|
|
Endometriosi (problemes a l'úter) |
|||
|
|
L'endometriosi es caracteritza per la localització de fragments d'endometri (la mucosa uterina que entapissa l'interior de l'úter) fora de la seva ubicació normal, a zones com ovaris, trompes i fins i tot intestins o recte.
De la mateixa manera que durant el cicle menstrual l'endometri incrementa el seu gruix per acollir, si cal, l'ou fecundat i, en absència de fecundació, s'elimina amb l'aparició de la regla, els teixits endometrials localitzats fora de l'úter també són sensibles als canvis hormonals que es produeixen al llarg del mes i, en cada cicle, augmenten de gruix i de mida, per sagnar després. Localment, els teixits veïns responen a aquesta agressió amb la formació de teixit cicatricial o adherent. La sang que no s'ha expulsat pot donar lloc també a quists. Aquestes inflamacions i lesions són les que produeixen el dolor i les molèsties característiques d'aquesta malaltia. Si el teixit cicatricial que es forma està localitzat a ovaris i trompes, pot dificultar l'alliberament de l'ou o alterar la seva progressió fins a l'úter, i és en aquests casos quan pot ser causa d'esterilitat. L'esterilitat, així com el dolor abdominal o pelvià que es pot estendre fins a les cames, dolors intestinals i problemes digestius com nàusees, diarrea o restrenyiment, poden ser determinants per detectar un cas d'endometriosi. En algunes dones, tanmateix, la malaltia no provoca dolor i només es constata quan no es produeix cap embaràs i es fa una revisió ginecològica. L'endometriosi pot igualment afectar dones molt joves. Per controlar-ne els símptomes, el tractament hormonal (ja siguin anticonceptius orals, progestàgens o danazol) permet reduir el sagnat i disminuir el dolor. Per mitigar-lo també es prescriuen analgèsics i antiinflamatoris. El tractament s'ha de continuar durant períodes prolongats per evitar recaigudes. En cas necessari, es recorre a la cirurgia per eliminar o destruir el teixit endometrial, ja sigui per electrocoagulació o làser. La intervenció es pot fer per laparoscòpia si les lesions no són gaire extenses. La histerectomia o extirpació de l'úter es fa en els casos més greus o en dones majors de 40 anys. L'embaràs millora evidentment els símptomes de l'endometriosi, ja que interromp les ovulacions i regles, i fins i tot després els símptomes solen ser menors. |
||
|
|
Consells:
|
||
|
Autora:
Dra. Núria Casamitjana. |