Per no crear resistències als medicaments

Actualment disposem de medicaments eficaços per curar moltes, gairebé totes, les malalties infeccioses, però correm el risc de perdre aquests medicaments tan valuosos i l'oportunitat d'arribar a controlar alguna d'aquestes malalties com a conseqüència de la seva resistència.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha alertat sobre la progressiva pèrdua d'activitat de medicaments que van ser eficaços en un moment donat o fins i tot encara ho són. Als països desenvolupats, la gent gran encara pot explicar-nos com malalties com la tos ferina, la grip o la diftèria van ocasionar la defunció d'algun familiar o conegut. Fins i tot avui dia, a molts països en desenvolupament, una infecció banal, que aquí se superaria sense dificultat, pot conduir a la mort.

Pocs anys després de la sortida de la penicil·lina, ja van començar a observar-se resistències a determinats microorganismes. Aviat es va descobrir que els microorganismes patògens adquireixen la resistència per un procés de selecció natural. Quan una població de microorganismes es troba exposada a un antibiòtic, moren tots els gèrmens sensibles a l’antibiòtic, però sobreviuen els resistents, que són capaços de transmetre aquesta resistència als seus descendents. Gairebé el 70% de les malalties respiratòries són resistents a un dels antimicrobians utilitzats amb més freqüència. Així mateix, també s'està desenvolupant resistència als microorganismes que causen malalties diarreiques, la tuberculosi està agafant una nova empenta i el paludisme està reapareixent a zones que abans es consideraven exemptes. Pel que fa a la SIDA, també el virus es fa resistent a alguns dels fàrmacs utilitzats per combatre'l.

1	2
Quan una població de microorganismes es troba exposada a un antibiòtic, moren tots els gèrmens sensibles a l’antibiòtic, però sobreviuen els resistents.	Els gèrmens resistents poden transmetre aquesta resistència als seus descendents.

Quan es presenta resistència a un medicament, cal començar un altre tractament, o bé provar una combinació de fàrmacs o fer servir nivells més alts del medicament, per evitar que el microorganisme es reprodueixi. En qualsevol cas, continuar augmentant les dosis dels medicaments no és possible, perquè l'administració de dosis més altes comporta, en la majoria dels casos, un risc molt més gran de presentar efectes secundaris.

Les causes que fomenten l'aparició de resistències són diverses, i diferents segons els entorns. Als països més pobres, la utilització irregular, ja sigui de les dosis o de la durada dels tractaments, fomenta l'aparició de resistències: els pacients que no acaben la totalitat del tractament permeten que els microbis més resistents aconsegueixin sobreviure i multiplicar-se. En canvi, als entorns més pròspers, l’ús de medicaments en situacions que no els requereixen contribueix a augmentar igualment l’anomenada farmacoresistència.

No sempre es pot disposar d'un nou medicament per reemplaçar els que perden l'eficàcia, ja que la investigació no pot garantir a curt termini el desenvolupament d'un nou fàrmac.

L’OMS en recomana l'ús responsable per assegurar que els antibiòtics continuïn sent eficaços. Els pacients han de conèixer la importància de complir amb el règim prescrit per evitar en la mesura del possible les resistències. La intervenció dels farmacèutics a través del consell assistit és una premissa bàsica per facilitar el grau d’acompliment. Així mateix, és fonamental acabar el tractament sense abandonar-lo abans, així com conèixer la utilitat dels antibiòtics i com cal i no cal fer-los servir, per ser conscients del seu ús quan sigui necessari i evitar-los quan no ho sigui.

Consells:

• Algunes de les malalties que abans es curaven fàcilment, com la tuberculosi, s’estan tornant ràpidament difícils de tractar per la resistència creixent als antimicrobians.

• L'ús inadequat d'antibiòtics significa la supervivència de bacteris resistents.

• El consell farmacèutic ajuda a complir el tractament prescrit i a l'ús adequat dels medicaments.