Mal d'altura

Tots estem acostumats a l'altura sobre el nivell del mar del lloc on vivim. Quan ens desplacem a altres entorns, ens podem veure afectats per les altures elevades. És el que s'anomena mal de muntanya o mal d'altura.

Normalment, la majoria de persones pot ascendir fins a 2500 metres sense complicacions.

A partir d'aquí, el problema es presenta perquè falta oxigen per respirar. Quan l'altura s'incrementa, l'aire conté menys oxigen i, per tant, n'entra menys amb cada respiració. És el que es coneix com a hipòxia.

És difícil establir qui es podrà veure afectat, ja que no hi ha factors específics que s'hi correlacionin, ni l'edat ni l'experiència prèvia amb diferents altituds, ni tan sols les infeccions respiratòries.

Els símptomes normalment comencen dintre de les 48 hores següents a l'arribada a l'altura elevada.

El mal d'altura té una presentació diversa, però la més comuna consisteix en cefalea, nàusees, anorèxia, insomni, dispnea i cansament. S'acostuma a presentar aproximadament en la meitat de les persones que pugen a més de 3000 m d'altitud, i pot arribar a ser greu.

Si és possible, no s'hauria d'iniciar el viatge per sobre d'aquesta altitud. Per exemple, en viatges amb avió, la destinació no hauria de sobrepassar l'altura de 3000 m, procurant mantenir-s'hi almenys durant un dia.

La prevenció amb algun fàrmac estaria indicada quan això no es pugui complir.

El més important és incrementar l'altura de forma gradual per acostumar-s'hi. És el que es coneix com a aclimatació, que normalment dura entre un i tres dies (no tothom s'aclimata de la mateixa manera) i que comporta alguns canvis que permeten al cos suportar millor la disminució d'oxigen. Es produeixen més cèl·lules sanguínies que serveixen per transportar l'oxigen i la profunditat de la respiració s'incrementa.

Abans del viatge, s'aconsella fer-se una revisió mèdica perquè es valorin aquest i altres factors que poden afectar les vacances. Hi ha alguns tractaments que poden ajudar a prevenir-lo, encara que no sempre s'aconsegueix. L'administració d'un diürètic com l'acetazolamida, d'un corticoide o d'un antiinflamatori pot ajudar a reduir la gravetat dels símptomes, però no els resol. El que s'ha de tenir clar és que cal combinar aclimatació amb ascensió. En els casos greus, el descens és l'única alternativa.

Consells:

• Fins a 2500 metres d'altura, la majoria de les persones no presenta problemes.

• És aconsellable pernoctar per sota de l'altura assolida durant el dia. Quedi's un dia més si ascendeix per sobre de 3000 metres.

• Cal mantenir la hidratació i evitar l'alcohol.

• Cal conèixer els símptomes i estar alerta si es presenten.

   

Si tens qualsevol dubte consulta el teu farmacèutic.

Autora: Dra. Núria Casamitjana.
Responsable del Centre d'Informació del Medicament.
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.