Amb el pulmó ple d'aire, es tanquen els conductes aeris del coll, a la laringe; al mateix temps, s'eleva la pressió a dins del tòrax i es fa un esforç per treure l'aire que no pot sortir, perquè la glotis està tancada.

La tos té caràcter protector i defensiu. Les secrecions de la tràquea o de l'arbre bronquial s'eliminen mitjançant dos mecanismes, la tos i l'activitat ciliar; quan aquest últim es fa insuficient, es posa en marxa el reflex de la tos, que s'origina en els receptors sensorials aferents situats a dins de l'epiteli bronquial.

La tos és com "el gos guardià" dels pulmons, i els protegeix d’intrusos o d’enemics interns.

La neteja de les vies respiratòries és l’avantatge; l’inconvenient de la tos és que facilita que les infeccions s’escampin.

Durant un accés de tos, s’elimina el contingut de les vies respiratòries amb diferents mecanismes. L’elevat flux d’aire a les vies respiratòries fa que s’expulsin les matèries estranyes i les mucositats. Tanmateix, durant l’exhalació forçada, les vies es redueixen i comprimeixen les secrecions de les vies respiratòries petites, de manera que en faciliten l’expulsió. El xiulet que es produeix quan tossim fa vibrar les vies respiratòries, de manera que sacseja les mucositats i les fa avançar cap a la tràquea.