|
|
|||
|
El prospecte és el text que acompanya el medicament dins de l'envàs i que conté la informació per al pacient sobre les característiques del fàrmac que està prenent. Tots els prospectes estan estructurats de la mateixa forma per facilitar la recerca de la informació per part de l'usuari: composició, indicacions, posologia, contraindicacions, precaucions, efectes secundaris i interaccions. És molt important conservar el prospecte juntament amb el medicament dins del seu envàs original, per poder consultar-lo sempre que calgui, evitant, així, possibles confusions.
|
||
![]()
|
Quina informació podem trobar en un prospecte? En primer lloc hi figura la composició. Aquest apartat ens informa sobre totes les substàncies que componen el medicament, el seu nom, quantitat i presentació (càpsules, comprimits, xarop...). Això inclou les substàncies amb activitat terapèutica (principi actiu), que són les que realment actuen sobre el nostre organisme. Els excipients també formen part del medicament, encara que no són actius farmacològicament i, per tant, no actuen sobre la malaltia ni els seus símptomes. Són substàncies com el midó, que s'incorpora per donar cos i forma als comprimits, com el sucre dels xarops o com els colorants. És obligatori incloure'ls als prospectes, ja que poden produir al·lèrgies o intoleràncies a algunes persones, encara que es tracti de casos molt poc freqüents. Un altre apartat que figura en un prospecte és el de les indicacions. És on s'especifiquen les malalties que tracta aquell medicament, descrivint les situacions per a les quals està indicat. A la posologia s'indica la dosi o quantitat del medicament que cal administrar en cada presa i diàriament. En general, la dosi és la recomanada per a adults, amb especificacions, si és el cas, per a nens o gent gran. En altres casos, la dosi s'especifica d'acord amb l'edat o pes del pacient. A l'apartat de contraindicacions es recullen els casos en què el medicament no es pot prendre ja que podria ser perjudicial per a algunes persones que pateixen determinades malalties cròniques o al·lèrgies. Per això és important posar aquestes dades en coneixement del metge, encara que s'hagi anat a la consulta per un altre motiu. A les precaucions s'avisa d'algunes circumstàncies en què, tot i que es pot prendre el medicament, cal extremar la vigilància. Els efectes secundaris ens informen de les reaccions no desitjades que pot produir un medicament en el nostre organisme. Com que es tracta d'una substància activa, en alguns casos, el medicament produeix efectes no associats amb la curació o la prevenció de la malaltia. El més habitual és que no es manifestin efectes secundaris i, si n'apareix algun, que sigui de forma lleu. En tot cas, sempre que quan prenem un medicament observem alguna alteració, haurem consultar amb el metge o farmacèutic perquè ens indiquin què cal fer. Les interaccions es produeixen per l'administració simultània d'un medicament amb d'altres, donant lloc a un augment o disminució dels seus efectes. Aquest és el motiu pel qual és tan important avisar l'especialista si s'està seguint algun tractament abans de començar un altre, encara que es tracti d'un medicament aparentment inofensiu.
|
||
![]() |
Recomanacions per a un bon ús del medicament
|
||
|
|||
| Autor:
Centre dInformació del Medicament. Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. |