Factors de risc en el càncer de pròstata

La pròstata és una glàndula que elabora i emmagatzema el líquid seminal, que és un component del semen.

Per tant, la pròstata forma part de l’aparell reproductiu de l’home.

Té la forma d’una nou i està situada a sota de la bufeta urinària, envoltant la uretra, que és el conducte pel qual circula l’orina.

QUÈ ÉS el càncer de pròstata?

Per explicar el càncer de pròstata, és molt important tenir en compte que hi ha processos tumorals benignes i malignes.

• Els tumors benignes no són càncer, perquè no es disseminen a altres parts del cos humà, i per tant, no són una amenaça per a la vida en general.
  Un exemple n’és la hiperplàsia benigna de pròstata, que consisteix en un increment anòmal del nombre de cèl·lules; provoca un engruiximent de la glàndula, que comprimeix la bufeta urinària i la uretra.
  Molts homes de més de setanta anys tenen símptomes d’hiperplàsia benigna de pròstata, com a conseqüència de la compressió de la bufeta i de la uretra, la qual cosa altera la micció. Només alguns casos són prou greus per necessitar tractament.
• Els tumors malignes creixen sense control i poden escampar-se a altres parts del cos, produint metàstasi. El càncer de pròstata amb una certa freqüència és poc agressiu i no en tots els casos produeix metàstasi.

Com se’n pot fer una DETECCIÓ PRECOÇ?

Tradicionalment, el mètode de detecció precoç d’aquest càncer era el tacte rectal, en el qual el metge introduïa un dit al recte i podia palpar la glàndula prostàtica per comprovar si hi havia nòduls sospitosos.

Des de fa uns anys, es pot fer una prova de laboratori: la detecció de l’antigen prostàtic específic, conegut com a PSA (les seves sigles en anglès). Aquesta prova inicialment va ser introduïda com a prova de laboratori per al diagnòstic i seguiment del càncer de pròstata i posteriorment va ser proposada com a prova de diagnòstic precoç.

• El PSA elevat (per sobre del 4), pot indicar que hi ha un càncer de pròstata, però també pot indicar altres patologies com la hiperplàsia prostàtica benigna, o una infecció.
• Per tant, el PSA no es pot considerar un indicador exclusiu de càncer de pròstata, però si és elevat, cal iniciar un procés diagnòstic.
• El PSA (nomenclatura anglesa de prostatic specific antigen) pot indicar si hi ha càncer de pròstata.

Actualment, es duen a terme dos grans assajos clínics als Estats Units i a Europa, amb més de 100.000 homes en estudi, per tal de conèixer si el PSA pot servir com a prova de cribatge o diagnòstic precoç en els homes. Fins que no es disposi dels resultats d’aquests assajos, no es pot fer cap recomanació sobre la utilitat del PSA com a prova de detecció precoç per a la població general. Qualsevol recomanació en aquest sentit ha de ser resultat de l’entesa del pacient amb el seu metge, sobretot si hi ha símptomes que facin sospitar alguna cosa.

Els símptomes inicials del càncer de pròstata són INESPECÍFICS, molt similars als de la resta de la patologia prostàtica.

Pel que fa als símptomes…

• Necessitat d’orinar freqüentment, especialment a la nit.
• Problemes per iniciar la micció.
• Interrupcions en el fluix d’orina o fluix feble.
• Dolor en orinar.
• Problemes d’erecció.
• Ejaculació dolorosa.
• Sang a l’orina o al semen.

Quin és el DIAGNÒSTIC?

• Quan els símptomes o els resultats del PSA facin sospitar la presència d’un càncer de pròstata, cal fer proves de laboratori addicionals i una ecografia transrectal.
• Si continuen les sospites, caldrà fer una biòpsia del teixit que sigui sospitós.
• A partir d’aquesta prova, es podrà conèixer el grau del tumor (denominat grau de Gleason); a major grau, més elevat és el risc de creixement i extensió tumoral.
• Si es diagnostica el càncer, l’oncòleg haurà d’establir-ne l’estadi, per tal de conèixer fins a quin punt està disseminat el càncer.

Quin és el TRACTAMENT del càncer de pròstata?

Ha d’estar adaptat a la situació personal de cada pacient, i s’ha de tenir en compte la seva opinió a l’hora d’establir el pla terapèutic.

El tractament dependrà de l’estadi en el moment del diagnòstic i del grau tumoral.

Altres factors que hauran de tenir-se en compte són

• l’edat del pacient,
• el seu estat de salut general i, especialment, si pateix altres problemes de salut,
• i els efectes adversos de cada tractament.

ESTRATÈGIES TERAPÈUTIQUES

• ESPERA VIGILANT
  No es fa cap tractament mèdic o quirúrgic.
  L’estat de salut es controla periòdicament, i només s’aplica tractament quan apareixen o empitjoren els símptomes de la malaltia. Aquesta és l’estratègia que es pot proposar en casos de tumors que es diagnostiquen en estadis inicials i creixen lentament, sempre que el pacient i el metge discuteixin clarament els avantatges i inconvenients d’aquesta estratègia.
  L’espera vigilant també pot estar indicada per a homes d’edat molt avançada i amb altres problemes de salut importants, que augmenten molt el risc de qualsevol tractament mèdic o quirúrgic.
  Efectes adversos: en el cas de la cirurgia, els principals efectes adversos són la impotència, que pot ser permanent, i la incontinència urinària. D’altra banda, quan s’ha extirpat completament la pròstata, no es produeix semen.
• CIRUGIA
  És un tractament per al càncer de pròstata localitzat.
  S’aplica amb l’objectiu d’extreure tota la glàndula prostàtica o bé la part afectada. Segons el cas, el metge pot triar una tècnica que evita eliminar els nervis que controlen l’erecció. Aquest possibilitat, però, no existeix quan el tumor és gran o està situat a prop de les terminacions nervioses.
  Pel que fa a la via d’abordatge quirúrgic, hi ha diferents tècniques, que poden ser discutides amb el pacient. El patòleg avaluarà si hi ha ganglis limfàtics amb cèl·lules canceroses; en aquests casos, és probable que el tumor s’hagi estès a altres parts del cos.
• RADIOTERÀPIA
  Consisteix a tractar el càncer amb radiació ionitzant.
  També tracta el tumor local i, en diferents casos, és una alternativa a la cirurgia. El tractament de radioteràpia, habitualment, dura unes setmanes, amb cinc sessions de tractament per setmana, durant uns minuts al dia. En determinats tumors es practica una braquiteràpia, que consisteix a situar petites llavors radioactives al costat del tumor per tal d’irradiar només la zona tumoral.
  Efectes adversos: la radioteràpia externa pot produir sensació de cansament durant algunes setmanes després d’haver-se aplicat. En alguns casos es pot tenir diarrea i dificultats urinàries. En d’altres, també pot causar impotència, però el risc és menor que amb la cirurgia.
• TRACTAMENT HORMONAL
  Bloqueja les hormones masculines que estan relacionades amb la glàndula prostàtica, i pot evitar el creixement tumoral.
  És un tractament sistèmic, que afecta tot l’organisme, perquè pot servir per tractar el càncer que ja s’ha disseminat. També és indicat per tractar el tumor després de la cirurgia o la radioteràpia, i per evitar que hi hagi una recaiguda.

INVESTIGACIÓ i INCIDÈNCIA del càncer de pròstata

• La recerca en càncer de pròstata és molt important, i possiblement en els pròxims anys servirà per conèixer quin és el paper del PSA com a prova de cribatge.
  També s’investiga en la identificació dels gens relacionats amb l’herència familiar, les possibles indicacions preventives d’alguns fàrmacs i l’eficàcia de la quimioteràpia per a aquest tumor.
• El càncer de pròstata té una incidència mortal baixa.
  Segons dades del Departament de Sanitat i Seguretat Social, el càncer és la causa de mort més freqüent entre els homes. Les xifres recopilades durant els darrers anys superen fins i tot les de les malalties cardiovasculars.
  El càncer de pròstata és el segon en freqüència entre els homes a Catalunya. Cada any es diagnostiquen uns 1400 casos nous. L’edat mitjana de diagnòstic és de 74 anys.

FACTORS de risc

• L’edat és el principal factor de risc. Aquest càncer és molt rar en homes de menys de 55 anys, i la seva freqüència augmenta amb l’edat.
• Els antecedents familiars: si el pare o un germà han tingut càncer de pròstata, el risc és més elevat en edats més joves.
• El consum d’aliments amb greix d’origen animal.