Home

Epistaxi

Rosa Madridejos. Farmacèutica
Facebook Twitter linkedin google+

S’anomena epistaxi al sagnat del nas. És freqüent sobretot entre els nens petits i adolescents.

Pot afectar fins al 60% de la població tot i que només un 10% requereix atenció mèdica.

L’epistaxi es classifica com anterior quan la sang flueix cap endavant i surt pel nas i posterior quan la sang té tendència a anar cap a la faringe.

El 90% de les epistaxis són anteriors i habitualment benignes.



2. Per què es produeix el sagnat?

La cara interna del nas està coberta de molts vasos sanguinis que en algun cas poden patir algun dany i ser el motiu del sagnat. Aquests vasos són molt fràgils i estan molt a prop de la superfície de la pell, la qual cosa els fa molt vulnerables.

Les lesions o petits traumatismes poden estar causats per:

  • Ambients molt secs i calents que ocasionen que les membranes nasals es ressequin i es puguin fer esquerdes que sagnin.
  • Els refredats i les al·lèrgies (rinitis) poden produir inflamació i picor, el que fa que ens rasquem amb fruïció danyant així la mucosa nasal.
  • L’abús de descongestionants nasals també pot ser causa de sequedat de les mucoses i, a més, la introducció repetida dels flascons al nas pot originar petites lesions que sagnin.
  • Ficar-se objectes al nas pot causar una lesió a les venetes que es troben a la cara interna del nas.
  • La presència d’un desviament en el septe nasal també pot afavorir més fregament i provocar sagnats.

Hi ha d’altres causes que poden produir sagnat pel nas, sobretot en l’edat adulta, i que cal tenir en compte com són:

  • tenir la tensió arterial molt elevada,
  • prendre medicaments anticoagulants (Sintrom),
  • prendre drogues d’abús (Cocaína)
  • o l’existència de tumors o altres malalties poc habituals.

Els canvis hormonals que succeeixen durant l’embaràs també poden afavorir la presència d’epistaxi. En aquest cas, generalment desapareix espontàniament després del part.


3. Com s'ha s'actuar

  • Tenir calma ja que habitualment es tracta d’un procés banal.
  • Netejar lleugerament amb una gasa humida o amb tovalloletes humides procurant no causar més lesions.
  • Prémer suaument i de forma constant les aletes del nas perquè es tanquin les foses nasals, inclinant-se cap endavant per tal de no empassar-se la sang i respirant per la boca. Al cap de 10 minuts cal verificar si s’ha aturat el sagnat.

4. Altres tractaments de l’epistaxi

De vegades, quan els sagnats són molt freqüents i difícils d’aturar, el metge pot recomanar realitzar una cauterització (cremar) mitjançant substàncies químiques (nitrat de plata) o calor intensa (electrocuterització) per tancar les venetes que no paren de sagnar.

També es poden realitzar tamponaments o altres manipulacions però sempre és recomanable que les porti a terme personal sanitari.

En casos d’epistaxi greu o quan és secundària a d’altres malalties, serà el metge qui indicarà el tractament específic.


5. Quan cal consultar al metge?

Tot i que habitualment no és una urgència mèdica, sempre és convenient comentar-li-ho. El professional sanitari valorarà el tipus d’epistaxi i si requereix alguna actuació especial.

Sobretot cal fer-ho quan:

  • Es repeteix amb freqüència.
  • Han aparegut després d’iniciar un tractament nou.
  • Van acompanyats d’altres símptomes com: mal de cap intens, vertigen, petites taques al cos, erupcions, etc.

Quan cal buscar atenció mèdica urgent?

  • Quan l’hemorràgia és abundant  i no para en 15-20 minuts.
  • Si es troba molt marejat o perd la consciència.
  • Si l’hemorràgia és conseqüència d’un cop o una caiguda o la presència d’un cos estrany (moneda, joguina, etc).
  • Si notem que la sang se’n va cap a la faringe (coll) principalment, enlloc de sortir pel nas (tot i que es trobi inclinat cap endavant).

6. Curiositats i creences errònies

Curiositats

  • La paraula epistaxi deriva del grec i significa 'fluir gota a gota’.
  • Posar-se un glaçó petit protegit amb un drap al clatell, o mastegar gel pot contribuir a parar l’hemorràgia ja que es produeix una constricció reflexa dels vasos sanguinis.

Creences errónies

  • No s’ha d’inclinar el cap de la persona que sagna cap endarrere com es feia fa molts anys.
    Aquesta mesura fa que no surti la sang pel nas però que continuï sagnant cap a la faringe i a l’empassar-la pot acabar produint sensació d’ofec i irritar la mucosa digestiva.
  • Un cop aturada l’hemorràgia es recomana mantenir-se incorporat o semiincorporat durant unes hores. Cal també evitar el consum d’aspirina, tabac i alcohol i procurar no fer exercici físic intens durant uns dies.

7. Recordi

  • És una bona mesura que a casa hi hagi un ambient fresc.
  • L’ús d’un vaporitzador per augmentar la humitat de l’aire que es respira, pot disminuir els sagnats en persones predisposades.
  • Mantenir una bona hidratació oral i nasal (amb sèrums hidratants) ajuda a mantenir les mucoses nasals en bon estat i evitar les lesions.
 
Espai neutre

jocs i retallables

 

Ui, com piquen les abelles!!

Jugar