|
Article: L'al·lèrgia |
|
|
|
||||
|
  |
S'estima que als països desenvolupats la pateix entre el 5 i el 25% de la població. I tot fa pensar que la incidència de les al·lèrgies augmentarà en el futur. La rinitis és la reacció al·lèrgica de les membranes de la mucosa nasal quan entren en contacte amb una o més substàncies al·lergògenes. Els símptomes són:
Comunament, els símptomes de la rinitis són més aguts durant el dia, i remeten durant la nit. El vent és mal amic de la rinitis, perquè transporta el pol·len i l’escampa. Els millors dies són els dies de pluja, excepte per als al·lèrgics a les espores dels fongs, perquè la simptomatologia s’agreuja amb la humitat. El quadre de la rinitis té una evolució de dos o tres anys, fins que s’estabilitza. Tot i que, en uns quants anys, pot desaparèixer la hipersensibilitat. Les rinitis poden ser:
Rinitis cròniques (persistir tot l'any) | ||||
 |
ESTACIONALS També se'n diu febre del fenc o fenàs, encara que no té cap relació ni amb la febre ni amb el fenàs. La tenen persones que són sensibles als pòl·lens de les plantes que depenen del vent per a la pol·linització, i a les espores de fongs i floridures. La primavera
és possiblement l'estació més odiada pels al·lèrgics.
Els afecta el pol·len d'arbres i flors a la primavera, i els pastos
i les garrigues a començament d'estiu i tardor.
| ||||
 |
CRÒNIQUES Es presenten durant tot l’any, encara que es poden tenir crisis en determinats períodes o en circumstàncies concretes. Generalment, les causes són:Les al·lèrgies als fongs poden presentar els mateixos símptomes que les al·lèrgies al pol·len i, a més, fer aparèixer pruïja a coll, ulls i orelles. En algunes ocasions, es poden associar a mal de cap, cansament i pèrdua de concentració. Les rinitis al·lèrgiques es poden complicar, provocant pèrdua d’oïda, sinusitis i pòlips nasals. En els nens poden originar canvis en l’estructura
òssia del paladar i, fins i tot, asma. | ||||
 |
|
|
|
