Els medicaments, com a substàncies externes a l'organisme que són, poden ser igualment una de les causes d'al·lèrgia quan s'administren a pacients sensibles a elles. Les reaccions al·lèrgiques als medicaments més freqüents son de tipus immediat, com urticària, asma i, de forma molt excepcional, xoc anafilàctic amb pèrdua de consciència i problemes respiratoris. Amb alguns medicaments poden igualment produir-se al·lèrgies de tipus més retardat, que també poden ser greus.

També hi ha reaccions anomenades fotoal·lèrgiques, causades per l'exposició a la llum del sol quan s’està prenent el medicament. Normalment provoquen l'aparició de taques vermelles a la pell exposada (fins i tot de poca durada). Aquest és el cas d'alguns medicaments com antibiòtics, diürètics, etc., però també de certs perfums i plantes medicinals.
En aquest cas, la llum actua sobre el medicament (o sobre el producte de la seva transformació) per mecanismes al·lèrgics. L'exposició al sol no causa cap manifestació fins que no s'ha desenvolupat la sensibilització o al·lèrgia. Una vegada instaurada aquesta sensibilitat, la reacció fotoal·lèrgica es produirà sempre que hi hagi exposició al sol i s'estigui prenent determinat medicament, amb independència de la dosi i de la durada i intensitat de l'exposició.

Les al·lèrgies als medicaments no són reaccions freqüents, però sí que representen una part important de les complicacions possibles durant els tractaments.

• Entre la població hi pot haver aproximadament un 2% de persones que són al·lèrgiques als antibiòtics; tenim un exemple en la coneguda al·lèrgia a la penicil·lina o a algun dels seus derivats sintètics. Hi ha persones que són al·lèrgiques a altres antibiòtics, com les cefalosporines.

• També es donen al·lèrgies a analgèsics com l’àcid acetilsalicílic.

• Finalment, hi ha persones al·lèrgiques a determinats antiinflamatoris, així com a molts medicaments anestèsics, hipotensors, etc.

Totes aquestes reaccions al·lèrgiques comentades són de tipus immediat.

En canvi, serien reaccions al·lèrgiques retardades, per exemple, les relacionades amb les sulfamides o el cloramfenicol.

El pacient pot igualment desenvolupar una al·lèrgia als excipients (productes que acompanyen la substància activa del medicament per proporcionar-li volum, consistència, color...), per la qual cosa és important conèixer la composició completa del medicament en cas de sospitar d'un producte, així com informar sempre de possibles al·lèrgies quan se'ns prescrigui un tractament.