Home

MPOC

Mercè Barau, Cristina Rodríguez i Maria Estrada. Farmacèutiques, F. Burgos i J. Giner. Infermers, D. Castillo i Rafel Guayta. Metges.
Facebook Twitter linkedin google+

Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC)

La Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) és, actualment, la quarta causa de mort al món, un dels motius més importants de la mala qualitat de vida i un greu problema per a la Salut Pública. Quin n’és el principal responsable de la seva aparició?

El tabac.

La MPOC es pot tractar i , sobretot, prevenir.



2. Què és la MPOC?

Segons la definició de la “European Respiratory Society” la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és un procés que es pot prevenir i tractar, caracteritzat per una limitació al flux aeri, no totalment reversible, generalment progressiva i associada a una resposta inflamatòria anormal dels pulmons a partícules o gasos nocius, fonamentalment produïts per l’hàbit tabàquic o tabaquisme. Sota aquest terme mèdic s’agrupen les malalties conegudes popularment com emfisema o bronquitis crònica.

Les persones afectades de MPOC presenten una dificultat per omplir i buidar els pulmons, així com per mobilitzar les secrecions. Per això, han de tossir o respirar més sovint per poder fer la seva vida normal.


3. Impacte social

L’impacte de la MPOC a la nostra societat és molt més alt del que la gent pensa:

  • Al nostre país la pateix una de cada 10 persones més gran de 40 anys.
  • Representa la quarta causa de mort al món i la xifra va en augment. Les previsions de l’Organització Mundial de la Salut la situen, l’any 2010, com una de les causes més importants de mala qualitat de vida i de pèrdua d’esperança de vida.
  • A casa nostra, a Catalunya,  és una de les causes més freqüents d’atenció mèdica, especialment  a urgències, degut a les reaguditzacions que es pateixen durant la seva evolució.
  • La repercussió econòmica sobre el sistema sanitari es molt elevada.

Per tot això, és un greu problema per a la Salut Pública.


4. Què la provoca?

La MPOC es produeix per la inhalació de partícules tòxiques, principalment produïdes pel tabac, present en quasi tots els afectats per la malaltia. Hi ha altres productes relacionats, com el fum de llenya (molt freqüent a altres països que encara cuinen amb aquest material) i, més recentment, la pol·lució atmosfèrica o la contaminació ambiental, encara que el paper d’aquests últims es més controvertit.

Així doncs, les persones que fumen habitualment i des de fa anys presenten major risc de patir-la, encara que hi ha una susceptibilitat individual, perquè no tots els fumadors desenvolupen la malaltia. Aquesta susceptibilitat s’ha relacionat amb dos tipus de factors:

  • ambientals (dieta, pol·lució atmosfèrica, infeccions, tabac intrauterí)
  • genètics (sexe, baix pes neonatal,...).

5. Prevenció

La MPOC, a diferència d’altres malalties cròniques, es pot prevenir en gairebé tots els casos. Simplement, no s’ha de fumar. Tenint en compte que el tabac és un factor essencial per l’aparició de la malaltia, la primera estratègia a seguir és no començar a fumar o deixar-ho tan aviat com sigui possible.


6. Símptomes

El principals símptomes de la MPOC s’acostumen a produir per les conseqüències del consum de tabac:

  • Tos i expectoració provocades per la irritació del pulmó.
  • Refredats. Es presenten més sovint i amb més intensitat que en les persones que no han fumat mai. Pot caldre haver d’anar als serveis d’urgència per aquests tipus d’infecció.
  • Ofec. Acostuma a donar-se entre els 40 i 50 anys. Al principi, es poden notar els símptomes al pujar les escales, però desprès poden donar-se inclús al canviar-se de roba.
  • Pèrdua de qualitat de vida.

La MPOC produeix una limitació important per desenvolupar la vida normal.

Quan apareixen els primers símptomes, el malalt hauria de ser diagnosticat. Si això no passa i no  s’accedeix al tractament adequat, el deteriorament de la funció respiratòria és progressiu i es relaciona estretament amb la supervivència: en casos greus, als 5 anys del diagnòstic de la malaltia, només sobreviuen la meitat dels malalts.


7. Com es pot saber si es té MPOC

La "Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR) recomana sospitar d'un diagnòstic de MPOC davant tota persona major de 40 anys, fumadora o ex-fumadora amb símptomes respiratoris.

El diagnòstic de la MPOC es fa, sempre, en una consulta mèdica, i tenint en compte dos aspectes claus:

  • una història clínica plausible,
  • la presencia d’una obstrucció al flux aeri en una espirometria.

Tot i que el diagnòstic és relativament senzill, avui en dia, gairebé el 70% de les persones que pateixen una MPOC no ho saben.


8. Què és l'espirometria?

L’espirometria és la prova clau en el diagnòstic de la MPOC. Consisteix en expulsar tot l’aire dels pulmons el més ràpid possible. És senzilla, no invasiva i s’ha de fer fa sota la supervisió d’un professional de la salut.

L’espirometria permet mesurar diferents  fluxos i volums respiratoris. Els més importants són:

  • La capacitat vital forçada (CVF). Es tracta del volum d’aire espirat desprès de fer una inspiració màxima .
  • El volum expiratori al primer segon (FEV1) És el volum d’aire que es mobilitza en el primer segon de l’expiració forçada desprès d’una inspiració màxima. Normalment, en el primer segon surt el 80% de l’aire, però en malalts amb MPOC aquesta xifra baixa degut als canvis produïts per la malaltia.

La relació entre aquests dos volums permet estimar si existeix una obstrucció al flux aeri.  L’espirometria  permet detectar-ho, fins i tot en persones que gairebé no presenten símptomes.

Per tant, davant de la sospita de MPOC, s’hauria de realitzar una espirometria per tal de confirmar el diagnòstic.


9. Qui s’hauria de fer una espirometria?

Segons el que recomana la Global Iniciative Obstructive Lung Disease (GOLD), que té entre els seus objectius la prevenció de la malaltia, tota persona que presenti alguna d’aquestes característiques corre risc de patir una MPOC i, per tant, caldria que es fes una espirometria:

  • Tenir més de 40 anys
  • Tenir tos la majoria dels dies.
  • Cansar-se més aviat que la majoria de les persones de la seva edat.
  • Expectoració habitual
  • Fumar.

10. Tractament

La MPOC es una malaltia crònica per a la qual, lamentablement, no hi ha curació, és a dir, els pulmons mai tornaran a una situació normal.

Per tant, els objectius del tractament són:

  • Tractar els símptomes.
  • Prevenir i tractar les reaguditzacions.
  • Mantenir la funció pulmonar.
  • Millorar la qualitat de vida dels pacients.
  • Millorar el pronòstic de vida.

Passos a seguir en el tractament:

  1. Deixar de fumar. És l’única mesura que canvia de manera ferma i positiva l’evolució i el pronòstic de la MPOC.  Tot i que tothom hauria de deixar de fumar, això és imprescindible per aquelles persones que presenten el més mínim símptoma. Per això, tota persona que vulgui deixar de fumar s’hauria d’adreçar al seu metge, infermer o farmacèutic per tal que l’aconselli sobre la millor estratègia per abandonar el tabac, i en tracti la dependència, si n’hi ha.
  2. Farmacoteràpia. El fàrmacs, principalment els inhalats, ajuden a millorar els símptomes de la malaltia i la qualitat de vida, mantenir la funció pulmonar i reduir el nombre d’aguditzacions. Per tant, es important començar el tractament el més aviat possible i fer-lo amb regularitat.
  3. Rehabilitació pulmonar i exercici físic. L’entrenament muscular es fonamental per mantenir una correcta funció pulmonar i, per tant, existeixen programes de rehabilitació dirigits a millorar la capacitat pulmonar. S’ha demostrat que la seva implantació millora la tolerància a l’esforç, disminueix la dispnea i, en definitiva, millora la qualitat de vida. Aquests programes es realitzen en els Serveis de Pneumologia i Rehabilitació de la majoria dels Hospitals del nostre entorn. L’exercici regular també servirà per trencar el cercle viciós on cauen molts pacients que, com que tenen poca tolerància a l’esforç i es mostren més sedentaris, perden la forma física cosa que pot arribar a interferir molt en el dia a dia del pacient.
  4. Oxigenoteràpia. En malalts greus, amb els nivells d’oxigen per sota dels límits de seguretat establerts, l’administració d’oxigen a domicili durant com a mínim 16 hores ha demostrat  una millor supervivència. Els criteris per a la prescripció estan establerts per normatives internacionals i nacionals.
  5.  Mesures generals. Una dieta sana i equilibrada o la vacunació contra la grip estacional cada any i contra la pneumònia són mesures que ajuden a reduir les aguditzacions.
 
Espai neutre

jocs i retallables

 

Ui, com piquen les abelles!!

Jugar