Sovint, els tractaments que reben els malalts comporten l’administració de més d'un medicament i, per tant, la possibilitat que un d'ells afecti un altre o uns altres, ja que els medicaments presenten múltiples efectes i complexos mecanismes d'acció, la qual cosa porta implícites múltiples accions. Poden ser força diverses les causes que provoquen la interacció.
 
Normalment es donen com a conseqüència dels processos químics que tenen lloc en la transformació al fetge, durant els processos de transport o en el propi procés de l'absorció del medicament.

Aquestes interaccions poden ser beneficioses però també no desitjades, perquè poden complicar el tractament.

Un cas d’associació beneficiosa seria, per exemple, la presa de diversos antibiòtics que exerceixen un efecte sinèrgic, és a dir, major que la suma del que tindrien si es prenguessin com a medicaments independents. Aquesta associació ajuda, per tant, al tractament.

En altres casos, la interacció no es desitja, ja que pot disminuir l'acció d'un dels medicaments o de tots dos, o augmentar els efectes adversos que puguin presentar. Normalment un medicament pot modificar l'absorció de l'altre, el seu metabolisme o la transformació o eliminació posterior. En qualsevol cas, s'està modificant la forma normal d'activitat.

La incidència d'interaccions augmenta amb el nombre de medicaments que el pacient hagi de prendre. Por tant, els malalts crònics, que moltes vegades requereixen la presa de diversos medicaments –com anticoagulants, antihipertensius, immunosupresors, etc.–, o les persones de més edat, que també és fàcil que estiguin polimedicades per a més d'una malaltia, seran les que més probablement resultaran afectades.

Aquests pacients poden presentar risc d’interacció si s'afegeix un nou fàrmac als que ja prenen sense pensar en aquesta possibilitat. Seria el cas, per exemple, de necessitar tractament per a un problema transitori en el cas d'un pacient que ja pren diversos fàrmacs. També és el cas de la combinació de fàrmacs anticonceptius amb altres medicaments que poden repercutir en l'eficàcia de l'anticonceptiu.

L'associació de diversos medicaments només s’ha de fer per prescripció mèdica, per evitar els riscos que se’n puguin derivar. Fins i tot amb els medicaments de dispensació sense recepta mèdica es pot produir la interacció; per tant, cal demanar sempre consell professional.