Home - Família - Diabetis

Diabetis

Vanessa Serrano. Metge, Josep Franch. Metge
Facebook Twitter linkedin google+

La diabetis -diabetis mellitus- és una malaltia en la qual el nivell de glucosa (sucre) de la sang es troba alterat. El nivell augmenta perquè el cos és incapaç de metabolitzar-la bé.

La glucosa la obtenim dels aliments. Totes les cèl·lules del cos necessiten glucosa per viure. La hormona insulina és la que controla la quantitat de glucosa a la sang. El pàncrees és la glàndula que sintetitza la insulina, i es troba al costat de l'estómac. La insulina ajuda la glucosa a introduir-se a les cèl·lules, i un cop dins s'utilitza com a combustible del cos.



2. Símptomes

Els principals símptomes de la diabetis són:

  • Acció d'orinar freqüent (sobretot a la nit).
  • Gana inusual i molta set.
  • Pèrdua de pes, debilitat i cansament.
  • Vista ennuvolada.
  • Talls o rascades que no cicatritzen o que ho fan molt lentament.
  • Picor o entumiment de les mans i els peus.
  • Infeccions freqüents a la pell, les genives o la bufeta.s principales síntomas de la diabetes son:

3. Tipus

Hi ha dos tipus de diabetis:

Diabetis tipus 1, també coneguda com a INSULINODEPENDENT.

Els diabètics tipus 1 no produeixen o produeixen molt poca insulina. La malaltia es desenvolupa quan hi ha una important falta d'insulina al cos, perquè la majoria de les cèl·lules del pàncrees -o totes- estan destruïdes. Aquest tipus de diabetis normalment apareix abans dels 40 anys, i amb freqüència durant l'infància. Cal tractar-la amb insulina i amb dieta.

Diabetis tipus 2, també coneguda com a NO INSULINODEPENDENT.

L'organisme no produeix prou quantitat d'insulina, o no l'aprofita correctament. És la variant més comuna de la malaltia, que acostuma a aparèixer després dels 40 anys. Sovint es pot controlar amb dieta i exercici, encara que en alguns casos es pot necessitar medicació i potser injeccions d'insulina.

Diabetis GESTACIONAL:

Afecta algunes dones embarassades, sobretot durant el segon i tercer trimestre, i generalment desapareix després del part.

GRUPS DE RISC

  • Parentiu amb diabètics
  • Tenir entre 40 i 75 anys
  • Tabaquisme
  • Sobrepès
  • Dones que han parit criatures de més de 4 kg
  • Persones amb alteracions lipídiques (per exemple, amb colesterol alt)
  • Hipertensió arterial
  • Sedentarisme

4. Prevenció

La diabetis és una malaltia crònica, la qual cosa significa que com més jove es contrau, més aviat es veurà afectada la persona pels riscos a llarg termini.

Si per factors genètics (hereditaris) o per problemes de sobrepès, es considera en risc de contraure-la, hi ha un seguit de mesures que poden, en certa manera, evitar-ne l’aparició o endarrerir-ne el desenvolupament en l'organisme.

Faci una dieta adequada (baixa en sal i greixos), controlant els carbohidrats (pa, pastes, midons, etc.), mengi més pollastre que carns vermelles, i prengui productes de gra sencer abans que farines refinades (millor l’arròs i el pa integral).

Mantingui un pes adequat. És indispensable eliminar el sobrepès. Amb ajuda del metge o del farmacèutic, comenci una activitat física regular que l’ajudi a cremar calories i baixar pes.


5. Incidència

La diabetis afecta un 6% de la població de l’Estat espanyol. La xifra augmenta respecte al passat per l’envelliment dels ciutadans i per l’increment dels factors de risc. La xifra real encara podria ser més alta, perquè es calcula que per cada pacient diabètic reconegut, n’hi ha 1 o 2 que no saben que ho són. Per tant, la població afectada podria ser d’un 9%.

Importància

Un mal control i la mateixa evolució de la malaltia afecten la qualitat de vida del diabètic, provoquen un augment de la taxa de malalties cardiovasculars i de la mortalitat, que és 3 vegades superior a la de la població general.


6. Conseqüències

El control de la malaltia de la diabetis és, fonamentalment, el control de les complicacions que pot comportar.

L’afecció principal es produeix a les artèries, i es pot distingir entre:

  • Complicacions microvasculars: afecten les petites artèries dels ronyons i dels ulls. Són les causes fonamentals de la insuficiència renal, que precisa diàlisi i pot provocar ceguesa en els adults.
  • Complicacions macrovasculars: afecten artèries més grosses, com les coronàries, que porten la sang al cor, i poden causar infarts de miocardi o angines de pit. També s’acostumen a alterar les artèries que porten la sang al cervell, i això pot originar infarts cerebrals. Si a aquest risc li afegim el sobrepès, la hipertensió, els nivells alts de colesterol o el tabaquisme, les conseqüències poden ser fatals, sobretot en els diabètics tipus 2.
  • El sistema nerviós també es pot veure afectat, i produir-se una disminució important de sensibilitat als peus que afavoreixi l'aparició d'úlceres que el pacient no nota, d'infeccions o deformacions, que poden acabar en la necessitat d’amputar.

EL CONTROL INTENSIU DE LA GLUCÈMIA, LA TENSIÓ ARTERIAL I EL COLESTEROL DISMINUEIXEN TOTES LES COMPLICACIONS QUE POT COMPORTAR LA DIABETIS.


7. Preguntes freqüents/mites

S'encomana la diabetis?

Si pensem que en certes famílies molts dels membres són diabètics, no ha d’estranyar que algú pugui pensar que s’encomana. Però no és així.

Actualment està reconegut que es tracta d’una malaltia endocrina, amb un component hereditari important, tot i que els factors ambientals també hi juguen un paper.

Produeix impotència?

Una diabetis mal controlada, amb el temps, pot comportar alteracions en la funció sexual de l’home. En l’erecció hi intervenen determinats mecanismes vasculars i nerviosos, i en els diabètics que no controlen la malaltia, aquests mecanismes poden estar deteriorats.

Menjar molt de sucre pot causar diabetis?

No. La diabetis es deu a una combinació de factors genètics i ambientals. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que quan una persona esdevé obesa, incrementa el risc d’aparició de diabetis tipus 2; per tant, cal controlar el pes quan es pertany a algun grup de risc (ex. antecedents familiars diabètics).

La diabetis pot afectar la seguretat de la conducció?

La seguretat en la conducció del diabètic que segueix un control adequat de la seva malaltia no és inferior a qualsevol altra persona, evidentment partint de la base que la persona que condueix és responsable.

Els diabètics es constipen més sovint?

No. Si ets diabètic no tens més probabilitats de constipar-te, encara que es recomana la vacunació contra la grip. Aquesta recomanació es deu al fet que algunes infeccions poden afectar els nivells de glucosa en sang.


8. Història

1553 a.C. Un papir escrit el 1553 abans de Crist és el primer document, que coneguem, que parla de la diabetis. El va descobrir l'arqueòleg alemany Ehers a Luxor. S'hi descriuen els símptomes precisos igual que es fa ara, i es recomana greix de vedella, cervesa, fulles de menta i sang d'hipopòtam per tractar la diabetis.
V a.C. A l'Orient, el metge hindú Susruta, al segle V aC, va reconèixer els mateixos símptomes i va denominar la malaltia el mal "dels rics", perquè s'associava a persones riques, les quals acostumaven a menjar dolços i arròs.
Els metges xinesos havien observat que l'orina de les persones que presentaven els símptomes era dolça.
I d.C. A Grècia, l'any 70 (segle I), després de descriure's els símptomes, es va qualificar la malaltia com "un sifó que buida l'organisme".
E.M. Durant l'Edat Mitjana, a Occident, es van arxivar els coneixements en biblioteques, i no es va avançar gaire. Els àrabs, en canvi, tenen en Avicenna un investigador que escriu tractats que són lectura obligada a les escoles de medicina de l'Àsia i d'Europa.
XV Paracels, al segle XV, va afirmar que calia tractar l'anomalia amb medicaments.
XV Tastant l'orina, Willis, un metge anglès del segle XV, va distingir els dos tipus de diabetis. Considerant el sabor dolç de l'orina, anomena la malaltia diabetis "mellitus", que significa "mel" en llatí.
XX Al segle XX, el francès Claude Bernard descobreix que el que mengem es transforma en glucosa, que passa al fetge, on es converteix en glucogen, i torna a convertir-se en glucosa. Aquest és el procés que necessita la concentració constant de sucre a la sang.
1889 El 1889, Vöm Merring i Minkokski van experimentar amb gossos, descobrint que el pàncrees era el responsable de tot.
2a meitat
XX
A la segona meitat del segle XX ja se sabia del tot segur que el pàncrees era el responsable de la diabetis.
ActualitatEncara ara, la insulina, la dieta, l'educació i l’exercici són els pilars fonamentals per a un bon control de la diabetis.
 
Espai neutre

jocs i retallables

 

Ui, com piquen les abelles!!

Jugar