Cicatrius

La cicatrització és la forma en què el cos reemplaça la pell perduda o danyada.

Després de patir una ferida per un accident, una cremada o una intervenció quirúrgica, la pell comença un procés de recuperació delicat. De com es desenvolupi aquesta etapa dependran les característiques de la cicatriu.

L'aspecte final d'una cicatriu el condicionen molts factors, que inclouen el tipus de pell, la localització o àrea del cos afectada, la direcció de la ferida, el tipus de lesió i l'edat de la persona. Aquests senyals solen desaparèixer amb el temps, encara que mai s'esborren del tot. 

Mentre es curen, es pot utilitzar maquillatge per cobrir-les. Així mateix, hi ha determinades tècniques dermatològiques que ajuden a fer menys visibles les que resulten més desagradables per al pacient.

Hi pot haver molts tipus diferents de cicatrius, amb aspectes més o menys irregulars o engrossits. Fins i tot de vegades es formen cicatrius anormals una vegada que la ferida ja s'ha curat.

Els queloides, per exemple, apareixen en forma d'agrupacions irregulars, arrodonides i gruixudes de teixit cicatritzant. Es formen a la zona d'una ferida, però el lloc d'aparició no coincideix del tot amb les vores d'aquesta ferida, sinó que és més ampli. Sovint són de color vermell o més foscos.

El procediment dermatològic específic per reduir una cicatriu engruixada, enfonsada o acolorida l'ha de determinar el metge, basant-se en l'edat, estat general i historial clínic del pacient. Dependrà també del tipus de cicatriu i de com sigui de severa. El cirurgià disposa de diferents sistemes per a cicatrius amb aspecte irregular o engrossit.

Per prevenir les cicatrius, és bàsic que, si sabem que tenim mala cicatrització, li ho advertim al cirurgià o al dermatòleg, perquè ens aconselli com evitar-ne el desenvolupament. Normalment serà emprant medicaments en forma de locions o cremes preparades amb corticoides, silicona o vitamina E, que ajuden a prevenir aquesta mala cicatrització.

De la mateixa manera, pot ser recomanable l'aplicació de bandes de silicona, que actuen localment a la zona afectada, evitant l'acumulació de cèl·lules que formen el queloide. El farmacèutic pot aconsellar la més adequada en cada cas.

Una vegada desenvolupat el queloide, també és possible tractar-lo. En aquesta situació estan més indicats els làsers estètics, les exfoliacions, les injeccions de col·lagen o els corticoides, que aconsegueixen anar millorant-ne la aparença. Aquests tractaments es combinen amb cosmètics, per minimitzar-ne la visualització si el lloc on es troben ho requereix.

El tractament de les cicatrius queloides varia segons els pacients. No hi ha una cura única per a aquest tipus de cicatrius.

El grau de curació obtingut també depèn de molts factors. En alguns casos pot transcórrer un període llarg de temps fins que s'observi la millora.

Autora: Dra. Mercè Camps.
Vocal de Dermafarmàcia.
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.