Home

Sequedat vaginal

M. Alcalde i M. Baldellou, farmacèutiques
Facebook Twitter linkedin google+
Data de revisió: febrer 2019
 
La sequedat vaginal és la conseqüència d'una disminució en la quantitat de fluids produïts a la vagina.
Aquesta sequedat pot provocar malestar, com picor, irritació i sensació de coïssor a la zona genital, a més de dolor en les relacions sexuals (disparèunia).
Sovint, afavoreix l’aparició d’infeccions urinàries de repetició, disfuncions sexuals secundaries i importants repercussions en la qualitat de vida de les dones.

 



2. Quines són les causes de la sequedat vaginal?

Existeixen diferents causes que poden originar la sequedat vaginal:
  • Insuficiència de quantitat d'estrògens. És la causa orgànica més habitual. El volum i la viscositat de la lubricació varien al llarg del cicle menstrual, seguint la fluctuació de les hormones, sobretot dels estrògens, produïts bàsicament durant la fase de maduració de l'òvul, quan aquest encara no ha estat alliberat de l'ovari.
    Per aquesta raó, durant la menstruació la capacitat de lubricació es redueix força.
    També durant l'embaràs, després del part o en el període de lactància pot estar alterat el procés d'humidificació vaginal. Tanmateix, quan els nivells hormonals tornen a la normalitat, el problema desapareix.
    Però és a la menopausa, quan cessa la funció ovàrica i disminueixen de forma marcada els nivells d'estrògens, que un alt percentatge de dones manifesten una pèrdua de la humitat vaginal. Aquesta manca d'humitat a la vagina provoca una alteració que afavoreix el risc d'infeccions i dificulta les relacions sexuals.
    Normalment aquesta molèstia disminueix amb l'ajuda d’hidratants locals, que en cas necessari poden dur estrògens incorporats.
  • La vaginitis és la inflamació dels teixits vaginals. I un dels seus símptomes és la sequedat. És bastant freqüent en dones en edat fèrtil.
  • La diabetis, pot produir una disminució de les secrecions vaginals, sobretot en aquelles dones que tinguin un control deficient de la glucosa sanguínia. Aquesta pèrdua de lubricació es pot associar a dues complicacions: la neuropatia, que pot disminuir la resposta a l'estímul sexual, i el dany als vasos sanguinis, que limita el fluix sanguini a la paret vaginal disminuint la quantitat de fluix lubricant.
  • L'estrès provoca un augment en l'alliberament de cortisol a la sang. Això alhora produeix un desequilibri a les altres hormones  repercutint en el flux vaginal.
  • El tabac interfereix en les funcions estrogèniques i per tant pot disminuir la lubricació vaginal. Un efecte similar es pot produir per l’acció de l'alcohol i de la marihuana.
  • Determinats medicaments hormonals, com els anticonceptius (sobretot els que tenen baixos nivells d’estrògens) o els fàrmacs utilitzats per al tractament del càncer de mama, d'ovari o d'úter, poden produir sequedat vaginal. Els antidepressius tricíclics, alguns antiulcerosos o determinats antihipertensius poden tenir com a efecte secundari la disminució de la secreció vaginal. Altres medicaments que també poden ser causants d'aquest problema són els antihistamínics, emprats en el tractament de les al·lèrgies i molt comuns en la formulació dels fàrmacs indicats per al refredat.

3. Quines són les causes de la sequedat vaginal?

Són de gran ajuda, però han de ser de base aquosa, és a dir, que siguin solubles en aigua:

  • No s'han de fer servir vaselines o olis minerals que es poden adherir a la mucosa de la vagina i alterar-la o fins i tot afavorir el desenvolupament de microorganismes.
  • És convenient que el lubrificant sigui una mica àcid, de manera que sigui semblant al pH natural d'aquesta part del cos. I que no contingui essències, ja que aquests ingredients poden produir irritacions a l'àrea genital. 
  • Les cremes vaginals porten actius hidratants, reparadors, antisèptics i antiirritants.
  • També poden resultar beneficiosos els productes de soja que contenen isoflavones.
  • Si s’utilitzen regularment amb 2 o 3 aplicacions per setmana són molt efectives.
 

4. Cremes hidratants vulvars

Són cremes hidratants d’ús extern que calmen la picor i les sensacions desagradables.

  • Tenen acció hidratant i cert efecte barrera enfront agressions irritatives. 
  • Porten actius hidratants, reparadors, antipruriginosos, antisèptics. 
  • La sensació de confort que proporcionen és bastant ràpida.
  • Les cremes hidratants vulvars i vaginals estan dissenyades pel seu ús periòdic. I si és necessari es poden associar a l’ús de lubricants durant l’activitat sexual.

 


5. Lubricants

Són gels que aporten hidratació i afavoreixen la lubricació durant les relacions sexuals. Són de base aquosa per tal de protegir la integritat del preservatiu en cas que se n’utilitzi. 

  • La seva aplicació ha de ser en el moment de la relació sexual per poder reduir d’aquesta manera la irritació dels teixits i afavorir la fricció. 
  • Les cremes hidratants vulvars i vaginals estan dissenyades pel seu ús periòdic. I si és necessari es poden associar a l’ús de lubricants durant l’activitat sexual.
 

6. Recordi

 

  • N'hi ha prou a rentar-se els genitals amb aigua i un sabó suau. Qualsevol altre producte és innecessari o fins i tot perjudicial, si no és per indicació del metge.
  • Una anàlisi de sang amb un "perfil hormonal" permet conèixer si hi ha algun desequilibri a les hormones que pugui ser causa de la sequedat i que el metge hagi de tractar adequadament.
  • Si, juntament amb la sequedat vaginal, s'aprecien molèsties a la boca i manca de saliva, o bé hi ha molèsties oculars amb sensació de coïssor i picor als ulls, cal consultar amb el metge.
 
 
Espai neutre

jocs i retallables

 

Ui, com piquen les abelles!!

Jugar