|
| Medicaments i calor |
|||
![]() |
Durant els darrers estius s'ha observat un augment de les temperatures pràcticament a tot Europa i, si les prediccions l'encerten, es pot preveure que els estius molt calorosos siguin cada vegada més freqüents i intensos. Normalment el cos es refrigera amb la suor, i les temperatures elevades poden produir una pèrdua de líquids i sals minerals (clor, potassi, sodi...) necessaris per a l'organisme, amb risc de deshidratació si no es recuperen de forma adequada. Apareixen símptomes com ara set intensa, cansament, rampes o vertigen. En certes condicions no n’hi ha prou amb la suor; quan la humitat és elevada, no s'evapora amb tanta rapidesa, i això no permet al cos alliberar-se de la calor tan ràpidament. Els mecanismes que regulen la temperatura del nostre cos el mantenen amb una temperatura al voltant dels 37ºC. Davant una sobrecàrrega de calor interna o ambiental, poden fracassar els mecanismes que mantenen la temperatura en els límits adequats. Quan l'organisme perd el control de la temperatura i aquesta puja per sobre dels 40ºC, es poden provocar danys cel·lulars importants. Es redueix o s’atura la sudoració i apareixen cefalea, mareig, taquicàrdia, convulsions… Les persones d'edat avançada i els nens són més susceptibles de patir problemes relacionats amb la calor, així com las persones que duen a terme una activitat física important. Però també els pacients tractats amb determinats medicaments hauran d’extremar les precaucions. És el cas dels fàrmacs diürètics, que poden facilitar encara més la pèrdua de líquids, i dels tranquil·litzants i antidepressius, que en certa forma impedeixen la pèrdua de calor de l'organisme. En tots els casos és millor prevenir els trastorns adoptant mesures com augmentar la ingesta de líquids fins i tot sense esperar a tenir set, i mantenir-se en un lloc fresc i tranquil, sense exposar-se al sol en les hores centrals del dia i menys mentre es fa una activitat física intensa. La calor també pot afectar la qualitat dels medicaments que es guarden a casa, si no es conserven en lloc sec i tan fresc com sigui possible. No s’hauran d’exposar mai directament al sol ni a temperatures elevades, i caldrà conservar a la nevera els que així ho indiquin en l'envàs.
|
||
|
|
Consells:
|
||
|
Dra. Núria Casamitjana. Responsable del Centre d'Informació del Medicament. |