|
|
L'energia que necessita el cervell |
||
![]() |
Deia Virginia Woolf que no es podia pensar bé, estimar bé, dormir bé, si no s’havia sopat bé. El cervell és un intricat garbuix de neurones o cèl·lules nervioses i cables elèctrics interconnectats mitjançant unes substàncies químiques molt simples, que tenen la missió de transmetre missatges d'una cèl·lula nerviosa a una altra. El cervell representa només el 2% del nostre pes: tanmateix, necessita al voltant del 20% de l'energia que ingerim. Si nosaltres “som el que mengem”, llavors el cervell també dependrà del que mengem. Podem millorar la salut i les funcions del cervell a través de l'alimentació. La principal energia que necessita el cervell per funcionar és la glucosa que prové de menjar aliments rics en carbohidrats, com ara cereals, llegums, fruites i vegetals, així com productes lactis. Però, a més, necessita altres nutrients essencials: vitamines, minerals, àcids grassos, proteïnes… Un excés o un defecte del nutrient necessari pot afectar el sistema nerviós. Una alimentació desequilibrada pot produir mancances específiques d'alguns dels nutrients, que es manifesten mitjançant símptomes o sensacions com apatia, desgana, irritabilitat, nerviosisme, cansament, manca d'atenció, problemes de memòria, de concentració i fins i tot depressió. Sabem que la nutrició és important, però encara ho és més per a la funció cerebral. El cervell, com qualsevol part del cos, necessita alimentar-se. En funció dels nutrients que rebi, la activitat cerebral serà diferent. És a dir, la composició de cada àpat té un efecte directe en la producció dels senyals químics del cervell. Aquestes substàncies, responsables de la transmissió d'informació al llarg del sistema nerviós, són els anomenats neurotransmissors, i es poden modular en part per l’alimentació. Per aquest mitjà podríem influir sobre l’humor i el comportament, ajudar a alleujar la depressió, l'ansietat, la neurosi i els trastorns del son. Cadascun dels neurotransmissors existents —n’hi ha uns 50 de diferents— té una missió específica. Per formar-los, es requereixen determinats nutrients que proporcionen els diferents aliments. Per exemple, els lactis (formatges, llet), ous, peixos, carns, llegums, fruits secs i fruites (plàtan, pinya, alvocat) aporten una substància anomenada triptòfan, imprescindible per sintetitzar un neurotransmissor anomenat serotonina, que està relacionada amb les emocions, la depressió, el control de la temperatura, de la gana i del son. Així, un dèficit de serotonina pot fer que fallin els circuits que requereixen aquesta substància. Si mengem correctament, millorarà el nostre estat d'ànim, pensarem més ràpid, tindrem més memòria, ens podrem concentrar millor. Aquests són només uns petits exemples d’allò que els aliments poden fer pel cervell. Quan pensem en alimentació, no hem de pensar tan sols en diabetis, malalties cardiovasculars, obesitat, etc.., sinó també en l'òrgan més important, el cervell. Com portar a terme una alimentació intel·ligent?
|
|
|
Consells:
|
||
Autora: Dra. Marta Castells. Farmacčutica. |