Si tinc asma puc fer exercici físic?

L’asma és una malaltia inflamatòria crònica de les vies aèries que dificulta el pas de l’aire a través dels bronquis. Es caracteritza per episodis repetits de tos i/o xiulets, i és reversible ja sigui espontàniament o mitjançant l’administració de broncodilatadors.

Té una gran prevalença a la població infantil, però no sempre es diagnostica adequadament, i això en dificulta el control. Es calcula que entre el 5 i el 10% dels nens menors de 10 anys en tenen.

Els primers símptomes es presenten abans dels 5 anys. És més freqüent en els nens que en les nenes.

CAUSES

Els factors que més s’associen a la seva aparició són:

• Història personal d’al·lèrgia (a la proteïna de la llet, ou, peix, reaccions exagerades a picadures d’insectes, èczemes…).
• Antecedents familiars d’asma o al·lèrgia.
• Exposició precoç al fum del tabac i altres aeroal·lèrgens (tant durant l’embaràs com després).
• Infeccions víriques de la via aèria.

L’asma la poden desencadenar els següents factors:

• Al·lèrgies: són una causa molt important en els atacs d’asma. Una persona és al·lèrgica quan reacciona de manera anormal a substàncies específiques. Aquestes substàncies fan que l’organisme predisposat produeixi anticossos en abundància, que combinats amb elles provoquen l’alliberament de substàncies químiques que poden causar l’estrenyiment dels bronquis.
• Infeccions víriques: són responsables de molts atacs asmàtics, sobretot en nens petits. Els esternuts, el nas que degota i la febre apareixen abans que la tos i els xiulets. Segurament, la inflamació que provoca el virus irrita les vies aèries, aconseguint la contracció de la musculatura bronquial.
• Factors climàtics: també provoquen crisis d’asma l’aire fred, la boira, la baixada brusca de les temperatures i l’ambient humit.
• Contaminació i substàncies irritants: també tenen una acció desencadenant sobre les vies aèries. El fum del tabac és com a mínim 10 vegades més potent com a agent irritant que els índexs més alts de contaminació que s’enregistren a les ciutats.
• Factors emocionals: s’han de tenir en compte els problemes emocionals del nen. L’estrès i les tensions familiars poden agreujar la malaltia i, de vegades, facilitar-ne l’atac. Cal tenir un bon coneixement de la malaltia per poder fer-hi front.
• Medicaments: alguns medicaments com l’aspirina, l’ibuprofè…, poden produir crisis asmàtiques.
• Aliments: no és freqüent que siguin causa de crisi, però, si s’observa alguna alteració asmàtica amb la ingesta d’algun aliment o en prendre determinades begudes, cal eliminar-los. Els aliments més associats a problemes al·lèrgics són les fruites seques. És recomanable evitar colorants, conservants i additius. Consultar l’especialista per a cada cas.
• Exercici físic: molts nens pateixen asma induïda per l’exercici. Tot i així, els nens amb asma no han d’evitar l’exercici físic, i no han de ser exclosos de les activitats esportives. Cal estudiar quines activitats els són més convenients.

SÍMPTOMES i senyals

Els més comuns són:

• Xiulets.
• Pressió o dolor al pit.
• Tos.
• Dificultat per respirar, i haver de fer les inspiracions curtes.
• Falta d’energia per fer les activitats diàries.

Els símptomes més greus són:

• Respiració amb xiulet, fins i tot després d’haver pres la medicació.
• Malestar i problemes per respirar, sense que se senti el xiulet, la qual cosa pot indicar un punt més agut i crític de la malaltia.
• Problemes per caminar o per parlar, aturades quan es juga i falta d’energia per tornar a començar.
• Contracció de pit i coll cada vegada que es respira.
• Llavis i ungles grises o blaves. Si passa això CAL dur ràpidament el malalt a urgències!

OBJECTIUS

L’objectiu principal del tractament de l’asma és tenir-la controlada fins a obtenir una millora espontània, que en el 80% dels casos es produeix quan el nen creix. Amb un tractament adequat, la majoria dels nens asmàtics haurien de poder dur una vida normal, practicar esport i assistir regularment a l’escola.

Els objectius principals del tractament són:

• Controlar al màxim els símptomes amb la menor quantitat de medicaments possible.
• Participar regularment a les activitats esportives.
• Assistir normalment a l’escola.
• Prevenir els atacs aguts.
• Evitar els ingressos hospitalaris.
• Mantenir valors normals de capacitat pulmonar.
• Evitar els efectes secundaris de la medicació.
• No despertar-se durant la nit.

Quin TRACTAMENT cal fer?

Hi ha diferents fàrmacs per tractar l’asma. L’elecció dependrà del grau de la malaltia. Uns s’utilitzen de manera intermitent, només quan apareixen els símptomes (els alleujadors), i d’altres s’administren de manera continuada (els preventius).

Tots els estudis recents recomanen la via inhalatòria, tant per al tractament regular de manteniment, com per al tractament de la crisi asmàtica. I també per a la seva prevenció. A més, es disposa de formes preventives per via oral que poden ser útils si la via inhalatòria presenta dificultats i no es compleix correctament el tractament.

• Alleujadors o mitigants (salbutamol, terbutalina). Són broncodilatadors d’inici d’acció ràpida i durada curta. S’utilitzen per al control ràpid dels símptomes i per a la prevenció immediata de l’asma induïda per l’esforç. Un alt consum d’aquests medicaments indica un mal control de la malaltia.
• Preventius. Els més emprats són els corticoides inhalants (beclometasona, budesonida, fluticasona). Tenen una potent acció antiinflamatòria local i són molt ben tolerats.
  Estan indicats quan el malalt té símptomes repetitius que l’obliguen a una utilització freqüent dels “alleujadors”.
  Per aconseguir l’efecte d’aquests medicaments cal fer-ne una utilització continuada.

ADMINISTRACIÓ dels medicaments

Els medicaments citats estan disponibles en aerosol i en pols. Cal mirar el sistema d’inhalació més adequat per a cada malalt.

Per assegurar que el medicament arriba adequadament als pulmons, cal seguir els 11 passos següents:

Maneig d’Inhaladors de cartutx pressuritzat (ICP)

Com que la tècnica d’inhalació directa és complicada, és millor en la majoria de casos utilitzar una cambra espaiadora o recórrer a sistemes de pólvora seca (pols).

Maneig de sistemes de pólvora seca (multidosi) Turbuhaler

Cambra espaiadora

Aquestes cambres permeten administrar aerosols a tot tipus de pacients.

Lactants: hi ha cambres amb diferents capacitats d’entre 50 i 75 cc. Es col·loquen a la cara del lactant, nas inclòs, i s’administren una a una les pulsacions de medicació prescrites.

Més de 4 anys: per a aquesta edat hi ha espaiadors de 750 cc, i van proveïts d’una vàlvula unidireccional que permet la sortida del fàrmac quan es fa la inspiració.

Ús correcte:

1. Agitar fort el cartutx.
2. Connectar-lo a l’extrem de la cambra.
3. Ajustar els llavis al broc de la cambra.
4. Prémer l’inhalador per introduir el fàrmac a la cambra.
5. Inspirar lentament i profundament, retenint l’aire uns 10 segons.

EXERCICI FÍSIC i asma

L’exercici pot provocar una crisi asmàtica, però això es pot evitar.

La presència d’asma induïda per l’exercici pot indicar un mal control de la malaltia.

Molts esportistes són asmàtics
Molts atletes tenen asma induïda per l’exercici.

Molts atletes que han guanyat medalles olímpiques han patit asma induïda per l’exercici, però amb una ajuda correcta i molta autodisciplina han resolt el problema.

Per què l’exercici pot empitjorar l’asma?
La causa desencadenant de la crisi és el refredament ràpid i intens dels conductes que porten l’aire als pulmons. Per evitar-ho és molt important fer un bon escalfament i realitzar l’activitat en ambients càlids i humits.

Hi ha diferents tipus d’exercici, i cada un d’ells exigeix una quantitat diferent d’oxigen. Algun provoca més xiulets o pressió al pit que altres.

Generalment, nedar és millor que córrer. Efectivament, la natació és un dels millors esports per als asmàtics, perquè no provoca excessiva pressió pectoral i es practica en ambient humit.

En canvi, córrer en estadis o fer “cinta caminadora” o bicicleta són exercicis poc indicats per als asmàtics.

Sis minuts d’exercici són suficients per provocar asma; practicar-lo en intervals de menys estona pot evitar-la.

Les curses de relleus o els esports d’equip són molt indicats per als asmàtics.

En una escola d’Oslo especial per a nens asmàtics, els alumnes van acabar sent capaços de fer més exercici que els que seguien un programa d’esports normal.

Normes generals per fer exercici

• Prendre la o les medicines indicades pel metge abans de l’activitat física (al vestidor abans de canviar-se).
• Realitzar un escalfament prolongat i progressiu.
• Tractar que l’exercici es faci a intervals.
• No realitzar exercicis de màxima intensitat.
• Si és possible, són més beneficiosos els esports en ambients càlids i humits.
• Quan sigui possible intentar respirar pel nas.
• Portar sempre la medicació broncodilatadora d’acció ràpida a la bossa d’esport (alleujadora).
• No cometre imprudències estant sol o en situacions de risc. Sobretot quan es realitzin esports d’un cert perill com a muntanyisme, escalada, ciclisme, rafting…

Què cal evitar i què no s’ha de fer?

• Evitar realitzar una activitat física intensa quan l’asma del dia a dia no està controlada.
• Evitar fer exercici intens si es té una infecció respiratòria (constipat, bronquitis…).
• No fer mai un exercici fort si es noten xiulets o es té molta tos.
• Evitar sempre que sigui possible els ambients freds i secs. Si s’hagués de fer exercici en aquestes condicions, utilitzar una màscara com la dels cirurgians.
• Evitar fer exercicis massa intensos o de molta durada, sobretot mentre no s’hagi assolit una bona condició física i no es coneguin els límits personals de l’exercici.
• Evitar l’exercici en ambients contaminats o amb fum.
• Evitar l’exercici a l’exterior en època de pol·linització intensa.

Què passa si s’inicia una crisi durant l’exercici?

• Procurar tenir calma. Si s’han realitzat les normes bàsiques, la crisi no ha de ser gaire forta.
• Deixar de fer exercici.
• Permetre que es pugui respirar bé. Els companys no han de situar-se al voltant de la persona que té l’atac.
• Prendre les medicines broncodilatadores com abans millor.
• Iniciar la respiració xiulant. Arrufar els llavis com si s’anés a xiular. Aquest tipus de respiració permet que l’aire pugui sortir dels pulmons i evita que es respiri de manera ràpida i superficial, i que el pit s’”infli”.
• Quan se solucioni la crisi, mirar de tornar novament a la classe per acabar-la si no s’està gaire cansat, però fer l’exercici de manera més suau.
• Si el pacient no es recupera com en altres ocasions s’ha de prendre una altra dosi de broncodilatador i consultar un metge o anar a un centre sanitari.

SEGUIMENT de l’evolució

Hi ha diferents mètodes que permeten a la persona seguir l’evolució de l’asma:

• Mesurador de flux: aquest aparell permet mesurar la capacitat pulmonar d’una manera senzilla.

• Control diari de símptomes: en un gràfic es registren cada dia els símptomes que el nen presenta durant la nit i durant el dia, com ara la tos i els xiulets. Aquests gràfics permetran valorar la malaltia del nen i reajustar-ne el tractament.

PREGUNTES més freqüents

• Es pot curar l’asma?
  De moment no hi ha cura per a l’asma, però cada vegada hi ha més medicaments que permeten aturar la inflamació que causa els símptomes. La millor medicina actualment és el control de la inflamació amb un corticoide inhalat.
  Alguns pacients amb asma greu han de prendre corticoides per via oral.
• Per què molts dels fàrmacs per a l’asma s’administren per via inhalatòria?
  La idea principal d’un inhalador és que la dosi sencera arribi als pulmons, on és immediatament absorbida pel teixit pulmonar. L’excés de medicament pot ser absorbit per la sang i escampat per la resta del cos, però aquesta quantitat ha de ser mínima. Amb un inhalador, els pulmons reben el màxim de medicament i la resta del cos molt poc.
• Alguns medicaments per a l’asma estan prohibits en les competicions atlètiques?
  La determinació de si un medicament o substància és permesa o no en les competicions no depèn de si és un medicament necessari o no, sinó de si ofereix avantatges en el rendiment de la competició. Cada organitzador atlètic té els seus criteris a l’hora de prohibir o permetre l’ús de determinades substàncies. El Comitè Olímpic dels Estats Units segueix les normes del COI.

CONSELLS

• L’asmàtic ha de saber que la seva condició és crònica, que cal controlar-ne els símptomes i prevenir-ne els atacs i les aguditzacions. Per tant, es recomana una educació del pacient perquè sàpiga com ha d’actuar i quan cal anar al metge.
• És necessari augmentar les capacitats i la confiança del malalt respecte a la malaltia.
• Convé insistir-hi en la pràctica dels exercicis respiratoris.
• Cal educar el pacient perquè sàpiga reconèixer els seus propis desencadenants i mirar d’evitar-los, o bé saber actuar per controlar-los.

Per als pares

• Els professionals sanitaris han de transmetre als pares la necessitat que el nen es responsabilitzi de la seva malaltia, i que ells li facin sempre costat quan intenta evitar un atac d’asma.
• Si no es respecten determinades normes per evitar els atacs, serà difícil obtenir aquesta responsabilitat.
• Mai s’insisteix prou a tenir cura de l’ambient del pacient i a estudiar els factors psicosomàtics abans d’un atac; són temes essencials.