ràpida a la bossa d’esport (alleujadora).
  • No cometre imprudències estant sol o en situacions de risc. Sobretot quan es realitzin esports d’un cert perill com a muntanyisme, escalada, ciclisme, rafting...
tornar al menú d'activitat física i asma.



Què cal evitar i què no s’ha de fer?
  • Evitar realitzar una activitat física intensa quan l’asma del dia a dia no està controlada.
  • Evitar fer exercici intens si es té una infecció respiratòria (constipat, bronquitis...).
  • No fer mai un exercici fort si es noten xiulets o es té molta tos.
  • Evitar sempre que sigui possible els ambients freds i secs. Si s’hagués de fer exercici en aquestes condicions, utilitzar una màscara com la dels cirurgians.
  • Evitar fer exercicis massa intensos o de molta durada, sobretot mentre no s’hagi assolit una bona condició física i no es coneguin els límits personals de l’exercici.
  • Evitar l’exercici en ambients contaminats o amb fum.
  • Evitar l’exercici a l'exterior en època de pol·linització intensa.
tornar al menú d'activitat física i asma.



Què passa si s’inicia una crisi durant l’exercici?
  • Procurar tenir calma. Si s’han realitzat les normes bàsiques, la crisi no ha de ser gaire forta.
  • Deixar de fer exercici.
  • Permetre que es pugui respirar bé. Els companys no han de situar-se al voltant de la persona que té l’atac.
  • Prendre les medicines broncodilatadores com abans millor.
  • Iniciar la respiració xiulant. Arrufar els llavis com si s’anés a xiular. Aquest tipus de respiració permet que l’aire pugui sortir dels pulmons i evita que es respiri de manera ràpida i superficial, i que el pit s’"infli".
  • Quan se solucioni la crisi, mirar de tornar novament a la classe per acabar-la si no s’està gaire cansat, però fer l’exercici de manera més suau.
  • Si el pacient no es recupera com en altres ocasions s’ha de prendre una altra dosi de broncodilatador i consultar un metge o anar a un centre sanitari.
tornar al menú d'activitat física i asma.