Medicaments i alletament, una delicada combinació

La importància de l’alletament matern és indiscutible per tota una sèrie d'avantatges tant per al nen com per a la mare, que inclouen l'increment del vincle afectiu entre tots dos i la disminució de la incidència de diarrees en el bebè, que afavoreix, d'aquesta manera, les seves defenses. La producció de llet comença normalment a les 48 hores després del part. La seva composició és diferent en cada etapa, i varia d'acord amb el temps transcorregut des del naixement, per adaptar-se a les necessitats del desenvolupament del nodrissó.

Tal com ja feien durant el període de l'embaràs, les mares lactants evitaran l'automedicació, per impedir que es produeixin efectes adversos en el nadó. Els medicaments que s'administren a la mare poden, teòricament, passar a la llet i ser ingerits pel nen. En principi, les mares lactants han de fer servir només els fàrmacs que siguin estrictament necessaris. El metge valorarà el risc potencial en cada cas concret, així com la dosi i la durada del tractament, i decidirà el règim terapèutic que cal establir. Alguns medicaments, que de vegades es prenen per a una al·lèrgia, refredat o tos, s'excreten per la llet. De la mateixa manera, hi ha fàrmacs que poden fer disminuir la quantitat de llet secretada, i per això és tan important no fer-los servir sense consultar amb el metge o farmacèutic.

Si el medicament és segur, no cal suprimir la criança del nen. Com a norma general, no cal interrompre l’alletament sense assegurar-se que la mesura és imprescindible, ja que hi ha medicaments que no representaran un problema per al bebè. Que un medicament s'excreti a la llet materna no implica necessàriament toxicitat per al nodrissó, ja que perquè això fos així hauria d'arribar a determinades concentracions.

En la majoria dels casos, els medicaments s'excreten per la llet en quantitats massa petites per afectar-lo. En altres ocasions el medicament en qüestió pot ser que no arribi a ser perjudicial, encara que en determinats casos el bebè podria arribar a rebutjar la llet materna pel sabor desagradable que li comunica. Per això, és imprescindible el consell mèdic o farmacèutic abans de prendre qualsevol medicament.

D’altra banda, la quantitat de medicament que s'excreta a través de la llet depèn de determinats factors de la mare (si és calostre o llet d'una altra etapa, interval d'administració del medicament, entre d’altres), del nen (capacitat de succió, freqüència de les preses) i del propi medicament (solubilitat, pes molecular).

Si la mare no pot alletar el bebè, és important no crear un estat d'ansietat desproporcionat. En aquests casos caldrà haver previst una lactància alternativa. Els laboratoris fabricants de llets infantils elaboren productes per cobrir les necessitats específiques de cada etapa, i s'ha aconseguit que els preparats s’adeqüin totalment a les necessitats de cada període. Malgrat tot, el desenvolupament de la afectivitat també es pot obtenir amb un biberó.

Consells:

• Tots els medicaments que s'administren a la mare poden passar a la llet i ser ingerits pel nen.

• Encara que la llet materna és el millor aliment per al nadó, si la mare està tractant-se amb medicaments, segurament caldrà recórrer a la lactància artificial, preparada per cobrir totes les necessitats del bebè.

• Les mares lactants evitaran l'automedicació, per prevenir efectes adversos en el nen.
  
  

Si tens qualsevol dubte consulta el teu farmacèutic.

Autor: Centre d’Informació del Medicament.
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.