Home

Peus plans en els nens

Carles Berga. Farmacèutic
Facebook Twitter linkedin google+

Quan el nen comença a caminar, molts pares s'adonen que té els peus plans, i es pregunten si és normal o no. Aquest és un dels motius més freqüents de consulta en ortopèdia pediàtrica.

La majoria dels nens petits tenen peus plans, és a dir, peus amb un desenvolupament escàs de l’arc longitudinal del peu, associat a un augment de l’empremta plantar. Pot afectar un peu o bé tots dos.

A partir dels dos o tres anys d'edat és quan els nens han adquirit plenament la capacitat de caminar, moment en el qual el teixit adipós plantar desapareix i permet veure l'arc del peu.

L’empremta que deixa un peu pla és fàcil de reconèixer perquè no té la corba característica del peu o la té menys pronunciada. El grau es pot valorar segons la visualització que tinguem del peu en un podoscopi, i es mou en valors d’1 a 4: el grau 4 és el més accentuat i, per tant, el que demana més atenció.



2. Qui ha de valorar si un nen té els peus plans?

Com que estem parlant de nens, i aquesta revisió s’ha de fer a partir dels tres anys, la persona adequada és el pediatre; ell considerarà si cal veure un ortopeda o seguir uns hàbits de correcció.

El farmacèutic ortopeda és capaç, a través del podoscopi i de diferents proves, de valorar si el pacient –en aquest cas el nen– necessita plantilles o si cal aconsellar-li exercicis.


3. És necessari l'ús de plantilles?

Malgrat que antigament s'opinava el contrari, en l'actualitat es considera que la plantilla en si mateixa no és, normalment, el més beneficiós per a un peu pla, tret que sigui de grau 4. Només en un de cada deu casos és necessari l'ús de plantilles.

Mai s’han de col·locar plantilles en peus adolorits o contracturals, i tampoc abans dels dos anys.

En cas que siguin necessàries, han de complir una sèrie de requisits per considerar-se adequades, tenint en compte que han de ser personalitzades, és a dir, per a cada cas en particular.


4. Exercicis que afavoreixen la formació de l'arc del peu

Sí que es poden aconsellar una sèrie d'exercicis, com ara caminar descalços per l'herba o la sorra, caminar de puntetes, i fins i tot agafar objectes amb els dits dels peus.

També és bo controlar el sobrepès dels nens.

Aquests hàbits senzills ajuden a formar l'arc i per tant prevenen l'aparició del peu pla, tot i que en molts casos s'ha demostrat que aquest tipus d'alteració és hereditari.


5. Quin tipuis de calçat és el més adequat?

Normalment, el peu pla no suposa un problema per caminar o calçar-se. De tota manera, és bo recordar una sèrie de regles bàsiques per triar el calçat adequat:

  • El calçat s’ha d'acomodar immediatament.
  • No s’han de fer servir sabates amb talons rígids, ni pretendre que el nen els estovi.
  • La sabata ha de ser àmplia, és a dir, amb prou espai per permetre el lliure moviment dels dits, i convé que sigui de material transpirable.
  • Entre la punta del dit més llarg i la punta de la sabata hi ha d’haver una distància d'un polze d'amplada.
  • Cal prendre mides de tots dos peus, ja que sobretot en les nenes es dóna sovint el cas de tenir un peu més llarg que l’altre.

Si té algun dubte sobre els peus del seu fill, no dubti a consultar amb una persona entesa, i no es deixi aconsellar per persones que, amb bona voluntat, volen ajudar, però que el que aconsegueixen és destrossar el peu del nen. Cal tenir en compte que està en joc poder caminar bé en el futur. En aquest cas, el farmacèutic ortopeda és una persona preparada per a aquest consell.


6. Recordi

  • En el cas dels nens amb peus plans, es poden aconsellar exercicis com caminar descalç per l'herba o la sorra.
  • El calçat s’ha d'acomodar immediatament. No s’han de fer servir sabates amb talons rígids, ni pretendre que el nen els estovi.
  • Si té algun dubte sobre els peus del seu fill, no dubti a consultar amb una persona entesa; el farmacèutic ortopeda és una persona preparada per a aquest consell.
 
Espai neutre

jocs i retallables

 

Ui, com piquen les abelles!!

Jugar